La llista de bibes de Mende és la següent:
Abans del segle VI La llista de bisbes dels primers segles del cristianisme és incompleta. Durant els aproximadament trenta anys que va durar el domini visigot, que eren arrians, fins a l'arribada dels francs després del 507, s'accepta que la diòcesi va quedar vacant.Félix Buffière, Ce tant rude Gévaudan, volum I, cap. 8
Dates Nom Comentari Imatgesegle IIISant SeveriàExistència dubtosa. La llegenda diu que fou enviat al país gabale (Gavaldà) per sant Marcial.Pascal, Jean-Baptiste Étienne, Gabalum christianum ou Recherches historico-critiques sur l'Église de Mende, ancien Gévaudan, aujourd'hui département de la Lozère, Paris, Dumoulin, 1853, p. 152 a Google Books - vers 258Sant PrivatPatró del bisbat de Mende, martiritzat en una incursió dels alamans dirigits per Croc (Chrocus). Hauria estat enviat al Gavaldà per sant Austremoni.100px|representació artística del martiri de Privatvers 314GenialisRepresentant del Gavaldà al Concili d'Arle del 314, quan era un simple diaca. - vers 402sant FermíNo hi ha proves de que el centre del seu bisbat fos a Mende; ell vivia a Banassac, on hauria estat enterrat. Banassac.fr Segons les fonts podria haver estat el successor directe de Privat. Firmí podria ser la mateixa persona que Fermí d'AmiensPascal, Jean-Baptiste Étienne, Gabalum christianum ou Recherches historico-critiques sur l'Église de Mende, ancien Gévaudan, aujourd'hui département de la Lozère, Paris, Dumoulin, 1853, a Google Books- vers 451ValeriVa signar amb altres bisbes una carta dirigida al papa Lleó I. -
À l'època dels merovingis Dates Nom Comentari Imatgevers 506LleònicEl nom del bisbe l'esmenta el seu diaca Òptim quan va signar les actes del concili d'Arle del 506.-515-535sant HilariVa combatre els francs des del seu castell de Castel-Merlet a les gorges del Tarn. Podria ser el mateix que el sant Ilari que apareix a la llegenda de santa Enímia.-vers 541EvantiA vegades considerat sant, és conegut per haver signat les actes del concili d'Orleans del 541.-vers 561 - vers 584ParteniConegut pels seus conflictes amb el comte de Gavaldà Pal·ladi.Gregori de Tours a la Histoire des Francs, Llibre IV És el primer que es va anomenar bisbe del Gavaldà-614-627AgrícolaConegut només per la seva presència al concili de Reims, on va acompanyar al seu metropolità de Bourges sant Sulpici. -vers 628Sant IlariPotser el mateix personatge que sant Hilari (515-535), però amb la grafia canviada (francès Ilère)apareix a la vida de santa Enímia-
À l'època dels carolingis Dates Nom Comentari Imatgevers 804Joan I -vers 811Hermon -abans de 828Sant FrézalHauria estat assassinat el 828 pel seu nebot Bucilinus que volia ocupar el seu lloc. Estaria enterrat a La Canourgue. 100px|Estàtua de Sant Frézal a la col·legial de la Canourgue875-879AgenulfA vegades Guido Agenulphus, apareix als conciclis de Chalon de 875 i de Pontyon el 876. El papa Joan VIII li va escriure una carta.-vers 908Guillem IPodria haver estat present a la fundació del monestir de Sant Pere del Pui de Velay.-vers 951EsteveEl primer a portar el títol de bisbe de Mende (abans bisbe de Gavaldà o de les Gabales). Va restablir el monestir de Santa Enímia i el va posar sota direcció del de Saint-Chaffre.-
