Wish You Were Here (en català: Tant de bo fossis aquí) és el novè àlbum d'estudi de la banda britànica de rock Pink Floyd. També és el títol d'un dels temes musicals que inclou l'àlbum, llançat el setembre de 1975 i inspirat en el material que van compondre durant la seva gira europea de 1974. El van gravar a l'Abbey Road Studios de Londres, per on ja havien passat artistes com ara The Beatles o The Rolling Stones. La seva temàtica explora l'absència, la indústria musical i els problemes mentals de l'anterior membre de la banda Syd Barrett. Les sessions d'enregistrament van ser àrdues i complicades, en part per la idea de Roger Waters de dividir la cançó «Shine On You Crazy Diamond» en dos, per a després unir cada meitat amb tres noves composicions. «Shine On» és un homenatge a Barrett que, irònicament, es va presentar als estudis el 5 de juny mentre es gravava. A la banda li va costar reconèixer-lo pel pes guanyat i el canvi d'aspecte.
De forma similar que en el seu àlbum previ The Dark Side of the Moon, la banda va utilitzar diferents efectes de so i sintetitzadors. Roy Harper va col·laborar com a vocalista a la cançó «Have a Cigar». El disseny artístic de l'àlbum, novament en mans de Storm Thorgerson, conté una funda negra i opaca que tapa la portada. Wish You Were Here es va estrenar a Knebworth (Anglaterra) el juliol de 1975, per després ser llançat oficialment el setembre d'aquell mateix any. Va ser un èxit immediat; la companyia discogràfica EMI ni tan sols va poder editar les suficients còpies per satisfer la demanda. Rebut amb indiferència per la crítica, al començament va rebre crítiques positives, però també negatives. Assolí directament el número 1 de les llistes dels Estats Units i d'Europa i, actualment està en la posició 211 de la llista dels 500 millors àlbums de la història, elaborada per la revista Rolling Stone. Els membres de la banda Richard Wright i David Gilmour coincideixen que de tots els àlbums de Pink Floyd, Wish You Were Here és el seu favorit.
Antecedents L'any 1974, Pink Floyd va compondre tres nous temes; «Raving and Drooling», «Gotta Be Crazy» i «Shine On You Crazy Diamond», que van tocar prèviament en una sèrie de concerts a França i al Regne Unit, com a part de la seva primera gira que van fer per promocionar The Dark Side of the Moon el 1973. La banda mai no havia contractat un publicista i a poc a poc s'anaven distanciant de la premsa. La seva relació amb la mateixa va començar a agreujar-se, per la qual cosa, després d'una forta crítica de Nick Kent (devot de Syd Barrett) sobre el seu nou material i una altra de Pete Erskine de la revista NME, van tornar a l'estudi la primera setmana de 1975 per començar a donar forma al seu nou àlbum.
Concepte Wish You Were Here és el segon àlbum de Pink Floyd en utilitzar una temàtica conceptual escrita íntegrament per Waters, i evoca el seu sentiment que la camaraderia que alguna vegada hi havia hagut entre els membres de la banda, feia temps que estava absent. L'àlbum comença amb una introducció instrumental de vuit minuts i mig, abans de començar amb «Shine On You Crazy Diamond». «Shine On» és un tribut a l'antic membre de la banda Syd Barrett, obligat a abandonar la banda per una crisi nerviosa deguda al consum de drogues que li va causar problemes mentals uns anys abans. Barrett és recordat amb frases com "Remember when you were young, you shone like the sun" ("Recorda't de quan eres jove, brillaves com el sol") i "You reached for the secret too soon, you cried for the moon" ("Vas intentar conèixer el secret massa aviat, vas anhelar la lluna").
L'àlbum també és una crítica a la indústria musical; «Shine On» s'ajunta amb «Welcome to the Machine», que comença amb l'obertura d'una porta —descrit per Waters com a "símbol d'un descobriment i progrés musicals traïts per la indústria musical que està més interessada en l'èxit i que es mostra avariciosa". La cançó acaba amb sons d'una festa, tipificant "la falta de contacte i sentiments reals entre la gent". «Have a Cigar» desdenya els "peixos grossos" de la indústria musical de forma similar, utilitzant frases com "gairebé no sap comptar" o "per cert, quin d'ells és Pink?"; aquesta última, una pregunta que almenys en una ocasió se li plantejà a la banda. "Wish You Were Here" no sols conté lletres relacionades amb la condició de Barrett, sinó que n'inclou també amb la dicotomia del caràcter de Waters, com a idealista, així com la seva personalitat dominant. L'àlbum acaba amb una repetició de «Shine On», i amb més parts instrumentals.
Enregistrament miniatura|esquerra|Fotografia dels Estudis Abbey Road que van servir com a estudi d'enregistrament de l'àlbum. Alan Parsons va ser l'enginyer d'EMI responsable de l'anterior àlbum de Pink Floyd, The Dark Side of the Moon, encara que va decidir refusar l'oferta de la banda per continuar treballant amb ells. Va voler començar un projecte propi anomenat The Alan Parsons Project). La banda havia treballat prèviament amb Brian Humphries a la banda sonora More —gravat als Pye Studios—, i novament el 1974, en reemplaçar un tècnic del directe amb poca experiència, motiu pel qual el van reclutar per gravar els nous temes. Malauradament, al començament, com no coneixia bé els estudis Abbey Road es va trobar amb diverses dificultats, incloent un error que va tenir com a conseqüència espatllar les primeres versions de la cançó «Shine On». Es va haver de regravar tota la pista, plena de reverberació.
