miniatura|Estructura química del resveratrol en 3 dimensions El Resveratrol (3,5,4'-trihidroxitransestilbè) és un estilbenoid, un tipus de fenol natural. És produït de manera natural per una sèrie de plantes quan són atacades per organismes patògens com alguns bacteris o fongs.
Els efectes del resveratrol han estat objecte de nombrosos estudis en animals i humans. Els seus efectes en l'allargament de la vida en els models animals que s'han estudiat resten en controvèrsia, amb efectes incerts en mosques de la fruita, cucs nematodes, i peixos que tenen un període de vida curt. En experiments amb ratolins i rates, s'han trobat efectes anticancerosos, antiinflamatoris, de disminució del nivell de sucre en sang i efectes cardiovasculars beneficiosos. Aquests resultats però, encara no s'han repetit en experiments amb humans. Va haver-hi un assaig clínic en què es va veure que el subministrament de resveratrol en dosis molt altes (3-5 g) va dosminuir el nivell de sucre en sang. Aquest estudi, però, va ser dirigit de manera privada per la companyia farmacèutica Sirtris i no ha estat mai publicat en cap mitjà científic. El resveratrol es troba a la pell del “raïm vermell” i a la d'altres fruites. Tot i això, el vi negre en conté molt poc, de l'odre d'1 mg per got. El resveratrol també es pot sintetitzar química i biotecnològicament (gràcies a microorganismes metabòlics) i és venut com un suplement nutricional.
Estudis recents Extensió de la vida Els grups d'investigació de Howitz i de Sinclair van publicar l'any 2003 a la revista Nature que el resveratrol pot allargar significativament la vida del llevat Saccharomyces cerevisiae. Estudis posteriors dirigits per Sinclair van mostrar que el resveratrol també perllonga la vida del cuc Caenorhabditis elegans i de la mosca de la fruita Drosophila melanogaster. L'any 2007, un grup diferent d'investigadors va poder reproduir els resultats de Sinclair amb C. elegans, però un tercer grup no va poder aconseguir una prova consistent de l'allargament de l'esperança de vida ni amb D. melanogaster ni amb C. elegans.
L'any 2006, un grup d'investigadors italians va obtenir el primer resultat positiu del suplement de resveratrol en vertebrats. Utilitzant un peix de vida curta, Nothobranchius furzeri, amb una vida mitjana de nou setmanes, van trobar que una dosi màxima de resveratrol incrementava la vida mitjana un 56%. Comparat amb el peix control a les nou setmanes, que és cap al final de la vida d'aquest, el peix “suplementat” amb resveratrol mostrava, en general, una activitat més alta i també una millor capacitat per evitar estímuls desagradables. Els autors van notar un petit increment de la mortalitat en peixos “joves” degut al resveratrol i van formular la hipòtesi que degut a la seva feble acció tòxica, els mecanismes de defensa es van activar afectant l'esperança de vida.
Més tard, aquell mateix any, Sinclair va informar que el resveratrol contrarestava els efectes perjudicials d'una dieta alta en greixos en ratolins. La dieta alta en greixos consistia en l'addició d'oli de coco hidrogenat a la dieta estàndard; això proporcionava un 60% d'energia provinent de greixos, i els ratolins amb aquesta dieta consumien un 30% més de calories que els ratolins estàndard, tornant-se així en ratolins obesos i diabètics. Els ratolins amb la dieta alta en greixos tenien una alta taxa de mortalitat comparada amb els ratolins alimentats amb la dieta estàndard.
Tot i això els ratolins amb una dieta alta en greixos i un suplement de 22mg/kg de resveratrol tenien un 30% menys de risc de mortalitat que els ratolins amb la dieta alta en greixos únicament (sense resveratrol), fent aleshores que la seva taxa de mortalitat fos similar a la dels ratolins alimentats amb una dieta estàndard. Aquest suplement de resveratrol corregeix una anormalitat que es pot trobar en el metabolisme de glucosa i d'insulina. De totes maneres, el suplement de resveratrol no va canviar els nivells d'àcids grassos lliures i de colesterol, que eren més alts que en els ratolins amb la dieta estàndard.
Un altre estudi d'un grup d'investigadors, entre ells Sinclair, va indicar que el tractament amb resveratrol tenia alguns efectes beneficiosos en els ratolins adults però que no podia incrementar la longevitat ad libitum– sinó que només succeïa en els ratolins alimentats amb resveratrol quan ja havien entrat en la mitjana edat, ja eren adults. Posteriorment, el National Institute on Aging's Interventions Testing Program (ITP) també va experimentar amb tres dosis diferents de resveratrol en ratolins amb una dieta normal, que estaven començant l'edat adulta, i no van trobar cap efecte en el seu període de vida.
De totes maneres, un estudi de l'any 2011 publicat a la revista Nature mostrava que els beneficis que s'havien trobat i demostrat en anteriors estudis eren producte d'errors en els controls.'Longevity gene' may be dead end: study 12 Sept 2011Longevity genes challenged Nature. 21 Sep 2011.