A l'epoca dels Capets Dates Nom Comentari Imatge Blasóvers 998MatafredPresent a la fundació del monestir de Langogne.- -1027-1050RamonVa signar les actes dels concilis de Llemotges i de Bourges del 1031. Mort el 1050- -1054-1095Aldebert I de PeyreFundador, amb el seu germà Astorg, del monestir de Saint-Sauveur-de-Chirac, on s'hauria retirat al acabar el seu episcopat.Lozère, encyclopédie Bonneton, p. 21-22, disponible en a sur Google Books-100px|Blasó episcopal dels Peyre1095-1098Guillem IIPresent a la consagració de la catedral de Saint-Flour pel papa Urbà II.- -1098-1098RobertEl seu episcopat podria ser degut a haver anat a la croada on va morir.- -1099-1123Aldebert II de PeyreNebot d'Aldebert I. Mort el 1123.-100px|Blasó episcopal dels Peyre1123-1150Guillem IIIPossible membre de la família de Châteauneuf-Randon o de Peyre.- -1153-1187Aldebert III del TournelJurà fidelitat al rei Lluís VII de França i va rebre a canvi els drets de regalia de la diòcesi per l'acta coneguda com «la Bula d'or» el 1161.Documents historiques sur la province de Gévaudan, éd. Gustave de Burdin, Toulouse, 1846, t. 1, p. 355-356.-100px|Blasó episcopal dels Tournel1187-1223Guillem IV de PeyreCosí per la seva mare del rei català Jaume IFélix Buffière, Ce tant rude Gévaudan, volum I, cap. 13, pàg.371},Charles Porée, Les évêques-comtes de Gévaudan, bulletin du Gévaudan va consolidar el poder temporal dels bisbes sobre el Gavaldà. Va abdicar el març de 1223.-100px|Blasó episcopal dels Peyre1223-1247Esteve II de BrioudePrimer canonge de Brioude, quan fou bisbe va entrar en conflicte amb els senyors del Gavaldà.- -1247-1274Odiló de MercœurNebot d'Odiló de Mercœur, bisbe del Pui (avui Le Puy-en-Velay, mort el 1198. El 1269 va iniciar un procés al parlament de París a causa dels abusos del senescal de Beaucaire que va acabar amb el pariatge de 1307.-100px|Blasó episcopal dels Mercœur1274-1275 : a la mort d'Odiló de Mercœur, els canonges van tardar un any a posar-se d'acord pel successor.1275-1284Esteve III d'AuriacVa assistir al concili d'Aurillac de 1278.--1285-1296Guillem V DurandConegut com "l'Especulador", autor de divereses obres considerades de referència al seu temps.100px|retrat de Guillem Durand100px|Blasó episcopal dels Durand1296-1330Guillem VI DurandNebot de l'anterior. Va signar el pariatge que va descompondre el Gavaldà en tres parts: la terra del rei, la terra del bisbe i la terra comuna sota jurisdicció d'una cort comuna on els jutges eren nomenats pel rei i el bisbe.Feuda Gabalorum : t. 1, les domaines, t. 2, les fiefs, éd. Henri Boullier de Branche, Nîmes, Conseil général, 1938.100px|Retrat de Guillem Durand100px|Blasó episcopal dels Durand
Després del pariatge de 1307 Després del pariatge entre el rei Felip el Bell i Guillem VI Durand, els bisbes van veure reconeguda i el Gavaldà fou governat per comtes-bisbes fins a la Revolució francesa de 1789. Dates Nom Comentari Imatge Blasó1330-1331Joan II d'ArcyFou bisbe un any i després transferit a Autun.-100px|Blasó de Joan d'Arcy1331-1361Albert LordetD'una família noble de Chirac al Gavaldà, era bisbe durant la pesta de 1348.--1362-1366Guillem VII LordetNebot de l'anterior, primer canonge a Mende i després vicari del bisbe. Va succeir al seu oncle després de quasi un any de vacant.--1366-1368Pere II d'AigrefeuilleAbans bisbe de Tulles, Vabres, Clermont i Usès on va tenir com a vicari Guillem de Grimoard, després papa Urbà V; fou bisbe d'Avinyó nomenat per aquest papa.100px|Pere II d'Aigrefeuille100px|Blasó de Pere d'Aigrefeuille1368-1370: el papa Urbà V es reserva l'església de Mende, i la fa governar per vicaris, per emprar els ingressos en magnificar la catedral de Mende.Dictionnaire général et complet des persécutions souffertes par l'Église, Paul Belouino, p.132, disponible sur google books100px|Retrat imaginari del papa Urbà V 100px|Blasó del papa Urbà V1371-1372Guillem VIII de ChanacAbans bisbe de Chartres, creat cardenal poc després d'arribar a Mende, conegut llavors com el "cardemal de Mende".