miniatura|Un reliquiari amb la forma d'una ornamentada Creu cristiana La creu cristiana és un dels símbols del cristianisme més conegut. La seva forma varia entre les diverses comunitats cristianes. A l'Església Catòlica és una línia vertical travessada a la part superior per una d'horitzontal (la creu llatina) (12px|Creu llatina). A l'Església Ortodoxa predomina la creu de vuit braços. (12px|Creu ortodoxa)
El seu origen es remunta a l'instrument d'execució de Jesucrist, que pels cristians s'ha transformat en «l'arbre de la Salvació». Algunes interpretacions místiques interpreten que el pal vertical representa la divinitat de Jesús i l'horitzontal la seva humanitat. El terme original d'execució en grec és σταυρός (stavrós), que significa 'estaca'; 'pal'; 'creu'; 'crucifixió'Diccionario Manual Vox Griego-Español, dirigido por José M. Pabón, Bibliograf S. A. 16ª ed., 1982, o ξύλον (xílon), que significa simplement 'fustot', 'lleny'. És per això que algunes denominacions cristianes l'anomenen el «pal del turment».
L'Església Catòlica celebra dues festes relacionades amb la Creu: la Invenció de la Santa Creu, que celebra l'aparició de la Creu al cel a Constantí en la batalla del Pont Milvi (3 de maig); i lExaltació de la Santa Creu, que celebra la troballa de la Vera Creu per Santa Elena el 320 (14 de setembre).
Història de l'ús del símbol Creus precristianes El signe de la creu, representats en la seva forma més simple travessant dues línies en angle recte, és molt anterior a la introducció del Cristianisme; tant a l'est com a l'oest, remuntant-se a períodes molt remots de la civilització. Se suposa que hauria estat emprat no només com a valor ornamental, sinó també amb significat religiós.Marucchi, Orazio. "Archæology of the Cross and Crucifix." The Catholic Encyclopedia. Vol. 4. Nova York: Robert Appleton Company, 1908 Retrieved 13 February 2010. Cf. "Diversos objectes, que daten de períodes molt anteriors a l'era cristiana, han estat trobats, mostrant creus de diferents dissenys, en gairebé totes les zones del món antic. L'Índia, Síria, Pèrsia i Egipte ofereixen múltiples exemples. L'ús de la creu com a símbol religiós a l'època precristiana i entre pobles no-cristians pot ser probablement vista com pràcticament universal, i en molts casos està relacionat amb alguna forma d'adoració." (Encyclopædia Britannica (1946), Vol. 6, p. 753.A Short History of Sex-Worship, Londres, 1940, H. Cutner, págs. 16, 17; vegeu també The Non-Christian Cross, pág. 183
Alguns han provat de connectar l'ampli ús d'aquest símbol, en particular en la forma de l'esvàstica (卐), amb una importància etnogràfica real. Podria representar l'aparell emprat per encendre el foc, i així el símbol del foc sagrat o el símbol del Sol, denotant la seva rotació diària. També s'ha interpretat com la representació mística del llamp o del déu de la tempesta, i fins i tot el símbol del panteó ari i la civilització ària primitiva.
Un altre símbol que s'ha relacionat amb la creu és la creu ansada (ankh 10px|Ankh) de l'antic Egipte, que sovint apareix com un símbol a les mans de la deessa Sekhmet, i apareix com a símbol jeroglífic de la vida. Posteriorment, els cristians egipcis (els coptes), atrets per la seva forma, i potser també pel seu simbolisme, l'adoptaren com a símbol de la creu. Al seu llibre The Worship of the Dead (Londres, 1904), el coronel J. Garnier escrivia: "La creu en la forma de la 'Creu Ansada'... era portada en mans dels sacerdots egipcis com a símbol de la seva autoritat com a sacerdots del déu Sol i era anomenada 'el símbol de la vida'".
A l'edat del bronze trobem en diverses parts d'Europa una representació més acurada de la creu, com es va concebre a l'art cristià, i en aquesta forma va ser àmpliament difosa de ben aviat. La caracterització més precisa coincideix en un canvi general d'hàbits i creences. Ara, la creu es troba en diversos objectes en diverses formes, potser amb finalitats no només ornamentals sinó també religioses, car sovint es troben a cementiris.