Prevenció del càncer L'any 1997, Jang va publicar que l'ús tòpic de resveratrol prevenia el desenvolupament del càncer de pell en ratolins tractats amb carcinògens. Hi ha hagut nombrosos estudis sobre l'activitat anticancerosa en models animals però no hi ha resultats sobre cap assaig clínic. Els assajos clínics consistents en investigar els efectes del resveratrol en càncers de còlon i melanoma (càncer de pell) estan “reclutant” pacients. Tot i això, l'estudi de la farmacocinètica del resveratrol en humans va concloure que inclús les dosis altes del resveratrol poden ser insuficients per aconseguir les concentracions necessàries per a una prevenció sistemàtica del càncer. Això es basa en els resultats provinents dels models del càncer en animals, que indiquen que l'efectivitat del resveratrol in vivo està limitada per la poca biodisponibilitat d'aquest. L'evidència més clara d'acció anticancerosa existeix per a tumors en què el resveratrol pot tenir-hi un contacte directe, com per exemple càncers de pell i del tub gastrointestinal. Per altres càncers l'evidència és menys clara, incerta, encara que s'utilitzin dosis massives de resveratrol. Tot i que en nombrosos estudis, dosis petites (0.02-8mg/kg) de resveratrol, van reduir o prevenir el desenvolupament de tumors intestinals i de còlon en rates tractades amb diferents carcinògens. De manera similar, l'aplicació tòpica del resveratrol en ratolins, abans i després de l'exposició a UVB, va inhibir el dany en la pell i va disminuir la incidència de càncer de pell.
El resveratrol via oral va resultar ésser inefectiu en el tractament amb ratolins inoculats amb cèl·lules de melanoma. El resveratrol subministrat oralment tampoc va tenir efecte en la leucèmia i el càncer de pulmó; això no obstant, injectat en la zona intraperitoneal, (2.5 o 10 mg/kg) alentia el creixement del carcinoma metastàtic de pulmó de Lewis en ratolins.
El tractament amb resveratrol va semblar que prevenia el desenvolupament dels tumors de la mama en els models animals, però no tenia efecte en el creixement de tumors ja existents. Paradoxalment, el tractament de ratolins en l'estat prepubertal amb altes dosis de resveratrol augmentaven la formació de tumors. Tot i això, injectat en dosis altes en ratolins, el resveratrol alenteix el creixement de neuroblastomes.
Tots els estudis in vivo anteriorment mencionats han estat en models animals en els quals el càncer ha estat induït artificialment gràcies a una sèrie de mètodes experimentals. Tres altres estudis han investigat l'efecte del resveratrol en el risc de càncer en un ratolí corrent; tots ells semblen haver arribat a la conclusió que el suplement de resveratrol no té efectes significants ni en el pes dels tumors ni en la taxa de mortalitat per càncer.
Altres aplicacions Johan Auwerx i altres coautors van publicar un article online a la revista Cell el novembre del 2006. Els ratolins alimentats amb resveratrol durant 15 setmanes van tenir una millor rutina que els ratolins control, se'ls veia més resistents. Aquest estudi recolza la hipòtesi de Sinclair que afirma que els efectes del resveratrol són deguts a l'activació del gen de la Sirtuïna 1.
Efectes neuroprotectors: El novembre del 2008, investigadors del Weill Medical College de la Universitat de Cornell van informar que un suplement alimentari de resveratrol reduïa significativament la formació de plaques en els cervells animals, la formació d'un component de l'Alzheimer i d'altres malalties neurodegeneratives. En ratolins, el resveratrol oral produïa grans reduccions de les plaques cerebrals de l'hipotàlem (-90%), de l'estriàtum (-89%), i del còrtex (-48%). En humans, les dosis subministrades via oral de resveratrol teòricament poden reduir plaques β-amiloidals, que estan associades amb els canvis per l'envelliment del cervell. Alguns investigadors teoritzen que un mecanisme per l'erradicació de les plaques és l'habilitat que té el resveratrol per formar quelats del coure. Els efectes neuroprotectors han estat confirmats en nombrosos estudis en models animals. Seguint aquesta línia de treball, un grup d'investigadors de diferents centres científics de Catalunya varen publicar un estudi in vivo que suggereix que aquesta substància podria tenir un efecte protector contra la pèrdua de memòria relacionada amb la malaltia d'Alzheimer.
Efectes antiinflamatoris: els efectes antiinflamatoris del resveratrol s'han demostrat en molts estudis en models animals. En un estudi que utilitzava la rata com a model animal amb un edema induït a la seva pota, el resveratrol va inhibir les fases aguda i crònica del procés inflamatori. De manera similar, la preincubació de ratolins amb resveratrol disminueix l'alliberament d'àcid araquidònic i la inducció de COX-2 en els macròfags que són estimulats pel promotor de tumors PMA, pel ROI o per lipopolisacàrids (LPS). En un estudi sobre conills amb inflamacions degut a artritis el resveratrol protegia els cartílags de la progressió de l'artritis inflamatòria.
Efectes cardioprotectors: Ja fa temps que se sap que beure vi negre amb moderació redueix el risc de problemes de cor. Això és conegut com la paradoxa francesa. Alguns estudis suggereixen que el resveratrol que es troba al vi negre té un paper important en aquest fenomen. Aconsegueix els seus efectes gràcies a les següents funcions: (1) Inhibició de l'adhesió vascular per l'expressió molecular; (2) Inhibició vascular de la proliferació cel·lular dels músculs llisos; (3) Estimulació de l'activitat de l'òxid nítric sintasa de l'endoteli (eNOS); (4) Inhibició de la formació d'agregats de plaquetes; (5) Inhibició de la peroxidació del LDL.
Es creu que aquesta propietat beneficiosa és millor i més eficient que la teràpia directa.
Efectes antidiabètics: Alguns estudis han demostrat que el resveratrol posseeix efectes hipoglicèmics i hipolipidèmics en la diabetis induïda en rates. El resveratrol alleuja els símptomes més comuns, com la polifàgia, la polidípsia i la pèrdua de pes. Altres estudis en models d'animals diabètics realitzats per diferents investigadors també han demostrat els efectes antidiabètics del resveratrol. En assajos clínics dirigits per la farmacèutica Sirtris, Inc. s'ha vist que el resveratrol ha disminuït el nivell de sucre en la sang en les fases Ib i Ila.