Els eumenins (Eumeninae) són una subfamília d'himenòpters apòcrits de la família dels vèspids (Vespidae) de distribució cosmopolita. Havien estat considerats com una família separada, Eumenidae, però actualment són tractades com una subfamília. Inclou les vespes terrissaires (Eumenes, Sceliphron), que fan nius individuals de fang.
Reconeixement miniatura|esquerra|Vista parcial del tòrax de Cephalastor estela mostrant la posició de les tegulae i parategulae relativa als mesoscutum i pronotum La majoria de les espècies de les vespes terrissaires són negres o marrons, i normalment marcades amb vistosos patrons de colors vermell, blanc, taronja o vermell (o la seva combinació) però algunes espècies, la majoria tropicals, mostren colors metàl·lics blau o verds.
Biologia miniatura|Un niu de terrissa extret d'una olivera a la Serra de Castelltallat miniatura|upright|Un niu de terrissa sobre una paret a Carolina del Sud Aquestes vespes fan nius diferents segons les espècies. Poden usar cavitats preexistents fetes per borinots, escarabats i altres insectes o fins i tot fetes pels humans. Els nius poden tenir una sola cel·la o diverses. Generalment fan els nius amb un fang fet de la mescla de terra i aigua regurgitada, però moltes espècies utilitzen material mastegat de les plantes.
El nom de "vespa terrissaire" deriva de la forma dels nius de fang fet per les espècies del gènere Eumenes i altres gèneres similars. Es creu que els indígenes d'Amèrica basaven el disseny de les seves obres de terrissa de les que feien les vespes terrissaires (segons von Frisch, 1974).
Totes les espècies de vespes terrissaires són depredadores, per això són útils en el control de plagues de l'agricultura, la majoria d'elles s'aprovisionen d'aliments de forma solitària, però algunes espècies aïllades mostren estadis primitius de comportament social i aprovisionament progressiu. miniatura|upright|Niu de vespa terrissaire
Quan s'ha completat una cel·la l'adult de la vespa típicament recull insectes o aràcnids i els paralitza posant-los dins la cel·la perquè serveixin d'aliment a la seva larva. Com a regla l'adult pon un sol ou per cada cel·la. El cicle vital complet pot durar des de poques setmanes a més d'un any. L'adult s'alimenta del nèctar de les flors.
Taxonomia Les vespes terrissaires és la família més diversa dels Vespidae, amb més de 200 gèneres, i conté la vasta majoria d'espècies dins la família.
Gèneres
Abispa Mitchell, 1838 Acanthodynerus Gusenleitner, 1969 Acarepipona Soika, 1985 Acarodynerus Soika, 1962 Acarozumia Bequaert, 1921 Afrepipona Soika, 1965 Afreumenes Bequaert, 1926 Afrodynerus Soika, 1934 Afroxanthodynerus Soika, 1979 Alastor Lepeletier, 1841 Alastoroides Saussure, 1856 Alastorynerus Bluethgen, 1938 Alfieria Soika, 1934 Allodynerus Bluethgen, 1938 Allorhynchium Vecht, 1963 Alphamenes Vecht, 1977 Ancistroceroides Saussure, 1855 Ancistrocerus Wesmael, 1836 Antamenes Soika, 1958 Antepipona Saussure, 1855 Anterhynchium Saussure, 1863 Antezumia Saussure, 1875 Antodynerus Saussure, 1855 Araucodynerus Willink, 1968 Argentozethus Stange, 1979 Asiodynerus Kurzenko, 1977 Astalor Schulthess, 1925 Australodynerus Soika, 1962 Australozethus Soika, 1969 Bidentodynerus Soika, 1977 Brachymenes Soika, 1961 Brachyodynerus Bluethgen, 1938 Brachypipona Gusenleitner, 1967 Calligaster Saussure, 1852 Cephalastor Soika, 1982 Cephalochilus Bluethgen, 1939 Cephalodynerus Parker, 1965 Chelodynerus Perkins, 1902 Chlorodynerus Bluethgen, 195 1 Coeleumenes Vecht, 1963 Ctenochilus Saussure, 1856 Cuyodynerus Willink, 1968 Cyphodynerus Vecht, 1971 Cyphomenes Soika, 1978 Cyrtolabulus Vecht, 1969 Delta Saussure, 1855 Deuterodiscoelius Dalla Torre, 1904 Diemodynerus Soika, 1962 Discoelius Latreille, 1809 Dolichodynerus Bohart, 1939 Ectopioglossa Perkins, 1912 Elimus Saussure, 1852 Elisella Soika, 1974 Epiodynerus Soika, 1958 Epsilon Saussure, 1855 Eudiscoelius Friese, 1904 Eumenes Latreille, 1802 Eumenidiopsis Soika, 1939 Eumicrodynerus Gusenleitner, 1972 Euodynerus Dalla Torre, 1904 Eustenancistrocerus Bluethgen, 1938 Flammodynerus Soika, 1962 Gamma Zavattari, 1912 Gastrodynerus Bohart, 1984 Gioiella Soika, 1985 Gribodia Zavattari, 1912 Gymnomerus