El Retaule del Sant Esperit és una obra del pintor gòtic català Pere Serra ubicada a la Seu de Manresa i realitzada vers 1394. Es tracta d'un retaule de grans dimensions i de gran riquesa iconogràfica, amb vint-i-dues escenes (sense comptar-hi les trenta-sis figures de sants pintades als sis entrecarrers), i es considera l'obra mestra de l'autor. Va ser encarregat per la Confraria dels Cuiraters de Manresa, que tenia el Sant Esperit com a patró. Es tracta d'una narració al voltant de la figura del Sant Esperit i la seva intercessió en els principals passatges bíblics. El relat comença amb la Creació del Món i la infantesa i maduresa de Jesús, continua amb la seva Passió fins a l'Ascensió i la Pentecosta —peça central i de trànsit entre els quadres de la vida de Jesús—, i s'acaba amb escenes relatives a la creació de l'Església i l'inici de l'apostolat cristià.
Les taules centrals de la predel·la varen desaparèixer abans del i en el seu lloc es va incorporar, en la restauració del 1954, una taula amb un Enterrament de Jesús, obra de Lluís Borrassà de 1411.
Dades de context miniatura|Suposat autoretrat de Pere Serra a la taula de la Missa de Sant Martí, a la predel·la d'aquest retaule Autor
Pere Serra es va formar com a pintor al taller barceloní de Ramon Destorrents, on va treballar per un període de quatre anys a partir del 1375. Posteriorment, en companyia dels seus germans, Francesc, Jaume i Joan, també pintors, va formar part del taller pictòric familiar. Es té constància documental de la seva producció pictòrica des de l'any 1375 fins al 1405. Des del seu taller va dominar el panorama artístic català i va imposar l'estil italogòtic al llarg de tota la segona meitat del , cosa que es fa palesa en els nombrosos retaules que va realitzar per tot el territori de l'antiga Corona d'Aragó.
Tot i que l'estil de l'obrador és italianitzant, de pintura sienesa, molts dels seus deixebles esdevindran iniciadors del gòtic internacional del Principat. Al taller de Pere Serra es formaren Jaume Cabrera, Pere Vall, Joan Mates o Jaubert Gaucelm.
Estil L'obra presenta tots els trets propis de l'estil italogòtic: una equilibrada barreja de realisme i fantasia, de misteri combinat amb expressions quotidianes i assequibles, i la juxtaposició de les figures al paisatge, el color i el ritme narratiu; tot plegat forma una atmosfera poètica. El seu estil, en la línia de la Pentecosta del museu Diocesà de Barcelona, es mostra aquí molt més personal i independent.
Si a l'art romànic les figures eren més distants i omnipotents, a l'art gòtic les escenes són més properes als fidels. El gòtic fa descendir Crist, la Mare de Déu i els sants just per sobre dels altars i els dona una dimensió més humana. L'artista fa una combinació de l'Antic i el Nou Testament, i se centra en passatges religiosos amb presència de l'Esperit Sant, majoritàriament de temàtica mariana.
Història L'obra va ser un encàrrec de la Confraria dels Cuiraters del Sant Esperit de Manresa. Tot i no conservar-se'n el contracte, sí que existeix el rebut del darrer pagament a Pere Serra, datat del 3 de juny de 1394. La seva estabilitat estructural va presentar problemes el 1412, amb l'aparició d'unes esquerdes al cos central, que va haver de ser restaurat pel manresà Francesc Feliu. Aquesta restauració va comportar repintar el mantell del Sant Pare de l'escena de la Coronació de la Mare de Déu. La taula de la Pentecosta presentava un trencament de tres centímetres d'ample, va ser reomplert amb materials elàstics. miniatura|Vista del retaule amb la predel·la d'Antoni Marquès, de 1506 El 1870 es va fer una nova restauració. En aquell moment, el retaule havia perdut el guardapols, alguns muntants, una part de la cresteria i la part central de la predel·la, de la qual només restaven les dues taules dels extrems. Es varen reconstruir els elements complementaris i es va fer un nou guardapols decorat amb escuts i formes florals. Per ocupar l'espai de la predel·la es va decidir substituir les dues taules que faltaven per quatre de les cinc taules de la predel·la del Retaule de la Trinitat d'Antoni Marquès, de 1506, que es conservava a la mateixa seu amb un sagrari al centre. Amb aquesta incorporació, el Retaule de la Trinitat va quedar esguerrat i la resta de les seves taules varen romandre a l'arxiu de la Seu, fins que el 1982, un cop reintegrades les quatre taules esmentades, va ser restaurat i tornat a instal·lar al seu lloc original a la Seu.