Creus paleocristianes miniatura|El Grafit d'Alexàmenos.
Durant els dos primers segles del Cristianisme la creu era molt rara a la iconografia cristiana, car descrivia un mètode d'execució pública dolorosa i horrible i els cristians es mostraven refractaris a emprar-lo.Christianity: an introduction by Alister E. McGrath 2006 pages 321-323 New Catholic Encyclopedia 1967, tomo IV, pág. 486. Tambien History of the Christian Church por J. F. Hurst,Nueva York, 1897, tomo I, pág. 366 L'Ichthys, o símbol del peix (20px|Ichthys), va ser usat pels primers cristians, especialment durant les èpoques de persecució, per així identificar-se d'amagat els uns amb els altres. El peix i l'àncora és un antic símbol que s'observa per exemple a les monedes de Deci. Malgrat això, existeixen proves de l'ús gràfic de la creu, com és el cas del grafit d'Alexàmenos (també conegut com el "grafit del Palatí"), considerat per molts com la primera representació pictòrica coneguda de la crucifixió de Jesús, efectuada en to irònic per un no-cristià. El monograma del crismó, adoptat per Constantí I el Gran al seu estendard (vegeu Làbarum), va ser un altre símbol de l'Església primitiva.
Malgrat això, el símbol de la creu ja va ser associat amb els cristians al , tal com s'indicava a les acusacions anticristianes a l'Octavius de Marc Minuci Fèlix, capítols IX i XXIX, escrits a finals del o inicis del IIIMinucius Felix speaks of the cross of Jesus in its familiar form, likening it to objects with a crossbeam or to a man with arms outstretched in prayer (Octavius of Minucius Felix, chapter XXIX). i en el període constantinià a inicis del la creu ja havia quedat tan associada amb Crist que Climent d'Alexandria, que va morir entre el 211 i el 216, va poder usar sense temor d'ambigüitat la frase τὸ κυριακὸν σημεῖον (el símbol del Senyor) per referir-se a la Creu quan repetí la idea, vigent a l'època des de l'Epístola de Bernabé apòcrifa, que el número 318 (en numeració grega, TIH) al Gènesi 14, 14 va ser interpretada com un presagi (un "tipus") de la creu (T, un pal vertical amb un de travessat, que seria el 300) i de Jesús (IH, les dues primeres lletres del seu nom ΙΗΣΟΥΣ, que equivaldrien a 18),Stromata, book VI, chapter XI i el seu contemporani Tertul·lià denominés els creients cristians com "crucis religiosi", és a dir, els "devots de la creu".Apology., chapter xvi. In this chapter and elsewhere in the same book, Tertullian clearly distinguishes between a cross and a stake. Al seu llibre "De Corona", escrit al 204, Tertul·lià diu com hi ha una tradició entre els cristians de traçar repetidament al front el senyal de la creu."A cada pas i moviment, a cada entrada i sortida, quan ens vestim i ens calcem, quan ens banyem, quan seiem a taula, quan encenem els llums, al banc, al seient, en totes les accions ordinàries de la vida diària, tracem al front el senyal" (De Corona, capítol 3)
L'Enciclopèdia Jueva diu: http://www.jewishencyclopedia.com/view.jsp?artid=899&letter=C
La creu com a símbol cristià o "segell" començà a emprar-se com a mínim des del (vegeu "Apost. Const." III. 17; Epistola de Bernabé, XI.-XII.; Justin, "Apologia," I. 55-60; "Dial. cum Tryph." 85-97), i el senyal de la creu al front i al pit va ser considerat com un talismà contra els poders dels dimonis (Tertul·lià, "De Corona," III.; Ciprià, "Testimonies," XI. 21–22; Lactantius, "Divinæ Institutiones," iv. 27, i d'altres). Per tant, els Pares Cristians van haver de defendre's, ja a inicis del , contra l'acusació de ser adoradors de la creu, com pot veure's a Tertul·lià "Apología", XII., XVII. i Minuci Fèix "Octavio",XIX). Els Cristians solien jurar per la Creu (vegeu Apocalipsi de Maria, VIII, a Jaume "Texts i Estudis", III. 118).