La banda, que treballava a l'estudi número tres, va començar tenint problemes per crear nou material, especialment perquè l'èxit de Dark Side of the Moon els havia deixat esgotats emocionalment i físicament. Richard Wright va dir, d'aquestes primeres sessions d'enregistrament, que van passar "en un període difícil", mentre que Roger Waters comentà que varen ser "una tortura". El bateria Nick Mason va trobar el procés d'enregistrament multipista esgotador i tediós, mentre que David Gilmour estava més interessat a millorar el material ja existent de la banda que en crear material nou. A més, s'estava començant a sentir frustrat amb Mason, el matrimoni fallit del qual l'havia deixat apàtic, cosa que va afectar la seva forma de tocar. Mason ha dit que la diatriba de Nick Kent a la revista NME possiblement hagués influït, d'alguna manera, a mantenir el grup unit.
Tanmateix, al cap de poques setmanes, Waters va començar a visualitzar un altre concepte. Les tres noves composicions escrites durant la gira de 1974 eren un punt de partida per a l'àlbum, i «Shine On You Crazy Diamond» semblava una elecció lògica per ser el centre de tot. Era bàsicament un instrumental de més de vint minuts similar a «Echoes»; la peça inicial de guitarra va recordar a Waters la figura de Syd Barrett. La peça la va compondre per accident Gilmour, encara que va donar-li continuïtat gràcies a la resposta positiva de Waters. La idea de Waters era dividir «Shine On You Crazy Diamond» en dos peces, i col·locar al mig dues noves cançons. Gilmour no estava d'acord, però es va resignar perquè els altres tres eren majoria. «Welcome to the Machine» i «Have a Cigar» eren atacs encoberts cap a la indústria musical, mentre que les lletres es fusionaven amb «Shine On» per crear un resum sobre les pujades i baixades en la vida de Barrett; "Perquè volia apropar-me al màxim al que sentia... aquesta malenconia indefinible i inevitable sobre la marxa de Syd". «Raving and Drooling» i «Gotta Be Crazy» finalment no van tenir cabuda al nou àlbum, motiu pel qual van ser rebutjades.
Visita de Barrett Un dels moments més significatius de les sessions d'enregistrament de Wish You Were Here va succeir el 5 de juny de 1975. Aquell dia Gilmour es va casar per primera vegada; a més, era el dia previ a la segona gira nord-americana de la banda aquell any. La banda es trobava completant el procés de mescla de «Shine On», quan un home amb excés de pes, el cap i celles afaitades i amb una bossa de plàstic a la mà va entrar als estudis. Waters al principi no el va reconèixer. Wright tampoc no sabia qui era. Va suposar que era un amic de Waters i li va preguntar sobre el desconegut, abans d'adonar-se que era Syd Barrett. Gilmour va pensar inicialment que era un empleat d'EMI, mentre que Mason tampoc no el va reconèixer; comenta que es va sentir "horroritzat" quan Gilmour li ho va dir. A Inside Out (2005) Mason va recordar la conversa de Barrett d'aquell dia com a "desganada i no completament coherent". Storm Thorgerson va reflexionar sobre la presència de Barrett: "Dues o tres persones van plorar. Va estar per allà i va parlar una mica, però realment no era allà".
Waters estava visiblement afectat en veure l'estat de Barrett, a qui Andrew King va preguntar com podia haver guanyat tant pes. Barrett va dir que tenia una nevera molt gran en la cuina, i que havia estat menjant moltes costelles de porc. També va esmentar que estava llest per aportar a la banda, encara que en escoltar la barreja de «Shine On» va esmentar que no entenia la rellevància del tema en la seva difícil situació. Es va unir als convidats del casament de Gilmour a la cafeteria d'EMI, encara que va marxar sense ni tan sols acomiadar-se. Cap membre de la banda no el va tornar a veure fins a la seva mort el 2006. Encara que les lletres ja estaven acabades, la presència de Barrett aquell dia als estudis pot haver influït en la part final de la cançó —executada per Wright, se sent la tornada de «See Emily Play» cap al final de l'àlbum.
Instrumentació
miniatura|Imatge d'un sintetitzador EMS VCS3 Igual que a The Dark Side of the Moon, la banda va utilitzar sintetitzadors com el VCS3 (a «Welcome to the Machine»), encara que suavitzats amb la guitarra acústica de Gilmour i la percussió de Mason. El començament de «Shine On» conté retalls d'algunes composicions prèvies de la banda, conegudes com a Household Objects. Es van utilitzar vasos de vi plens de diferents quantitats de fluids per gravar una sèrie de sons en passar el dit per les seves vores. Aquests enregistraments es van fer amb multipistes i es van usar per a l'obertura de «Shine On».
El violinista de jazz Stéphane Grappelli i el clàssic Yehudi Menuhin es trobaven en un altre dels estudis del mateix edifici i se'ls va convidar a gravar una de les peces del nou àlbum. Menuhin va estar mirant com Grappelli tocava, encara que finalment la banda va decidir no usar la seva contribució i van gravar-hi a sobre. Tan sols se sent, fixant-s'hi molt, cap al final. Tanmateix, trenta-sis anys més tard es va recuperar una còpia, que es creia esborrada, de la gravació alternativa amb Grappelli i es va incloure en un àlbum de col·leccionista editat el 2011. Encara que Grappelli no figura als crèdits per la seva contribució (la banda va pensar que podia sentir-se insultat), se li van pagar les 300 lliures acordades. Dick Parry va tornar a contribuir tocant el saxòfon, aquesta vegada a «Shine On You Crazy Diamond». Els primers compassos de «Wish You Were Here» es van gravar fent servir la ràdio del cotxe de Gilmour, mentre algú anava canviant de dial. La música clàssica que s'escolta és la quarta simfonia de Txaikovski.
Veus