La llengua de bou blanca (Hydnum pallidum) és una espècie de bolet pertanyent a la família de les hidnàcies.

Descripció El barret és aplanat, més convex de jove, irregularment arrodonit i de color blanquinós. En envellir, es taca lleugerament de bru groguenc, especialment vers el marge. Superfície una mica vellutada, sovint rugosa o amb petits bonys, amb el marge incurvat de jove. Fa entre 5 i 10 cm de diàmetre. L'himeni està cobert d'abundants agulletes, denses, subdecurrents, de color blanquinós o una mica tacades de bru, les quals es desprenen amb relativa facilitat. El peu és de central a una mica excèntric, cilíndric, curt i robust, de 3-5 x 1-2 cm, de color blanquinós. La superfície és de llisa a finament esquamosa. La carn és blanquinosa (crema vers la base del peu), molt fràgil i trencadissa. L'olor i el sabor són agradables. Les espores són àmpliament el·lipsoïdals, llises, hialines, de 4,5-5,5 x 3-4 micròmetres. Basidis tetraspòrics. Cistidis absents. Gerhardt, Ewald; Vila, Jordi; i Llimona, Xavier, 2000: Bolets dels Països Catalans i d'Europa. Manual d'identificació. Ediciones Omega, S.A, Barcelona. Pàg. 253.

Hàbitat És un bolet relativament freqüent, el qual acostuma a sortir en grans grups durant la tardor i l'hivern (si no es produeixen glaçades fortes, pot continuar naixent al llarg del desembre)Institució Catalana d'Història Natural sota pins (especialment, pi blanc -Pinus halepensis- i pi roig -Pinus sylvestris-) i des de la costa fins a l'estatge montà.

Distribució geogràfica Es troba a Europa.GBIF Als Països Catalans, els millors racons per trobar-ne són totes les àrees costaneres i de l'interior de la província de Tarragona, els boscos occidentals de les serralades litoral i prelitoral de la província de Barcelona, bona part dels boscos de la Depressió Central, algunes pinedes de les comarques del nord del Gironès i del Pla de l'Estany i les illes Balears i Pitiüses.Secció Micològica Museu Balear de Ciències Naturals Bolets de les Illes Balears Bolets de Menorca Contribució al coneixement micològic de l'illa de Formentera (Illes Balears) Regió7 Bolets secundaris a les comarques de l'’Ebre

Comestibilitat És un bon comestible, força apreciat en algunes comarques. Dins del grup de les llengües de bou, és l'espècie més apreciada.

Confusions amb altres espècies La fragilitat i el color blanquinós del basidioma en faciliten la identificació, ja que les espècies més properes (la llengua de bou -Hydnum repandum- i el bolet d'agulles rufescent -Hydnum rufescens-) tenen un color més fosc i un basidioma menys fràgil. Scutiger subrubescens, d'aspecte molt semblant vist per sobre, se'n separa per l'himeni amb porus i pel basidioma tacat de groc.

Referències

Categoria:Bolets comestibles Categoria:Grups de bolets segons la denominació popular Categoria:Hidnàcies