Cristianisme contemporani Al món cristià la Creu recorda l'acte d'amor de Déu en el sacrifici al Calvari (l'Anyell de Déu que neteja el pecat del món). La creu també recorda la victòria de Jesús sobre el pecat i la mort, car es creu que mitjançant la Seva mort i resurrecció va conquerir la mateixa mort. Es venera no com un objecte material aïllat sinó que com a símbol del sacrifici mitjançant Crist portà la salvació, com l'instrument del triomf de Crist, d'acord amb l'Epístola als Colossencs 2, 15: Així ha desarmat les potències i les autoritats i les ha exposades públicament en espectacle, afegint-les com a presoneres en el seguici triomfant de la CreuAquinas, Summa Theologica, III, 25, art. 4, ad 1 i com l'instrument de l'amor salvador de Déu. miniatura|esquerra|Creus cristianes en una pregària conjunta de la Setmana de Pregària per la Unitat dels Cristians Els catòlics, els ortodoxos, els ortodoxos orientals, els luterans, alguns anglicans, i d'altres cristians sovint fan el Senyal de la Creu sobre si mateixos. Aquesta ja era una pràctica habitual entre els cristians en els temps de Tertul·lià.De Corona, chapter 3, written in 204.
La Festa de la Creu és una important festivitat cristiana. Una de les 12 Gran Festes de l'Església Ortodoxa és la de l'Exaltació de la Santa Creu, el 14 de setembre, que commemora la consagració de la basílica del lloc on es trobà la creu original de Jesús al 326 per Helena de Constantinoble, mare de Constantí I el Gran. L'Església Catòlica celebra la festa el mateix dia i sota el mateix nom (In Exaltatione Sanctae Crucis).
Els bisbes catòlics, ortodoxos i anglicans posen una creu (+) abans del seu nom quan signen un document. Una creu [†] situada abans del nom també pot indicar que ha traspassat.
Exclusió miniatura|100px|Crucifixió en una estaca, una de les diverses formes que apareixen al "De Cruce" de Justus Lipsius. Els Testimonis de Jehovà no accepten l'ús de la creu com a símbol de cristiandat. Senyalen el fet que no hi ha suport bíblic per fer-ho i ho veuen com idolatria. Creuen que la creu era emprada pels adoradors de Dumuzi, un déu babiloni, com a símbol. Creuen que Jesús va morir, no en una creu de dos braços, sinó en una estaca alçada, d'acord amb la interpretació de la paraula grega σταυρός (stauros). En grec clàssic, aquest mot designa una estaca alçada.Alexander Hislop, The Two Babylons
Els Mormons creuen que Jesús va morir en creu, però "per nosaltres la creu és el símbol del Crist mort, mentre que el nostre missatge és la declaració del Crist vivent... la vida de la nostra gent ha d'esdevenir l'única expressió comprensible de la nostra fe i, de fet, el símbol de la nostra adoració".Gordon B. Hinckley (Ensign May 1975, 93) Els mormons no situen la creu als seus edificis car la Bíblia no menciona enlloc la creu com a símbol de la Cristiandat. La majoria de temples decoren una torre del temple amb el símbol de l'àngel Moroni com a expressió que el Cel ha estat tornat a obrir a l'home a la terra.
Relíquies miniatura|esquerra|El Lignum-crucis conservat al monestir de Sant Toribi de Lièbana (Cantàbria). La Creu va ser el primer dels instruments de la Passió de Jesús que va ser venerat en forma de relíquia. Amb el temps, els "claus sants" que van emprar-se per clavar a Jesús a la creu, van ser cercats, trobats, muntats en relíquies i venerats. S'afirma que un d'aquests claus està muntat a la Corona fèrria de Llombardia, conservada a la catedral de Monza, antiga capital llombarda.