El castell de Tona era una fortalesa situada a Tona (Osona), les restes de la qual estan declarades bé cultural d'interès nacional. Situat dalt d'un turó de cim pla i extens, tocant al nucli urbà de la població, està emplaçat a la punta nord-oriental, d'on es domina una extraordinària panoràmica vers el Montseny, Collsuspina i Muntanyola.

Descripció Només s'en conserva una torre de defensa assentada directament damunt la roca. És de base quadrada, coberta amb una volta de canó de 4,85 x 5,10 m. L'alçada mitjana exterior és de 7,5 m i el gruix de mur de 2,30 m. Està feta amb pedra i calç amb la tècnica de l'encofrat. La planta baixa, coberta amb volta, és de gran alçada. El sector superior, on hi ha algunes filades d'opus spicatum, està molt erosionat. Aquesta torre, que antigament era protegida per murs de defensa, es troba separada de la resta del pla per un fossat artificial. És difícil de precisar-ne la data de construcció, però no sembla anterior al .

Entorn de l'església hi ha restes d'antigues edificacions que formaven el nucli inicial del poble de Tona. També se'n veuen a la resta del pla del castell, abans amb murs en els punts de més fàcil accés.

Història La primera notícia històrica del castell i de l'església de Sant Andreu situada al seu costat data de l'any 889; quan es va consagrar l'església pel bisbe Gotmar de Vici, es fa explícit que l'església es trobava en el castell de Tona. El domini eminent era en mans dels comtes de Barcelona i, com a tal, Ramon Berenguer III va infeudar el castell al comte Bernat de Besalú, casat amb la seva filla Ximena. Però la manca de fills del matrimoni va fer que el castell tornés a mans del casal de Barcelona. No se sap ben bé quins van ser els feudataris del castell. En un document del 1073, es menciona Arnau de Tona com a vicari i batlle del castell de Tona. A partir del , els documents presenten la família dels Montcada com a senyors feudals del castell.

El 1202, el rei Pere el Catòlic proclama Guillem de Montcada senyor del feu de Tona.

Al final del mateix segle, el castell torna a mans directes del casal de Barcelona. A mitjan s. XIV, quan es va crear el comtat d'Osona, Pere el Cerimoniós va cedir la jurisdicció del castell al vescomte Bernat III de Cabrera, però aquest noble va caure aviat en desgràcia i el castell passà de nou a la corona.

AI principi del s. XV, el rei Martí l'Humà va concedir un règim municipal als habitants del terme del castell, convertint-los així en ciutadans de Barcelona. L'any 1446, el conestable de Portugal va fer enderrocar el castell, ja que era un important bastió durant la guerra remença, però els consellers de Vic s'hi van negar.

Referències

Bibliografia

Enllaços externs

Castell de Tona al Bloc de Castells Catalans. Fototeca Castells Medievals de Ricard Ballo i Andreu Salillas .

Tona Categoria:Edificis de Tona Categoria:Monuments històrics d'Osona Categoria:Patrimoni monumental de Tona Categoria:Torres de guaita d'Osona