Gerberga fou l'esposa de Carloman I, rei dels francs, i cunyada de Carlemany. Se sap molt poc de Gerberga i el seu origen. Sembla clar que no era filla de Desideri d'Ístria, rei de Llombardia i que aquesta atribució que apareix de vegades es basa en un error entre ella i la princesa llombarda Desiderata, casada amb Carlemany. El seu origen era franc segons deixa escrit el papa Esteve III en una carta a Carlemany i Carloman, on diu: "...mercès a la voluntat del vostre pare [Pipi el Breu] els dos [Carlemany i Carloman] esteu ara casats amb dues belles dones franques".

Gerberga va tenir amb Carloman almenys dos fills. Com que el matrimoni va ser vers 768 o 769 i Carloman I va morir el 4 de desembre de 771, no serien més de tres, probablement només dos, Pipí i Cunegunda d'Austràsia. El primer és anomenat pel seu nom però el nom de l'altre fill o fills no és citat per les fonts. A la mort de Carloman, Gerberga esperava que el seu fill heretaria el regne del pare, i fins i tot que ella seria la regent; però Carlemany, amb el suport dels principals nobles, es va apoderar del territori (Burgúndia, Provença, Gòtia o Septimània, Alsàcia i Suàbia). Gerberga va fugir amb els seus fills; els Annales Lobienses diuen que "uxor eius [Karlomannus] cum duobus filiis et Otgario marchione..." va fugir a la cort de Desideri a Pavia i que aquest va donar suport a la reclamació de Pipí. Einhard, el biògraf de Carlemany, no dona cap raó especial per la fugida. Desideri estava enfrontat amb Carlemany perquè aquest havia repudiat poc abans a Desiderata, la filla del rei llombard, i va demanar al papa Adrià I (9 de febrer del 772-795) la coronació de Pipí com a rei dels Francs i el reconeixement del dret a succeir al seu pare.

El 773 Carlemany va envair Itàlia i va assetjar a Desideri a Pavia. Gerberga es va refugiar amb els seus fills, amb Adalgis (fill de Desideri) i amb el seu fidel conseller el marquès Otger, a Verona, la principal fortalesa llombarda. Pavia va caure el juny del 774 i Verona ja havia estat conquerida poc abans. Gerberga, els seus fills i Otger foren portats davant de Carlemany. La seva sort és desconeguda, ja que no tornen a ser esmentats. Pipí fou tonsurat i se suposa que tots foren enviats a monestirs com fou el cas per Desideri i la seva família.

Quan Gerberga va fugir es diu que ho va fer amb els seus fills, un sens dubte Pipí, però l'altre o altres no se'n dona ni el nom ni el sexe. La princesa anomenada Cunegunda d'Austràsia seria aquesta altre fill (filla). A la pàgina 198 de la "Histoire des Francs" de 1846, de Pierre-Denis, Comte de Peyronnet, es dona com a nom del segon fill el de Siagri (Syagrius) però això sembla especulatiu.

Bibliografia Pierre Riché, Les Carolingiens, une famille qui fit l'Europe, Paris, Hachette, col·lecció «Pluriel», 1983 (reimpr. 1997), 490 pàg. () MNedieval Genealogy

Categoria:Reis de França Categoria:Dinastia carolíngia Categoria:Nascuts al segle VIII Categoria:Morts al segle VIII