Alfredo Schiuma (Spinazzola, Bari, Itàlia, 25 de juny de 1885 - Buenos Aires, Argentina, 23 de juliol de 1963) fou un compositor italià nacionalitzat argentí.
Als tres anys emigrà amb la seva família a l'Argentina on estudià als Conservatoris Beethoven i Romanillo d'aquesta ciutat, i encara era molt jove quan es donà a conèixer com a compositor de forta inspiració i sòlida tècnica.
Encara que, en les seves primeres obres, fortament influïdes pels mestres moderns, encara no acusava un estil definit, que hauria de trobar després d'orientar-se vers la tendència nacionalista, que inicià amb el poema simfònic La Pampa, construït sobre motius populars i ple d'efectes orquestrals pintorescs, per culminar en l'òpera Tabaré, estrenada amb gran èxit el 1925 en el Teatre Colón de Buenos Aires.
A Buenos Aires fou professor de composició, i va tenir entre altres alumnes avantatjats a Adolfo Victoriano Luna (1889-1970), guitarrista que més tard seria un bon compositor.
Entre les altres produccions de Schiuma cal citar les òperes: Biancafiore (1915) Amy Robsart (1920) La Sirocchia (1922) D'altres composicions La Fuente, poema simfònic La vida del hombre, suite simfònica Dues Simfonies, Marxa triomfal, Una obertura, un quartet, un sextet i diverses obres per a piano
Bibliografia Enciclopèdia Espasa Volum núm. 54, pàg. 1016 ()
Categoria:Compositors d'òpera argentins Categoria:Músics de Buenos Aires Categoria:Morts a Buenos Aires Categoria:Persones de la província de Barletta-Andria-Trani Categoria:Compositors d'òpera italians Categoria:Compositors de la Pulla Categoria:Compositors argentins del segle XX Categoria:Compositors italians morts al segle XX Categoria:Compositors italians nascuts al segle XIX