miniatura|Edith Meusnier, Artefact, Bois de Belle Rivière, Québec, 2010 Lart ambiental és un conjunt de pràctiques artístiques que inclou tant aproximacions històriques a la natura en l'art com formes més recents d'obres ecològiques i amb motivació política.Robert Cumming, Arte, editorial Espasa, 2006. L'art ambiental ha evolucionat des de preocupacions formals, com ara els moviments que utilitzen la terra com a material escultòric, cap a una relació més profunda amb sistemes, processos i fenòmens vinculats a preocupacions socials.Kastner, J. and Wallis, B. Eds. (1998) Land and Environmental Art. London: Phaidon Press. Els enfocaments socials i ecològics integrats es van desenvolupar a mesura que, durant la dècada de 1990, emergia una posició ètica i restauradora. Gablik, S. (1984) Has Modernism Failed? New York: Thames and Hudson. Gablik, S. (1992) The Reenchantment of Art. New York: Thames and Hudson. Matilsky, B., (1992) Fragile Ecologies: Contemporary Artists' Interpretations and Solutions, New York, NY: Rizolli International Publications Inc. L'art ambiental ha esdevingut un eix d'exposicions arreu del món a mesura que els aspectes socials i culturals del canvi climàtic han passat al primer pla.
El terme «art ambiental» sovint inclou preocupacions «ecològiques», però no s'hi limita. Principalment celebra la relació de l'artista amb la natura mitjançant materials naturals. El concepte s'entén millor en relació amb l'art de la terra històric i amb el camp en evolució de l'art ecològic. És un àmbit interdisciplinari, ja que els artistes ambientals incorporen idees de la ciència i la filosofia. La pràctica comprèn mitjans tradicionals, nous mitjans i formes crítiques de producció social. L'obra abraça una gran varietat de condicions paisatgístiques i ambientals, des de l'àmbit rural fins al suburbà i l'urbà, així com els espais industrials urbans i rurals.
Història Origen miniatura|Claude Monet, Waterloo Bridge, London Es pot considerar que l'art ambiental va començar amb les pintures rupestres paleolítiques. Encara que no s'han trobat pintures de paisatge d'aquell període, les pintures rupestres representaven altres aspectes de la natura importants per als primers humans, com ara animals i figures humanes. «Són observacions prehistòriques de la natura. D'una manera o altra, durant segles la natura va continuar sent el tema preferent de l'art creatiu». Exemples més moderns d'art ambiental provenen de la pintura i la representació del paisatge. Quan els artistes pintaven a l'aire lliure, desenvolupaven una connexió profunda amb l'entorn i amb el temps atmosfèric, i incorporaven aquestes observacions acurades. Les pintures del cel de John Constable «representen el cel en la natura de la manera més fidel». La sèrie de Claude Monet sobre el Palau de Westminster també exemplifica la connexió de l'artista amb l'entorn. «Per a mi, un paisatge no existeix per si mateix, ja que la seva aparença canvia a cada moment; però l'atmosfera que l'envolta li dona vida, l'aire i la llum, que varien contínuament; per a mi, només l'atmosfera circumdant dona als temes el seu veritable valor».
miniatura| Diane Burko, Waters Glacier and Bucks, 2013 Pintores contemporànies com Diane Burko representen fenòmens naturals i el seu canvi al llarg del temps per transmetre qüestions ecològiques i cridar l'atenció sobre el canvi climàtic. Els paisatges d'Alexis Rockman mostren una visió sardònica del canvi climàtic i de les intervencions humanes sobre altres espècies mitjançant l'enginyeria genètica.
Qüestionament de l'escultura tradicional miniatura| Robert Morris, Observatorium, Països Baixos
El creixement de l'art ambiental com a moviment artístic va començar a finals de la dècada de 1960 i a principis de la de 1970. En les seves primeres fases, va estar sobretot associat a l'escultura, especialment a l'art específic del lloc, el land art i l'Arte povera, i va sorgir en un context de crítica creixent a les formes i pràctiques escultòriques tradicionals, que eren considerades cada vegada més antiquades i potencialment desconnectades de l'entorn natural.
L'octubre de 1968, Robert Smithson va organitzar una exposició a la Dwan Gallery de Nova York titulada «Earthworks». Les obres de la mostra plantejaven un repte explícit a les nocions convencionals d'exposició i venda, ja que eren massa grans o massa difícils de manipular per ser col·leccionades; la majoria només es representaven mitjançant fotografies, fet que reforçava encara més la seva resistència a l'adquisició.Kastner, Jeffrey and Wallis, Brian (1998) Land and Environmental Art, London: Phaidon Press, p. 23, Per a aquests artistes, escapar dels límits de la galeria i de la teoria modernista implicava abandonar les ciutats i sortir.
«No representaven el paisatge, sinó que hi intervenien; el seu art no era simplement sobre el paisatge, sinó també dins del paisatge».Beardsley, p. 7 Aquest canvi de finals de la dècada de 1960 i de la de 1970 representa una noció avantguardista de l'escultura, del paisatge i de la relació personal amb aquest. L'obra qüestionava els mitjans convencionals de creació escultòrica, però també desafiava formes més elitistes de difusió i exposició de l'art. Aquest desplaçament va obrir un nou espai ampliant la manera de documentar i conceptualitzar les obres.