-100px|Blasó del cardenal Guillem de Chanac1372-1375Bompar VirgileDe la noblesa de Mende, abans bisbe d'Usès.- 100px|Blasó de Bompar Virgile1376-1387Pons de La GardeNebot de Gaucelí de la Garde, bisbe de Lodeva i després Magalona. Era comte-bisbe durant les incursions angleses i de les grans companyies al país.-100px|Blasó episcopal dels la Garde de Chabonas1387-1390Joan III d'ArmanyacFill bastard del comte d'Armanyac, fou després bisbe d'Auch.-100px|Joan III d'ArmanyacFasti Ecclesiae Gallicanae, volume 8, le diocèse de Mende, Philippe Maurice, Brepols Publishers, Turnhout, 2004, 1390-1408Robert del BoscMonjo de la Chaise-Dieu, primer bisbe d'Alet i després de Coserans.-- Joan da Costa fou bisbe el 1408, però el seu nom fou suprimit pel canonge de Montgros en 1941.Philippe Maurice, Hélène Duthu, et Anne-Sabine Delrieu, Fasti Ecclesiae Gallicanae, volume 8, le diocèse de Mende, Philippe Maurice, Brepols Publishers, Turnhout, 2004, 1408-1409Guillem IX de BoisratierNadiu de Bourges, hi va retornar com arquebisbe metropolità després d'un any de ser bisbe de Mende. --1410-1412Pere de SaluzzoFill del marquès Frederic II de Saluzzo, i germà del cardenal Amadeu de Saluzzo, fou primer canonge d'Amiens i després de Lió.-100px|Blasó de Pere de Saluzzo1413-1413Geraud del PuyAbans bisbe de Montauban, després de Saint-Flour i finalment de Carcassona. Fou també ambaixador francès a Castella i a Anglaterra.-100px|Blasó de Geraud del Puy1413-1426Joan IV de CorbieEmparentat a sante Fleur i nebot del canceller Arnaud de Corbie, va ser bisbe tres anys abans de ser traslladat a Auxerre.- -1427-1441Ranulf de Pérusse d'EscarsDesignat bisbe de Llemotges pels canonges de la diòcesi, aquest bisbat fou concedit a Pierre d'Ailly i després a Nicolas Viaud per l'antipapa Joan XXIII. El papa Martí V va nomenar llavors Hug de Roffignac i va transferir Ranulf a Mende.-100px|Blasó de Ranulf de Péruse d'Escars1441-1443Aldebert IV de PeyreArdiaca de la diòcesi des de 1421, i després vicari general, fou elegit pels canonges el 1441, i va morir dos anys després.- 100px|Blasó episcopal dels Peyre1443-1468Guiu de La PanouseCanonge i després vicari general de Rodès, fou escollit a Mende per unanimitat. Traslladat a Cahors el 1444, el trasllat fou finalment anul·lat. Va abdicar en favor del seu nebot i nomenat bisbe de Damasc.-50px|center|Blasó épiscopal dels La Panouse1468-1473Antoine de La PanouseEn conflicte amb el rei Louis XI, va perdre l'autoritat sobre la vila de Mende. Els bisbes no la recobraran fins a 1478.Félix Buffière, Ce tant rude Gévaudan, volum II, pàg. 1046 Nebot de l'anterior.-50px|center|Blason épiscopal des La Panouse1473-1474Pere RiarioNebot del papa Sixt IV, creat cardenal el 1471. Fou llavors bisbe de Florència, administrador apostòlic de Valence i Die, i després patriarca de Constantinoble, abans de ser administrador apostòlic de Mende.100px|Pere Riario100px|Blasó cardenalici dels della Rovère1474-1478Joan V de PetitNo va residir a la diòcesi.--1478-1483Julià della RovereFutur papa Juli II, mai va estar al Gavaldà que fou administrada per vicaris, entre els quals François Alamand a partir de 1480.100px|Retrat de Juli II100px|Blasó papal dels della Rovere1483-1503Climent della RovereNebot o cosí segon del anterior, designat per Juli II. No va arribar a Mende fins dos anys després de ser nomenat. Creat cardenal, va abdicar en favor del seu germà.100px|Retrat de Climent della Rovere100px|Blasó cardenalici dels della Rovere
Època moderna