El retaule major de la catedral de Toledo va ser creat entre el 1497 i el 1504 i és d'estil gòtic florit o tardà, precursor del nou Renaixement. Va ser un encàrrec del cardenal Cisneros. Fins a vint-i-set artistes, de diferents especialitats hi van contribuir: arquitectes, escultors, pintors i entalladors sota la direcció d'Enrique Egas i Pedro de Gumiel; l'encarregat de la part arquitectònica va ser Petit Juan.
El retaule es troba al fons de la capella major de la catedral de Toledo i és de forma corbada, de manera que adossa perfectament al mur de la capella. El tema central marià és de l'assumpció de la Mare de Déu, mentre que als carrers laterals s'hi relaten escenes de la vida i passió de Crist. El coronament superior del retaule es va executar amb la inclusió d'un gran calvari.
Història En l'estructura original, la capella major constava de dos espais amb dues voltes independents: la volta poligonal, situada darrere l'altar, pertanyia a l'antiga capella de los Reyes Viejos sota l'advocació de la Santa Creu; d'altra banda, la segona volta corresponia al presbiteri i feia que aquest espai fos estret i poc adequat per a la catedral. Aquests dos espais eren dividits per un mur entre dos pilars on hi havia el primer retaule major de la catedral. Datava de final del , era dedicat al Salvador i no se'n sap exactament l'autor. Es creu que podria haver estat Gherardo Starnina o del grup d'artistes que en aquella època treballava en la catedral, de gust italianitzant. D'aquest retaule desaparegut només se'n conserven algunes taules aprofitades en les capelles de San Eugenio i Bautismal de la mateixa catedral.
miniatura|esquerra|Entrada de la capella major amb el retaule al fons
El cardenal Gonzalo Jiménez de Cisneros, tan bon punt va ser nomenat arquebisbe de Toledo, va decidir continuar les obres de reforma iniciades pel seu antecessor, el cardenal Mendoza, i va voler realitzar un nou projecte per engrandir la capella major amb la incorporació de l'espai de la capella de la Santa Cruz —aleshores ja anomenada de Reyes Viejos— al presbiteri, de tal manera que es pogués instal·lar-hi un gran retaule gòtic amb el qual volia transformar la decoració d'aquesta capella.
Després de moltes opinions en contra per part del capítol catedralici, el cardenal va aconseguir que la reina Isabel I de Castella donés la llicència per fer les obres, traslladar els sarcòfags dels reis a ambdós costats del retaule major i canviar el retaule antic. Es considerava que amb aquestes modificacions les grans celebracions que es realitzaven a la catedral disposarien de prou espai per a acollir tots els personatges que acostumaven a acudir a aquestes cerimònies.
A part d'això, feia menester una capella darrere del retaule per desar-hi el Santíssim Sagrament. Aquesta capella, que havia de servir per a l'exposició de l'eucaristia, no era en el projecte primitiu del cardenal Cisneros, sinó que va sorgir una vegada realitzat el tabernacle del retaule, el qual només tenia ús com a reserva de les espècies consagrades; més endavant es va transformar en els sagraris (col·locats als bancs dels retaules) amb porteta cap a l'altar. Segons uns documents de l'època, consta que la capella ja existia el 1509: s'hi relacionen uns pagaments de «dos mil morabatins per a la pintura que es fa a la capella darrere el retaule». El tabernacle (amb funció només de reserva o guarda), en no haver-hi cap obertura per la part davantera, havia d'estar comunicat per darrere, i per accedir a la capella del sagrament es va construir una escala a la part posterior del retaule, segons es pot apreciar en un dibuix de la Biblioteca Nacional d'Espanya de la planta de la catedral de l'any 1720.
