El martinet de la Xina (Egretta eulophotes) és un ocell camallarg de la família dels ardèids (Ardeidae) que habita llacunes, costes i camps inundats de les planes del sud-est de la Xina, Hainan i nord de Corea.
Descripció És una espècie d'ardeid de mida mitjana, amb una longitud corporal d'uns 68–72 cm, una envergadura de 110–115 cm i un pes que oscil·la entre 400 i 600 grams. Presenta un plomatge completament blanc al llarg de tot l'any.
Durant la temporada de reproducció, mostra alguns trets distintius: al cap desenvolupa una cresta curta, però visible, al clatell i al dors li creixen plomes llargues i filamentoses, i també apareixen ornaments plomosos a les ales que li donen un aspecte més voluminós i elegant. L'àrea entre el bec i l'ull adquireix un color groc intens, el bec es torna parcialment negre amb la base groguenca, i les potes es tornen més fosques amb els dits grocs.
Fora de la temporada de cria, aquestes plomes ornamentals desapareixen, i la zona entre el bec i els ulls esdevé més pàl·lid, el bec es mostra predominantment groguenc i les potes adopten un to groc més evident.
Els juvenils presenten el mateix plomatge blanc que els adults, però no desenvolupen les ornamentacions nupcials fins a assolir la maduresa sexual.
Comportament És una espècie amb un comportament de caça molt actiu. Camina o corre per aigües poc profundes, a vegades amb les ales mig obertes i captura petits peixos i crustacis amb el bec.
Durant l'època de cria, a la primavera i estiu, construeixen en arbres, arbustos baixos o fins i tot directament sobre roca. La posta és d'entre 3 i 4 ous que són incubats entre 24 i 26 dies. Els ous desclouen de manera asíncrona i les cries abandonen el niu cap als 20 dies, tot i que depenen dels seus progenitors fins als 40 dies.
Distribució i hàbitat És una espècie que està restringida a zones costaneres d'Àsia oriental. Durant l'època de cria es troba en zones rocoses i illes petites de l'est de Rússia (illa de Furugelm, al mar del Japó), península de Corea i la costa oriental de la Xina (província de Liaoning). Sovint comparteix zona de cria amb altres espècies d'ardeids.
Durant la migració es desplaça grans distàncies fins al sud-est asiàtic i migra fins a països com el Vietnam, Filipines, Brunei, Malàisia, el Japó,Cambodja, Tailàndia. També s'han detectat individus a Bangladesh i Indonèsia.
Tant en l'època de cria com en l'època de migració se'l pot trobar en zones humides costaneres com platges, estuaris, llacunes, arrossars i zones d'aqüicultura.
Conservació A finals del segle XIX va ser gairebé exterminada per la seva persecució pel comerç de les seves plomes. Avui en dia l'amenaça més gran per l'espècie és la pèrdua i la degradació del seu hàbitat per culpa de l'agricultura, la contaminació i la indústria. A la província xinesa de Liaoning, els habitants capturaven els seus ous per alimentar-se. Es calcula que la seva població està entre els 2.500 i els 10.000 exemplars amb tendència decreixent que es creu d'un 20% aproximadament en 6 anys. Actualment, està classificat com a vulnerable segons la UICN.
Referències
Categoria:Egretta