Los Millares és un jaciment arqueològic corresponent a un assentament prehistòric de l'Edat del Coure (3200-2200 aC), format pel poblat i la seva necròpolis amb una extensió de 6 i 13 hectàrees respectivament. És considerat per científics i historiadors un dels més importants d'aquesta cultura a Europa i al món. És al municipi de Santa Fe de Mondújar a la província d'Almeria, Espanya, es localitza sobre un gran penya culminada en altiplà que formen el riu Andarax i la rambla de Huéchar, on es va construir un poblat amb quatre línies de muralla, una necròpolis formada per unes 80 tombes col·lectives i una doble línia de fortins que controlen visualment els accessos a tot el conjunt arqueològic.
A grans trets, dues han estat les línies d'interpretació mitjançant les quals s'ha volgut explicar l'augment de la complexitat cultural durant el Calcolític al sud-est ibèric: la tesi difusionista o orientalista; l'explicació evolucionista o autoctonista.
Els germans Siret van ser els primers que van introduir el terme colònia per designar els assentaments del sud-est espanyol. Posteriorment Bosch Gimpera els va relacionar amb uns suposats grups nord-africans que haurien arribat durant el Neolític a la regió. Georg i Vera Leisner van retornar a la idea que l'arribada de colons orientals va estar en l'origen de la complexitat cultural a la regió.
Però els materials d'importació oriental més antics trobats a Espanya són unes ceràmiques micèniques trobades a Còrdova i datades cap al 1300 aC (les datacions calibrades de carboni 14 situen Los Millares entre 3100-2200 aC). D'altra banda els ídols oculats, la ceràmica acanalada o pintada i les colades de coure del sud-est peninsular tenen característiques pròpies, diferents dels suposats models orientals.
Així que els investigadors no han tingut més remei que reformular les seves teories i, actualment, la majoria dels estudiosos opinen que els canvis culturals i socials que es van donar en l'àrea de Los Millares durant l'Edat del Coure van ser conseqüència d'una evolució autòctona. El problema està en la manca de dades arqueològiques que, per ara, impedeixen oferir una imatge més completa de l'abast d'aquesta evolució.
Intervencions arqueològiques i museïtzació miniatura|Bol de Los Millares decorat amb cérvols (Museu Arqueològic Nacional d'Espanya) La descoberta del jaciment es relaciona amb la construcció de la línia fèrria Almeria-Linares a la fi de . L'assentament va ser descobert i investigat per primer per Luis Siret i Pedro Flores que se centraren en la necròpolis, diverses estructures del poblat i l'aixecament de diferents planimetries del conjunt i d'alguns dels seus fortins. Després de la publicació dels primers treballs la comunitat científica l'ha considerat com un dels jaciments arqueològics més importants d'Europa per a l'estudi i la comprensió de l'Edat del Coure per la seva monumentalitat, complexitat i nivell d'investigació. Durant la dècada dels 40 Georg i Vera Leisner van recopilar i sistematitzar la informació anterior sent publicada en el corpus sobre megalitisme al sud de la península ibèrica Die Megalithgräber der Iberischen Halbinsel. Der Südden (1943).
Després de dècades d'abandonament dels professors Antoni Arribas i Martín Almagro van realitzar una altra sèrie d'intervencions, centrades en part en una extensa àrea de la necròpolis, tornant a excavar a les tombes anteriors, i iniciant-se per primer cop l'excavació del tram central de la Línia I de la muralla, que revelà la veritable dimensió i complexitat del poblat i les seves muralles.
esquerra|miniatura|Línia I de les muralles del poblat vista des de la zona nord
Des de la dècada dels 80 la Universitat de Granada, sota la direcció d'Antoni Arribas i Fernando Molina, ha desenvolupat un projecte centrat en la investigació sistemàtica de Los Millares definint l'organització interna del poblat, la seva seqüència cronològica, l'estudi dels fortins, centrats aquests últims fonamentalment als fortins i V. Així mateix, s'han desenvolupat nombrosos estudis i investigacions sobre antracologia, carpologia, arqueozoologia i geoarqueologia que ofereixen una visió més exacta sobre el paleoambient, l'economia i les formes de vida al poblat de Los Millares i el seu entorn.
La Junta d'Andalusia alhora ha finançat diversos treballs de conservació del jaciment arqueològic que van culminar amb una consolidació de totes les estructures arqueològiques presents al poblat -línies de muralles, cabanes, etc., així com diverses intervencions als fortins I i V, la rehabilitació de la Venda de Los Millares Centre de Recepció, que acull una exposició permanent sobre la investigació duta a terme en l'assentament. Així mateix durant el 2005 també es va impulsar un projecte de difusió com la construcció ex novo d'un espai didàctic que recrea una àrea de la necròpolis, la muralla i diversos espais domèstics del jaciment a escala real. Recentment s'ha incorporat les tècniques de realitat augmentada en la qual mitjançant tècniques 3D els visitants poden conèixer in situ una reconstrucció integral de diverses tombes col·lectives i la Línia I de la muralla.
Interpretació de les restes Des de finals de fins a mitjans dels anys 70 la investigació sobre els jaciments calcolítics a la Península va estar centrada en una pugna entre dues concepcions idealistes: orientalisme i occidentalisme. La immensa majoria dels investigadors fins a aquest moment, com Luis Siret i els Leisner mantenien que el desenvolupament d'aquestes poblacions estava relacionada amb l'arribada de colons de la Mediterrània Oriental, excepte algunes excepcions com Bosch i Gimpera que defensava un autoctonisme. Aquests plantejaments comencen a canviar o a suavitzar després de l'aparició de les primeres datacions de carboni 14, que van demostrar que les sepultures col·lectives i les fortificacions de la península ibèrica eren més antigues que les de la Mediterrània Oriental. Els treballs i publicacions realitzades per Antoni Arribas i Martín Almagro durant els anys 50 plantegen un origen autòcton d'aquesta cultura.
