Esclarmonda és un prenom femení català.
Origen La primera Esclarmonda coneguda fou Esclarmonda de Foix, dita la Gran, filla de Roger Bernat I de Foix i Cecília de Besiers, una de les principals defensores del catarisme. Segons el trobador Guilhem Montanhagòl, el nom de Esclarmonda significa la qui dona claror al món. En aquest sentit, aquesta interpretació també es pot relacionar amb la doctrina càtara, en la qual la llum i la puresa són elements destacats per damunt de la foscor i l'ombra.
Altres variants: Esclarmunda, Esclaramunda.
Difusió Durant l'edat mitjana fou un prenom habitual entre les dames de la noblesa de la Corona d'Aragó i els estats d'Occitània. Esclarmonda de Foix, neboda besneta d'Esclarmonda la Gran, fou reina consort de Mallorca, considerada beata per l'orde de la Mercè. Ça com lla, malgrat que va escampar-se per altres estaments més baixos, aquest nom propi no arribà a consolidar-se com a prenom popular en català més enllà del . Tanmateix, en mallorquí antic va donar lloc al nom comú de esclamonda: dona que obra bojament, sense enteniment. http://dcvb.iecat.net
Versions en altres idiomes: occità: Esclarmonda; Clarmonda, Mundina (diminutius) http://www.ieo-oc.org/Prenoms-occitans-pour-les-filles francès: Esclarmonde castellà: Esclaramunda
Jules Massenet al va compondre una òpera molt cèlebre amb aquest nom Esclarmonde. D'altra banda, el cantautor occità Patric va fer una cançó dedicada a Esclarmonda la Gran anomenada Esclarmonda.
Festa onomàstica La celebració onomàstica catòlica del prenom Esclarmonda és el 22 d'octubre en honor de la beata mercedària Esclarmonda de Foix, reina consort de Mallorca.
Història Esclarmonda de Foix (1151-1215), princesa de Foix i defensora del catarisme Esclarmonda de Foix (1260-1316), reina de Mallorca i beata Esclarmonda, abadessa de Sant Nicolau de Camprodon entre el 1322 i el 1332.
Referències
Categoria:Prenoms femenins