En començar la guerra civil espanyola, el 1936, va ser desmuntat per protegir-lo, i el 1939, abans d'acabar la contesa, va ser traslladat a Ginebra. Després de la guerra va retornar, però no va ser fins al 1947 que, mitjançant les gestions de l'arquitecte manresà Alexandre Soler i March, president dels Amics dels Museus de Catalunya, es va decidir iniciar un procés de sensibilització i subscripció entre les entitats per recaptar fons per fer una restauració completa del retaule. Es va poder realitzar amb el finançament principal de la Caixa d'Estalvis de Manresa i les aportacions de 15.000 pessetes de l'Ajuntament de Manresa i de 5.000 pessetes dels Amics dels Museus. La restauració va ser realitzada per Ramon Gudiol, Andreu Asturiol, Agustí Trenado, Nicasio Arraiza i Braulio Arquero. Un cop restaurat, va estar exposat al Palau de la Virreina de Barcelona, abans de la seva instal·lació definitiva a Manresa, el 26 d'abril de 1954.
En aquesta restauració s'eliminen les taules que s'havien afegit el , es recuperen les dues taules dels extrems de la predel·la original i, per ocupar l'espai central buit, es va optar per una taula allargada obra de Lluís Borrassà. Aquesta peça només és 14 anys més moderna i la seva temàtica encaixa dins el relat iconogràfic del retaule. Representa l'enterrament de Crist i contrasta amb la resta del retaule perquè mostra un gran dramatisme. L'escena de l'enterrament mostra la cara deformada pel dolor de Crist mort i la tristesa dels qui el vetllen.
Descripció miniatura|Esquema del retaule segons l'ordre de lectura iconogràfica Estructura del retaule En total consta de vint-i-dues taules amb escenes de l'Antic Testament, de la vida de Jesús i dels Fets dels Apòstols. Estan ordenades en cinc carrers més predel·la. Com és habitual en altres retaules del gòtic català, les taules del carrer central són més grans, contenen el tema principal i estan encapçalades per un Calvari o Crucifixió com a coronament central. Els quatre carrers laterals contenen tres pisos de taules amb escenes bíbliques, coronats, a l'àtic, al mateix nivell de l'escena de la Crucifixió, per una figura d'àngel a cada carrer. Els entrecarrers o muntants, que estructuren el retaule i separen els carrers entre si, estan decorats amb un total de trenta-sis petites imatges de sants i estan rematats al seu cim per uns pinacles de clara estètica gòtica en talla de fusta daurada.
A la part baixa del cos principal del retaule hi ha la predel·la, formada per una gran taula central, obra de Lluís Borrassà, i dues escenes de sants a cada costat, que corresponen a l'obra original de Serra.
Tot el retaule està rodejat d'un guardapols amb talles fitomòrfiques daurades sobre un fons blau i set escuts heràldics distribuïts dos a cada costat i tres a la banda superior.
Taules centrals miniatura|esquerra|La Coronació de Maria i la Pentecosta, escenes centrals del retaule Al carrer central s'ubiquen les dues taules principals i més grans que la resta. Corresponen a l'escena de la Pentecosta, que cronològicament està situada darrere de l'Ascensió de Jesús, i la Coronació de Maria s'ubicaria darrere del Discurs de Sant Esteve.
