L'ocell de tempesta de collar (Hydrobates hornbyi) és un ocell marí de la família dels hidrobàtids (Hydrobatidae) que cria en caus a zones desèrtiques de les muntanyes costaneres del nord de Xile. La resta de l'any porta una vida pelàgica a la llarga de la costa sud-americana del Pacífic, des de l'Equador fins al centre de Xile.
Descripció L'ocell de tempesta de collar és un petit i bonic ocell marí del corrent de Humboldt; no es veu des de la costa, però cria terra endins al desert d'Atacama, on visita les colònies de nit per evitar els depredadors. El plomatge és diferent al de la resta d'ocells de tempesta, llueix casquet i coll negres, i el pit i el ventre són blancs que contrasten amb les parts inferiors de les ales que són fosques. El mantell i les part superior de les ales també són cridaners, amb el casquet fosc, un fort patró superior de les ales i cua grisos (sense gropa blanca que contrasti). És més gros que la majoria dels ocells de tempesta de la mateixa àrea de distribució, però de mida similar a l'ocell de tempesta fumat (H. markhami) i el negre (H. melania), amb els quals s'associa fàcilment.
Reproducció Se sap poca cosa sobre la biologia reproductora de l'ocell de tempesta de collar. La primera colònia d'aquest ocell marí que es va trobar va ser descoberta l'abril de 2017 per ornitòlegs xilens de la "Red de Observadores de Aves y Vida Silvestre de Chile" (ROC). Es van descobrir caus de cria al desert d'Atacama (nord de Xile), a més de 70 km del mar, prop de la ciutat de Diego de Almagro, que no és l'hàbitat on s'esperaria trobar aquesta espècie. S'espera que es trobin més llocs de cria a Xile i Perú: cada any es troben pollets abandonats als carrers de les ciutats del Perú, distrets per les llums de la ciutat. alt=Il·lustració de Joseph Smit, 1896|miniatura|Il·lustració de Joseph Smit, 1896 Es creu que els ocells es reprodueixen entre març i juliol, ja que és quan es veuen regularment cries al mar al voltant de Lima, Perú, i Antofagasta, Xile. També hi ha hagut informes de cries i adults momificats trobats en esquerdes al desert d'Atacama a 50 km del mar, i fins i tot informes d'una cria vista a 150 km del mar, i un informe no validat d'un ocell volant cap a un niu a la ciutat de Caraz al Perú, a 100 km del mar. El primer niu documentat de l'espècie va ser trobat per un grup de naturalistes voluntaris al desert d'Atacama l'abril de 2017.
Estat i conservació És difícil saber com d'amenaçat, si és que ho està, l'ocell de tempesta de collar. Al mar, les estimacions xifren la població en milers o desenes de milers. Recentment, un equip de la NOAA va veure un ocell de tempesta de collar errant davant la costa de Califòrnia.
Taxonomia i etimologia L'ocell de tempesta de collar va ser descrit formalment l'any 1854 pel zoòleg anglès George Gray i se li va donar el nom binomial Thalassidroma hornbyi. Va triar l'epítet específic per honorar l'almirall Sir Phipps Hornby, que havia capturat l'espècimen.
El 2004 i el 2017, les anàlisis genètiques van trobar que el gènere Oceanodroma s'havia de fusionar amb Hydrobates, perquè es va trobar que l'única espècie d'Hydrobates, l'ocell de tempesta europeu (H. pelagicus), es trobava interrelacionat amb Oceanodroma (és a dir, algunes espècies d'Oceanodroma estan més relacionades amb l'ocell de tempesta europeu que no pas amb altres espècies dins d'Oceanodroma.
El nom Hydrobates va ser introduït per l'ornitòleg Friedrich Boie l'any 1822 i, per tant, té prioritat sobre Oceanodroma, que va ser introduït per l'ornitòleg Ludwig Reichenbach el 1853. En conseqüència, totes les espècies d'Oceanodroma van ser transferides a Hydrobates, inclòs l'ocell de tempesta de collar, que va ser acceptat per la Unió Internacional d'Ornitòlegs
Referències
Categoria:Hydrobates Categoria:Ocells d'Amèrica del Sud