Contractes per a la construcció del retaule El cardenal Cisneros va encarregar la construcció del retaule a partir de 1497 a unes dels més representatius artistes de l'època. Els va demanar plans i mostres, que es van enviar des de Toledo a Alcalá de Henares —on s'estava el cardenal Cisneros— en unes carretes; se'n va pagar la quantitat de 2.039 morabatins. El cardenal, una vegada examinats tots els projectes, va descartar el del mestre Gil i el del mestre Alberto, i va acceptar com a millors els del mestre Rodrigo Alemán i Petit Juan. A partir d'aquí, Cisneros va seguir de prop l'avenç de l'obra, el canonge obrer havia de visitar regularment l'obra i donar-li notícies. Els mestres Rodrigo Alemán, Petit Juan i Felipe Bigarny també van portar-li noves mostres durant l'any 1500. El cardenal, satisfet, va fer arribar noves quantitats de diners per lliurar als artistes, i també va sol·licitar al mestre d'obres Pedro de Gumiel —que li estava fent uns treballs a Alcalá— que anés periòdicament a Toledo per a revisar personalment la construcció del retaule. Als Libros de Obra y Fábrica de la catedral hi ha documentades les visites fetes i les contribucions que rebia l'obra.
Contractes per a la fusta Un cop signat l'encàrrec del retaule, el cardenal va donar ordres per a la provisió dels materials. Gràcies als Libros de Obra y Fábrica de despeses de l'obra se sap l'espècie, la qualitat, la procedència i el preu de la fusta utlitzada.Arxiu capitular de Toledo. Libros de Obra y Fábrica, números 795 al 799 Abans de començar la construcció ja hi havia contractes per a l'adquisició de «cent trossos de noguera, de dos peus i d'un peu d'amplada i vuit peus de llarg, per fer-ne les figures exemptes del retaule major», juntament amb «cent cinquanta taules de noguera, de tretze peus de llarg i dos peus d'amplada i tres dits de gruix, per a tallar-les segons les mides que s'indiquessin». Aquesta fusta procedia de l'entallador de Juan Millán, veí de Guadalupe.
Altres encàrrecs van procedir directament del mestre Diego Copín de Holanda, per a fusta de làrix comprada a La Adrada. L'any següent (1501) es van tornar a comprar uns altres quaranta trossos de làrix, aquesta vegada a Diego Martín de Mombeltrán, i així successivament a diversos subministradors de localitats diferents com Piedralaves, Torrijos o Alcaraz. A part de la fusta de noguera que es va dedicar de forma especial a les imatges també hi va haver noves adquisicions: algunes comandes van ser de fusta de pi per a les bastides i per a alguns sants del guardapols. Tot això es troba detallat amb noms, quantitats, preus i forma de pagaments fins a l'any 1504 als Libros de Obra y Fábrica de la catedral.
Contractes per a l'escultura i la pintura El cardenal Cisneros, juntament amb els escultors Copín de HolandaCopín de Holanda va treballar a la catedral en unes escenes bíbliques del rerecor, a les escultures de la capella de Reyes Nuevos i a les imatges jacents d'Alfons VII de Castella i Sanç IV de Castella. i Sebastián de Almonacid,Sebastián de Almonacid va treballar a la catedral el 1489 als sepulcres d'Álvaro de Luna i de la seva dona, Juana de Pimentel, de la capella de Santiago. van signar el 5 de novembre de 1500 a Alcalá de Henares davant l'escrivà Pedro de Montalbán el contracte segons el qual es comprometien a realitzar les imatges a preu fet per la quantitat de 610.000 morabatins. Un altre contracte es va signar amb el mestre Felipe Bigarny,Felipe Bigarny va realitzar el 1538, junt amb Alonso Berruguete, el cadirat del cor de la catedral. que residia a Burgos, el qual es va comprometre a realitzar els treballs i cobrar per peces segons el que s'acordés amb el canonge obrer de la catedral i amb l'assessorament d'altres escultors. Bigarny va presentar com a mostra una imatge de sant Marc. L'artista Petit Juan, autor del plànol seleccionat, va ser l'encarregat de realitzar els pilars que divideixen els cinc carrers del retaule, així com els dossers que horitzontalment separen les escenes dels pisos: rebé 1.100.000 morabatins. A més a més, Juan va signar un altre contracte per 160.000 morabatins per a fer el guardapols del retaule, encara que només el va iniciar i va poder cobrar la primera partida, com que va morir l'any 1504. La terminació del treball va anar a càrrec de Felipe de Bigarny, Juan de Angrés, Copín de Holanda, Cristian de Holanda i Juan de Bruselas.