Pentecosta La Pentecosta descriu la festa del cinquantè dia després de la Pasqua, del Diumenge de Resurrecció. Durant la Pentecosta o Pasqua Granada se celebra el descens de l'Esperit Sant sobre els apòstols, tal com es descriu als Fets dels Apòstols:
Per això també es coneix com la celebració de l'Esperit Sant. Aquest esdeveniment va suposar, de fet, l'inici de l'activitat de l'Església de Crist. L'autor va recollir tota la solemnitat del moment en la composició, que gira al voltant de la Mare de Déu. Ella i tots els apòstols que la rodegen reben la benedicció del colom, que representa l'Esperit Sant. El colom surt d'un cel estrellat que s'esquinça per deixar pas a la figura sagrada. D'ella emanen uns raigs que cauen sobre tots els reunits, que manifesten sorpresa tant a la cara com, especialment, a les mans, que es mostren crispades. Les figures, quasi de dimensions naturals, presenten una extrema sensibilitat.
El desconcert entre els apòstols pel canvi que acaben d'experimentar els fa comentar:
Sant Pere, comprenent el destí que els havia designat el Messies, va iniciar les seves ensenyances sobre com difondre la Paraula de Déu, en una escena coneguda com el Discurs de Pere, que es troba a la darrera taula, a l'extrem inferior dret del cos del retaule.
Coronació de Maria A sobre de la taula de la Pentecosta hi ha l'escena de la Coronació de Maria. Maria i el seu fill estan asseguts en uns trons daurats i solemnes. Envoltant-los, un grup de sis àngels de color vermell (el color de la reialesa) creen un càlid horitzó. Jesús està col·locant una corona sobre el cap de la seva mare amb la mà dreta. Amb la mà esquerra sosté el globus terraqüi, una al·lusió al poder diví sobre el terrenal. La sobrietat i intensitat del conjunt té un caràcter eminentment romà d'Orient, amb les dues figures solemnes i hieràtiques al mig d'un espai daurat i regi.
Taules laterals Les imatges amb escenes bíbliques estan ordenades cronològicament de dalt a baix, començant pels dos carrers de l'esquerra.
La Creació La primera escena, ubicada a la part alta del carrer esquerre, representa la Creació, on Déu Pare és l'arquitecte que està dibuixant el globus terraqüi amb un gran compàs de puntes. És el primer cop que se'l representa com un dissenyador, com un tècnic. La figura és la d'un home jove amb una túnica blava i un mantell vermell folrada en verd, i plegada amb un naturalisme que difereix de l'estil italogòtic heretat per l'autor de Ramon Destorrents. El globus, d'un color groc degradat, ressalta sobre un fons on es veu el mar en un blau també degradat, però en sentit contrari, reforçant el contrast del que vol ser el moment de la separació de les aigües descrit al : "Que les aigües de sota el cel s'apleguin en un sol indret i apareguin els continents". A la part alta de l'escena, asseguts a la "volta del firmament que Déu donà el nom de cel", hi ha sis àngels que, uns en actitud orant i altres expectants, observen l'esdeveniment. miniatura|Carrers del costat esquerre
La Creació de l'home A la seva dreta, l'escena de la Creació de l'home descrita al , presenta Adam agenollat parlant amb Déu Pare, que l'agafa pel braç. Està d'esquena, mostrant un nu poc usual a l'època, amb unes proporcions anatòmiques poc reeixides, si bé destaca l'expressivitat del rostre. De fons, un paisatge amb un bosc que representa el paradís, ple de natura, amb plantes, rèptils, ocells i una parella de conills, pintat en un estil més naturalista.
La imatge d'Adam evoca el pecat original que va cometre juntament amb Eva i que comportaria la vinguda de Jesús per salvar la humanitat, la qual cosa dona peu a l'artista a iniciar el següent bloc de taules.
L'Anunciació