A partir de la dècada dels 70 es comencen a desenvolupar teories sobre els canvis socials produïts durant el IV-III mil·lenni al SE peninsular, posant l'accent uns investigadors en el creixement demogràfic, les condicions climàtiques, l'especialització dels artesans, la introducció de tècniques d'irrigació, o l'acumulació de riquesa a través del control dels diferents sistemes de producció.
miniatura|400px|Enterrament de Los Millares
D'aquesta manera Robert Chapman analitza la necròpolis de Los Millares i rebutja la classificació tipològica/cronològica realitzada per anteriors investigadors com els Leisner, proposant que les diferències presents en els aixovars, en els tipus de tombes i la seva localització a la necròpolis representen enterraments de diferents grups socials. C. Mathers defensa una combinació de diversos factors com la presència d'una variabilitat d'ecosistemes locals, estratègies econòmiques intensives, la possibilitat de diversificar els assentaments, l'ús de la terra i una progressiva centralització, van ser les causes que van fer sorgir l'aparició d'elits socials. Des de la perspectiva del materialisme cultural, Antonio Ramos explica el canvi social com una transformació deguda a la pressió demogràfica i la necessitat d'una major energia alimentària. D'altra banda, investigadors com Fernando Molina i Juan Antonio Cámara defensen la presència de desigualtats socials i un accés restringit a les elits de poder i la riquesa com a conseqüència de l'aparició de centres especialitzats en determinats recursos com la metal·lúrgia, el control dels béns de prestigi i l'aparició de poblats agrícoles dependents i tributaris.
Territori durant els mil·lennis IV-III
miniatura|Mapa del jaciment a OpenStreetMap L'aridesa actual del sud-est peninsular no correspon amb el clima que hi havia durant el IV i III mil·lenni aC. Les dades que ofereixen diferents disciplines -antracologia, carpologia, arqueozoologia i la geoarqueologia- demostren la presència d'un medi natural bastant diferent a l'actual. Tot i tenir una pluviometria força semblant a l'actual, la presència d'una cobertura vegetal i sòls més profunds garantia la conservació d'humitat i el cultiu de plantes.
El paisatge circumdant de Los Millares pertanyia a el pis mesomediterrani formant una cobertura vegetal composta per alzinars, pi roig, garrigues, llentiscles, ullastres, al què se li unia un sotabosc format per plantes com el llentiscle, el romaní, les estepes, els ginebres, etc. A més apareixen altres plantes com el saüc, el tamariu, el salze, el freixe, l'àlber, totes espècies relacionades amb els cursos dels rius i rieres properes. Això indicaria la presència de cursos d'aigua més continus que en l'actualitat. Les tales d'arbres per a la seva ocupació en activitats de cuina, construccions, fosa, terrenys de cultiu, així com un pasturatge excessiu durant més de mil anys d'ocupació van acabar afectant a la vegetació circumdant.
Diverses investigacions dutes a terme per diferents universitats han centrat els seus estudis tant en l'excavació sistemàtica d'alguns jaciments pertanyents a aquesta època com en la prospecció arqueològica, oferint una visió més completa dels territoris que ocupava la cultura de Los Millares durant els mil·lennis IV i III aC. Aquesta ocuparia les províncies actuals d'Almeria, Múrcia, Granada i part d'Alacant.
Així alguns investigadors com Fernando Molina plantegen la presència de quatre grups comarcals: el Grup de l'Andarax, el Grup Almanzora, el Grup de Lorca i el Grup d'Huéscar-Chirivel. El territori quedaria estructurat al voltant d'un gran poblat central, com Los Millares per a l'Andarax, Almizaraque per a l'Almanzora, Cabezo del Plomo a Lorca o Cerro de la Virgen per l'Altiplano de Granada-Granada-Pasillo de Chirivel.
En el cas de Los Millares aquest poblat exercia un control territorial de la vall de l'Andarax i àrees properes com el Pasillo de Tabernas, Campo de Níjar i l'àrea del Cap de Gata en els quals apareixen poblats com el Terrera Ventura a Tabernas, Ciavieja a el Ejido, o el Barranquete a Níjar. Diversos investigadors com Francisco Carrión plantegen la circulació d'alguns productes entre Los Millares i àrees adjacents com són la sal comuna, el mineral de coure, les roques silíciques o les roques volcàniques. Així mateix altres investigadors com G. Martínez indiquen la presència de circulació de productes a grans distàncies a nivell regional en el cas de les indústries lítiques tallades, i amb el nord d'Àfrica, com a prova la presència de productes exòtics elaborats amb ivori o ous d'estruç.
Les investigacions de l'assentament de Los Millares revelen la seva complexitat, monumentalitat i importància, constituint un dels poblats de referència de sud de la península ibèrica i d'Europa durant l'Edat del Coure. Les evidències científiques posen de manifest els canvis ambientals que s'ha produït fins a l'actualitat, així com la connexió i l'intercanvi de productes entre les dues ribes de la Mediterrània durant el IV-III mil·lenni aC.
Poblat miniatura|esquerra|Edifici de planta quadrada de Los Millares identificat com taller metal·lúrgic
El poblat de Los Millares està format per tres línies de muralla concèntriques, així com una ciutadella en l'espai més intern protegida per una muralla que l'envolta. Situat sobre un esperó rematat per un altiplà va ser triat per la seva posició estratègica, que controla l'accés des del mar i els passos des de la Serra de Gádor per la Rambla de Huéchar mitjançant la construcció d'una doble línia de fortins.