miniatura|esquerra|El cardenal Cisneros, comitent del retaule, per Eugenio Cajés, 1604
La predel·la va ser contractada pel capítol catedralici a Petit Juan i Rodrigo Alemán,Rodrigo Alemán havia treballat per a la catedral entre 1489 i 1499 al cadirat baix del cor. que es comprometeren a realitzar entre tots dos totes les imatges i ornamentacions decoratives en l'espai d'un any; encara que podien emprar ajudants, s'obligava a la revisió diària dels treballs. Després de la mort de Petit Juan, aquest va ser reemplaçat per Copín de Holanda.
Per a la pintura del retaule, juntament amb el daurat, va ser nomenat com a encarregat principal Juan de Borgoña,De Juan de Borgoña, se'n conserven a la catedral nombrosos treballs, entre ells les pintures al fresc del claustre junt amb altres pintors; el retaule per a la capella de la Epifanía; els frescs de la sala capitular; el fresc de La conquesta d'Orà, de la capella Mossàrab, i alguns retrats d'arquebisbes de la catedral. el qual va signar un contracte el dia 14 de gener de 1503 segons el qual es comprometia a realitzar el treball en un termini d'un any, pel qual cobraria 990.000 morabatins. Va tenir com a col·laboradors Francisco de Amberes, qui es va encarregar del daurat, i els pintors Fernando del Rincón, Frutos Flores, Francisco Guillén i Andrés Segura, que també van intervenir en la predel·la. La policromia del guardapols es va encarregar també a Francisco de Amberes.
Influència estilística miniatura|L'Anunciació, grup escultòric en el qual s'aprecia la influència del gòtic de la zona de l'Alt Rin A partir del gòtic tardà, els retaules van augmentar considerablement de mida, normalment fins a cobrir tot l'espai disponible al mur darrere dels altars. L'organització de les escenes religioses es feia als carrers verticals i als pisos horitzontals, mentre que la imatge principal del retaule es col·locava al centre i solia fer-se, quan era d'escultura, de ple volum. La resta d'imatges podien ser també exemptes o en grups de relleus, i de vegades s'incloïen taules pintades. La decoració final s'efectuava amb daurats i policromia.
Concretament, en aquest retaule s'aprecia la influència del gòtic tardà de la zona de l'Alt Rin, especialment de Martin Schongauer, un virtuós del seu art, en particular a les vestidures, els plecs de les quals deixaven apreciar grans espais que aconseguien donar sensació de gran volum. Aquest mateix tractament es troba en algunes de les figures d'aquest retaule, com a l'escena de L'Anunciació: la figura que representa Maria sembla inspirada en la Maria agenollada d'un naixement de la meitat del conservada al Badisches Landesmuseum de Karlsruhe, d'origen renà. Ambdues figures presenten una mantellina quasi idèntica que els cobreix el cap, i els plecs de les seves vestidures —vestit i mantell— baixen pel cos verticalment, però accentuen els buits entre ells i acaben contra el terra en d'altres més petits, angulosos i bombats, que formen com una corona prop de l'escultura. Tot plegat és una de les característiques pròpies de l'escultura i la pintura de l'Alt Rin. A més a més, l'arcàngel Gabriel va ser copiat d'un gravat també de Martin Schongauer. Del cercle del taller de Rodrigo Alemán s'ha comprovat que un profeta d'aquest retaule té gran semblança amb l'apòstol Pau del Museu Estatal de Hessen a Darmstadt, de la mateixa regió renana, tallat cap a 1480. Es creu que alguns dels artistes del retaule toledà posseïen a llurs tallers llibres, estampes o gravats que en aquella època circulaven amb gran difusió, en els quals s'inspiraven per a les seves composicions. En altres escenes del retaule, encara que no haguessin estat fetes per Rodrigo Alemán, també es troben amb facilitat elements semblants amb els dotze gravats sobre la passió de Crist de Schongauer, entre ells els de L'Oració de Jesús en l'Hort de Getsemaní o el del Camí del Calvari.
Descripció