Miquel Fabra (Regne de Castella?, finals del - València, ) va ser un religiós que acompanyà Sant Domènec de Guzmán en la fundació de l'Orde dels Predicadors i que fou confessor del rei Jaume I el Conqueridor.
Biografia Els orígens de Miquel Fabra són discutits. A la seva crònica, Pere Marsili afirma que era de nació castellana, però hom ha proposat també que fos català o aragonès, atès que sembla que aquest cognom no es documenta a Castella.
Durant la croada albigesa maldà per la conversió dels albigesos, però s'oposà a Simó de Montfort per les mesures extremes que aquest emprengué, com la massacre de Besiers. Domènec de Guzmán, que havia fundat l'orde dels Predicadors el 1215, en donà l'hàbit a FabraSegons el llibre de Puyol Safont citat a la bibliografia, el futur sant admeté Fabra a l'orde el 1201, però sembla un clar error de cronologia. La fundació de l'orde sembla clara del 1215, i a l'any següent fou aprovada pel Sant Pare. Guzmán començà a predicar per la conversió dels càtars al 1206 i la seva coneixença amb Fabra s'hagué de produir, doncs, entre 1206 i el 1217. a Tolosa de Llenguadoc, i l'envià a París el 1217 a ensenyar-hi teologia i/oSegons la biografia de Sant Domènec al 1217 aquest dispersà la seva quinzena de frares entre París i Espanya perquè anessin a predicar-hi, prestant especial atenció a les universitats. a predicar-hi. Fabra va ser el primer professor de teologia de l'orde i exercí el seu magisteri al convent de Sant Jaume de París. Posteriorment, pels voltants del 1219, Miquel Fabra (que ha estat considerat cerdà) fou destinat a Barcelona i hi esdevingué confessor de Jaume el Conqueridor. Gràcies al favor del monarca, acompanyà les expedicions que emprengué per a la conquesta de Mallorca (1229-1230) i del Regne de València (1232-1238), i s'hi abocà en la conversió dels habitants al cristianisme, i en la fundació de convents de l'Orde dels Predicadors. Pel favor que li tenia el Rei en Jaume, l'església de Sant Miquel de Palma fou dedicada a Sant Miquel. L'any 1248 intervingué amb Ramon de Penyafort i l'arquebisbe de Tarragona Pere d'Albalat en el nomenament del nou bisbe de Lleida, Guillem de Barberà.
És venerat com a beat.
Referències
Bibliografia Agustín Puyol Safont Hijos ilustres de la Cerdaña Barcelona: Tip. La Académica, 1896 Joseph Sadoc Alemany The life of Saint Dominic and a sketch of the Dominican Order New York: P. O'Shea, 1867
Enllaços externs Real Academia de la Historia
Categoria:Beatificats dominics Categoria:Beats catalans Categoria:Cerdans històrics Categoria:Frares dominics catalans Categoria:Morts a València Categoria:Religiosos catalans històrics Categoria:Religiosos del segle XII Categoria:Èguet Categoria:Religiosos de l'Alta Cerdanya Categoria:Nascuts al segle XII Categoria:Morts al segle XIII