D'espais desèrtics a urbans miniatura|Andrea Polli, Particle Falls, 2013 miniatura|John Fekner, Toxic, Long Island Expressway, Maspeth, Queens, Nova York, 1982
Així com els earthworks dels deserts de l'oest dels Estats Units van sorgir de nocions vinculades a la pintura de paisatge, el creixement de l'art públic va estimular els artistes a abordar el paisatge urbà com un altre entorn i també com una plataforma per presentar idees i conceptes sobre el medi ambient a un públic més ampli. Mentre que les primeres obres es van crear sobretot als deserts de l'oest nord-americà, a finals de la dècada de 1970 i principis de la de 1980 les obres es van desplaçar cap al paisatge públic. Artistes com Robert Morris van començar a col·laborar amb departaments comarcals i comissions d'art públic per crear obres en espais públics, com ara una antiga gravera abandonada.Beardsley, p. 90 Herbert Bayer va utilitzar un enfocament semblant i fou seleccionat per crear els Mill Creek Canyon Earthworks el 1982. El projecte complia funcions com el control de l'erosió, la creació d'un espai que servia de dipòsit durant períodes de pluges intenses i un parc de 2,5 acres durant les estacions seques.Beardsley, p. 94 El llibre innovador de Lucy Lippard sobre el paral·lelisme entre el land art contemporani i els jaciments prehistòrics examinava com aquestes cultures, formes i imatges prehistòriques s'havien «superposat» a l'obra d'artistes contemporanis que treballaven amb la terra i els sistemes naturals.
El 1965, Alan Sonfist va introduir una idea ambientalista clau: retornar la natura a l'entorn urbà amb la seva primera escultura històrica Time Landscape, proposada a la ciutat de Nova York el 1965 i presentada al públic el 1978 ja en un estat madur i crescut. Time Landscape continua visible a la cantonada de Houston i LaGuardia, al Greenwich Village de Nova York. L'obra va donar lloc a un «bosc de desenvolupament lent que representa el paisatge de Manhattan habitat pels nadius americans i trobat pels colons neerlandesos a principis del segle XVII».
L'art ambiental també inclou l'abast del paisatge urbà. L'artista ambiental pionera Mary Miss va començar a crear art en l'entorn urbà amb la seva instal·lació de 1969 Ropes/Shore, i ha continuat desenvolupant projectes amb comunitats ampliades a través de City as a Living Laboratory.
El 1974, Bonnie Sherk va crear The Farm a San Francisco, un jardí urbà de set acres en espais infrautilitzats sota passos elevats d'autopistes. Fins al 1980, la granja també va funcionar com a centre comunitari i espai artístic, va oferir pràctiques, educació ecoartística infantil i va servir com a parc públic durant els seus sis anys d'existència.
La instal·lació Particle Falls d'Andrea Polli feia visible la matèria particulada de l'aire d'una manera que els vianants podien percebre. Per a HighWaterLine, Eve Mosher i altres persones van caminar per barris de ciutats en risc, com Nova York i Miami, marcant els possibles danys per inundació que es podrien produir a causa del canvi climàtic i parlant amb els residents sobre què estaven fent.
A partir de la dècada de 2010, el «jardiner guerriller» Ron Finley va començar a plantar horts comestibles al barri urbà de South Central Los Angeles, en estretes franges de terra entre la vorera i la calçada. La seva motivació era abordar els efectes de l'anomenat apartheid alimentari en alguns barris, inclòs el seu, i fomentar hàbits alimentaris saludables, especialment entre els infants.
Variants Ecoart
En l'ús general, el terme «ecoart» o «art ambiental» fa referència, de manera àmplia, a un conjunt de pràctiques i obres artístiques «que exploren i responen a qüestions relacionades amb el medi ambient, el canvi climàtic i la sostenibilitat ecològica».
Impacte ambiental miniatura| Robert Smithson, Spiral Jetty, 2005.
miniatura| Herman de Vries, Sanctuarium, Leibfriedschen Garten, Stuttgart, 2013.
Dins de l'art ambiental es pot establir una distinció important entre els artistes ambientals que no tenen en compte el possible dany que la seva obra pot causar al medi ambient i aquells que tenen la intenció de no perjudicar la natura. Per exemple, malgrat els seus mèrits estètics, la cèlebre escultura de l'artista estatunidenc Robert Smithson Spiral Jetty (1969) va causar un dany permanent al paisatge on va treballar, ja que va utilitzar una excavadora per rascar i tallar el terreny, i l'espiral mateixa s'endinsava al llac. De manera semblant, també es van formular crítiques contra l'escultor europeu Christo quan va embolcallar temporalment la costa de Little Bay, al sud de Sydney, Austràlia, el 1969.
L'art sostenible es produeix tenint en compte l'impacte més ampli de l'obra i de la seva recepció en relació amb els seus entorns socials, econòmics, biofísics, històrics i culturals. Alguns artistes opten per minimitzar el seu impacte potencial, mentre que altres obres impliquen restaurar el paisatge immediat a un estat natural.
L'escultor britànic Richard Long ha realitzat durant dècades obres escultòriques temporals a l'aire lliure reorganitzant materials naturals trobats al lloc, com ara roques, fang i branques. Chris Drury va crear una obra titulada «Medicine Wheel», resultat d'una caminada meditativa diària, una vegada al dia, durant un any natural. El resultat d'aquesta obra va ser un mandala d'objectes trobats disposats en mosaic: art de la natura com a art de procés.
Artistes ambientals destacats com l'artista i poeta britànic Hamish Fulton, l'escultor neerlandès Herman de Vries, l'escultor australià John Davis i l'escultor britànic Andy Goldsworthy també deixen indemne el paisatge on han treballat; en alguns casos han revegetat terres degradades amb flora autòctona adequada durant el procés de creació de l'obra.
Potser l'exemple més celebrat d'art ambiental de finals del segle XX fou 7000 Oaks, una acció ecològica presentada a la Documenta de 1982 per Joseph Beuys, en què l'artista i els seus ajudants van posar en relleu l'estat del medi local plantant 7.000 roures a la ciutat de Kassel i als seus voltants.
Transformació socioambiental