El sistema electoral de Catalunya està establert legalment per la Constitució Espanyola, l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, la llei orgànica 5/1985 i les seves successives modificacions. La llei del Parlament de Catalunya 3/1982 regulava la convocatòria d'eleccions al Parlament de Catalunya i l'elecció del President de la Generalitat; aquesta llei fou derogada per la llei 13/2008 de 23 de març, del Parlament, el president i el Consell Executiu, sense que es produïssin canvis pel que fa al procediment d'elecció i convocatòria d'eleccions.
La mateixa Constitució preveu que una llei orgànica sigui la que reguli tots els procediments electorals que es realitzin a l'Estat, amb l'excepció de les eleccions autonòmiques que, encara que queden regulades en part per aquesta llei, poden ser regulades també per les lleis electorals pròpies de cada comunitat si així ho estableixen els seus estatuts. En aquest sentit, a Catalunya, tot i que l'Estatut en el seu article 56 preveu la possibilitat d'elaborar una llei electoral, aquesta s'ha d'aprovar per dues terceres parts del Parlament i, fins a l'actualitat, la manca d'acord parlamentari ha suposat que la llei orgànica 5/1985 sigui d'aplicació també a les eleccions catalanes, en virtut del que es disposa a l'article preliminar i de la disposició addicional primera de la citada llei, que indiquen el caràcter supletori de la mateixa en absència d'una llei electoral pròpia en una comunitat autònoma.
Malgrat que s'aprovés una llei electoral catalana, la llei estatal es continuaria aplicant a les eleccions legislatives catalanes perquè una part de les seves prescripcions tenen la condició de normes d'aplicació general, és a dir, normes que han de ser aplicades a tots els processos electorals (estatals, autonòmics, locals i europeus). Aquestes normes fan referència bàsicament a la definició del dret de sufragi, a l'administració electoral, al cens electoral, als requisits generals de la convocatòria d'eleccions, al procediment de presentació de candidatures, a la campanya i propaganda electorals, al recurs contenciós electoral, a les despeses i les subvencions electorals i als delictes i infraccions electorals.
Marc legal Una de les particularitats del sistema electoral a Catalunya –igual que a l'estat espanyol– és que els electors escullen els seus representants a les cambres o plens representatius (ja sigui de forma directa o indirecta) i són aquests qui alhora escullen les persones que ostenten la funció executiva d'aquella administració. A Catalunya conviuen 4 processos electorals que, tèoricament, amb el marc legal establert permeten escollir els representants de set administracions públiques diferents, si bé en realitat corresponen a sis administracions. A les eleccions generals, els electors escullen els representants davant la cambra de representació de l'administració general de l'estat, a les autonòmiques els de l'administració de la Generalitat de Catalunya, a les europees els diputats de l'administració de la Unió Europea i a les municipals els representants als ajuntaments, consells comarcals i diputacions. La llei de vegueries, aprovada però no aplicada per qüestions tècniques, preveu que els seus representants també s'escollien mitjançant els resultats a les eleccions municipals. Els primers representants davant aquesta nova administració havien de ser escollits a les eleccions municipals de 2011, si bé la congelació de l'aplicació de la llei ha deixat aquest procés en una situació latent i sense data
L'Estatut d'Autonomia de Catalunya, en el seu article 56.2, remet a una llei del Parlament –actualment no aprovada– que tracta sobre la regulació del règim electoral, però estableix que per aprovar aquesta llei es necessita una majoria reforçada, concretament dues terceres parts dels diputats del Parlament (la mateixa majoria que cal per aprovar una proposta de reforma de l'Estatut). Aquesta llei electoral catalana, pendent des de la reinstauració de la democràcia a l'estat espanyol, no ha estat encara aprovada; de fet, Catalunya és l'única comunitat autònoma que no té una llei electoral pròpia. La manca d'una llei electoral catalana ha comportat que s'apliquessin a les eleccions al Parlament de Catalunya les normes que regulen les eleccions al Congrés dels Diputats espanyol contingudes a la Llei orgànica 5/1985 del règim electoral general, pel seu caràcter supletori. Malgrat que finalment s'aprovés la llei electoral catalana, la llei 5/1985 es continuaria aplicant a les eleccions legislatives catalanes perquè una part de les seves prescripcions tenen la condició de normes d'aplicació general, és a dir, normes que han de ser aplicades a tots els processos electorals tant estatals com autonòmics, locals i europeus. Aquestes normes fan referència, bàsicament, a la definició del dret de sufragi, a l'Administració electoral, al cens electoral, als requisits generals de la convocatòria d'eleccions, al procediment de presentació de candidatures, a la campanya i propaganda electoral, al recurs contenciós electoral, a les despeses i a les subvencions electorals i als delictes i infraccions electorals. Malgrat aquesta llista de matèries que segons la llei 5/1985 correspon regular a l'Estat, la possible futura llei electoral catalana té encara un ampli ventall de qüestions per determinar: la fórmula electoral, la forma de vot, el llindar o barrera electoral, la configuració de la Junta Electoral de Catalunya, el nombre de diputats que formen el Parlament i quines són les circumscripcions electorals. Així mateix, haurà d'establir criteris de paritat entre dones i homes per a l'elaboració de les llistes electorals.
Votació Mètode El sistema electoral és el procediment mitjançant el qual els vots es converteixen en representants a les cambres de representació política. A diferència d'un gran nombre de països, Catalunya utilitza un sistema proporcional, tal com marca la Constitució Espanyola. Això significa que el percentatge de representació parlamentària depèn del percentatge de vots rebuts per cada formació. De totes maneres, a Catalunya aquesta proporcionalitat s'aplica a cada una de les circumscripcions electorals, de manera que les candidatures reben un percentatge de representants en funció del nombre de vots que han obtingut en aquell territori.