Bluethgen, 1938 Hemipterochilus Ferton, 1909 Hypalastoroides Saussure, 1856 Hypancistrocerus Saussure, 1855 Hypodynerus Saussure, 1855 Incodynerus Willink, 1968 Ischnocoelia Perkins, 1908 Ischnogasteroides Magretti, 1884 Jucancistrocerus Bluethgen, 1938 Katamenes Meade-Waldo, 1910 Knemodynerus Bluethgen, 1940 Labochilus Bluethgen, 1939 Labus Saussure, 1867 Laevimenes Soika, 1978 Leptochiloides Bohart, 1940 Leptochilus Saussure, 1853 Leptodynerus Bluethgen, 1938 Leptomenes Soika, 1939 Leptomenoides Soika, 1962 Leptomicrodynerus Soika, 1985 Leucodynerus Bohart, 1982 Macrocalymma Perkins, 1908 Maricopodynerus Viereck, 1908 Micreumenes Ashmead, 1902 Microdynerus Thomson, 1874 Minixi Soika, 1978 Mitrodynerus Vecht, 198 1 Monobia Saussure, 1852 Monodynerus Gusenleitner, 1982 Montezumia Saussure, 1852 Nesodynerus Perkins, 1901 Nortozumia Vecht, 1937 Odynerus Latreille, 1802 Omicroides Soika, 1935 Omicron Saussure, 1855 Onychopterocheilus Bluethgen, 1955 Orancistrocerus Vecht, 1963 Oreumenes Bequaert, 1926 Oreumenoides Soika, 1961 Ovodynerus Soika, 1985 Pachodynerus Saussure, 1870 Pachycoelius Soika, 1969 Pachymenes Saussure, 1852 Pachyminixi Soika, 1978 Parachilus Soika, 1961 Paragymnomerus Bluethgen, 1938 Paralastor Saussure, 1856 Paraleptomenes Soika, 1970 Paralionotulus Bluethgen, 1938 Paramischocyttarus Magretti, 1884 Parancistrocerus Bequaert, 1925 Pararhaphidoglossa Schulthess, 1910 Pararrhynchium Saussure, 1855 Paravespa Radoszkowski, 1886 Parazumia Saussure, 1855 Pareumenes Saussure, 1855 Parifodynerus Soika, 1962 Parodontodynerus Bluethgen, 1938 Parodynerus Saussure, 1855 Pirhosigma Soika, 1978 Plagiolabra Schulthess, 1903 Postepipona Soika, 1974 Proepipona Soika, 1977 Protodiscoelius Dalla Torre Pseudabispa Vecht, 1960 Pseudacaromenes Soika Pseudalastor Soika, 1962 Pseudepipona Saussure, 1856 Pseudochilus Saussure, 1856 Pseudodontodynerus Bluethgen, 1939 Pseudodynerus Saussure, 1855 Pseudoleptochilus Bluethgen, 1938 Pseudonortonia Soika, 1936 Pseudopterocheilus Perkins, 1901 Pseudosymmorphus Bluethgen, 1938 Pseudozumia Saussure, 1875 Pseumenes Soika, 1935 Psiliglossa Saunders, 1872 Pterocheilus Klug, 1805 Pteromenes Soika, 1961 Raphiglossa Saunders, 1850 Raphiglossoides Soika, 1936 Rhynchalastor Meade-Waldo, 1910 Rhynchium Spinola, 1806 Smeringodynerus Snelling, 1975 Sphaeromenes Soika, 1978 Spinilabochilus Kurzenko, 1981 Stellepipona Soika, 1974 Stenancistrocerus Saussure, 1863 Stenodyneriellus Soika, 1962 Stenodyneroides Soika, 1940 Stenodynerus Saussure, 1863 Stenonartonia Soika, 1974 Stenosigma Soika, 1978 Stroudia Gribodo, 1892 Subancistrocerus Saussure, 1855 Symmorphoides Soika, 1977 Symmorphus Wesmael, 1836 Synagris Latreille, 1802 Syneuodynerus Bluethgen, 1951 Tachyancistrocerus Soika, 1952 Tachymenes Soika, 1983 Tricarinodynerus Soika, 1952 Tropidodynerus Bluethgen, 1939 Xanthodynerus Bluethgen, 1954 Xenorhynchium Vecht, 1963 Zeta Saussure, 1855 Zetheumenidion Bequaert, 1926 Zethus Fabricius, 1804 </div>
Galeria
Referències
Carpenter, J. M. & B. R. Garcete-Barrett. 2003. A key to the neotropical genera of Eumeninae (Hymenoptera: Vespidae). Boletín del Museo Nacional de Historia Natural del Paraguay 14: 52–73. Giordani Soika, 1989. Terzo contributo alla conoscenza degli eumenidi afrotropicali (Hymenoptera). Societa Veneziana di Scienze Naturali Lavori 14(1) 1989: 19–68. Giordani Soika, A. 1992. Di alcuni eumenidi nuovi o poco noti (Hymenoptera Vespoidea). Societá Veneziana di Scienze Naturali Lavori 17 1992: 41-68. Giordani Soika, A. 1993. Di alcuni nuovi eumenidi della regione orientale (Hym. Vespoidea). Bollettino del Museo Civico di Storia Naturale di Venezia 42, 30 giugno 1991(1993): 151-163. Gusenleitner. 1992. Zwei neue Eumeniden-Gattungen und -Arten aus Madagaskar (Vespoidea, Hymenoptera). Linzer Biologische Beiträge 24(1) 1992: 91–96. CSIRO Entomology Division. 1991. The Insects of Australia: a textbook for Students and Research. 2nd Edition. Melbourne University Press and Cornell University Press. 1137 pp. Borror, D. J., DeLong, D. M., Triplehorn, C. A.1976 cuarta edición. An introduction to the study of insects. Holt, Rinehart and Winston. Nueva York, Chicago.
Categoria:Fitopatologia