Electors El dret al sufragi actiu és un dret constitucional regulat per la llei orgànica de règim electoral. Aquest dret el poden exercir aquells ciutadans que compleixin una sèrie determinada de requisits el dia que se celebren les eleccions, sempre que no estiguin legalment inhabilitats per a fer-ho.
En aquest sentit, com a regla general, tenen dret a vot els ciutadans de nacionalitat espanyola majors de divuit anys inscrits al cens electoral. De facto, però, aquesta normativa tan sols s'usa a les eleccions generals, ja que a les eleccions europees poden votar aquells ciutadans de la Unió Europea amb residència a Catalunya que manifestin el seu desig d'exercir el dret a vot. D'altra banda, a les eleccions municipals poden exercir el seu dret a vot tots els ciutadans de la Unió Europea residents a Catalunya, així com els ciutadans amb nacionalitat de països que atorguin el dret de sufragi passiu als ciutadans espanyols en les seves eleccions municipals, sempre que ho sol·licitin formalment. A més, els ciutadans noruecs tenen el dret a vot garantit gràcies a un tractat de reciprocitat electoral entre Noruega i Espanya. Els ciutadans britànics residents tenen també dret al sufragi actiu i passiu gràcies a un acord firmat arran de la sortida del país de la Unió Europea.
+Nacionalitats amb dret a vot a les eleccions municipals de Catalunya+ Continent Estat Europa , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , Amèrica , , , , , , , , Àfrica Oceania
Pel que fa a les eleccions al Parlament de Catalunya, poden votar aquells ciutadans amb nacionalitat espanyola majors de divuit anys que tinguin la condició política de catalans, la qual s'obté mitjançant la inscripció a qualsevol padró municipal de Catalunya, sempre que hagin estat inscrits al cens electoral. També poden votar a les eleccions al Parlament els ciutadans espanyols residents a l'estranger que hagin tingut Catalunya com a darrer veïnatge administratiu i que hagin acreditat aquesta condició al consolat espanyol corresponent. Aquest dret també el gaudeixen els descendents d'espanyols amb el darrer veïnatge a Catalunya que hagin estat inscrits com a espanyols, si així ho sol·liciten, en la forma que determinen les lleis espanyoles.
Finalment, pel que fa a les eleccions al Conselh General dera Val d'Aran, tenen dret a vot els ciutadans amb nacionalitat espanyola inscrits al cens electoral en algun dels municipis que integren els terçons electorals. No poden ser electors els presos condemnats per sentència judicial a la pena de privació de dret de sufragi, ni els declarats incapaços mitjançant sentència judicial ferma, sempre que a la sentència hi consti expressament la incapacitat per a l'exercici del dret de sufragi. Tampoc no tenen dret a vot els internats en un hospital psiquiàtric amb autorització judicial durant el període que duri el seu internament.
Circumscripcions electorals Una circumscripció electoral és la unitat que es pren com a base per assignar els escons. A Catalunya, les circumscripcions electorals coincideixen amb els límits territorials de les províncies de Barcelona, Lleida, Girona i Tarragona per a les eleccions generals, per a les eleccions al Parlament de Catalunya i per a les diputacions escollides a les eleccions locals. Pel que fa a les eleccions europees, la circumscripció és tot l'estat espanyol, mentre que a les eleccions locals, a part de les diputacions, les circumscripcions electorals són els municipis pels ajuntaments (amb les excepcions de les entitats municipals descentralitzades) i les comarques pels consells comarcals. Cada circumscripció té atribuït un nombre de representants determinat per llei prenent com a base la població en el cens. La delimitació de les circumscripcions de base territorial és un dels aspectes clau del sistema electoral català, ja que pot repercutir sobre la igualtat de vot, tant pel que fa a la proporció entre electors i nombre de representants que se'ls atribueixen com pel que fa a preferències electorals expressades i a la distribució d'escons entre les candidatures presentades, la qual cosa fa que un vot en una circumscripció o un altre tingui un valor molt diferent. A la Vall d'Aran, la llei 16/1990 sobre el Règim Especial de la Vall d'Aran divideix el territori en sis circumscripcions o «terçons històrics» anomenats Pujòlo, Arties e Garòs, Castièro, Marcatosa, Irissa i Quate Lòcs.
Candidats A les eleccions al Parlament de Catalunya s'estableix que per poder ser candidat i, per tant, poder esdevenir diputat al Parlament, els ciutadans i ciutadanes de Catalunya han d'estar en ple ús dels seus drets civils i polítics, d'acord amb la legislació electoral.
Per a l'elecció dels consellers generals del Conselh General dera Val d'Aran poden presentar candidatures els partits, les federacions o les coalicions legalment registrades, o els mateixos electors de cada terçó o circumscripció avalats per un nombre no inferior al 3% del cens electoral del mateix terçó.
Campanya electoral miniatura|Acte polític realitzat per un candidat a les eleccions municipals de 2011 La legislació actual entén per campanya electoral totes aquelles activitats lícites celebrades a Catalunya entre el 38è dia després de la convocatòria electoral i les zero hores del dia immediatament anterior al dia de les eleccions, per la qual cosa té una durada de 15 dies. L'objectiu de la campanya és la captació de sufragis, i tan sols poden realitzar aquestes activitats els candidats, partits, federacions, coalicions o agrupacions que es presenten a les eleccions.
Vot per correu