El Dikh-Tau o Dikhtau (, Dikh-Tau; , Dikhtau) és una muntanya situada a la República de Kabardino-Balkària (Rússia). El seu cim es troba a uns 5 quilòmetres de la frontera entre Rússia i Geòrgia. Amb 5.205 m d'altitud, és el segon cim més alt del Caucas i d'Europa, després de l'Elbrús.
El seu nom prové de l'expressió turquesa «dik dagh» que significa muntanya dentada.
La muntanya, junt amb el Kóixtan-Tau (5152 m), que es troba a uns sis quilòmetres a l'est, marca els 'germans de Bezingui', que formen l'extrem occidental de la cadena nord de Bezingui. El Dikhtau va ser escalat per primera vegada el 1888 per Albert MummeryPhoto of Dych Tau in: A. F. Mummery: My climbs in the Alps and Caucasus. Publisher T. F. Unwin London; C. Scribner's sons New York, 1895 i el seu guia de muntanya suís Heinrich Zurfluh de Meiringen; el mateix any va seguir una expedició de John Cockin, Holder, H. Woolley i Ulrich Almer. [Consulta: 26 d'Agost del 2010].
La ruta original per la carena sud-oest ja no s'acostuma a seguir, perquè actualment la ruta normal puja per la carena nord (amb grau de dificultat 4B a l'escala russa). L'ascens al Dikhtau suposa un alt nivell de dificultat dins del repte dels Set Segons Cims, l'ascens a les segones muntanyes més altes dels set continents.
El massís està protegit per la reserva natural d'alta muntanya de Kabardino-Balkària. Entre les espècies característiques de la zona es troben les àguiles daurades.
Accés S'accedeix a Dikhtau des del nord (Rússia). Es pot arribar al poble de Bezingui des de Nàltxik a Kabardino-Balkària amb un transport públic poc freqüent, aquí cal contractar un vehicle 4 per 4. D'aquesta manera s'arriba al Campament Alpí de Bezingui a 2180 m. A partir d'aquí, es triguen 2 dies més fins a arribar a la base de la pujada.
Rutes d'escalada Aquest és un dels grans cims caucàsics, davant del magnífic mur de Bezingui a través de la glacera Bezingui. El primer ascens el 1888 per Mummery i Zarfluh va ser un èxit important en aquell moment. El seu recorregut per la carena sud-oest ja no s'utilitza com a ruta normal que ara és la carena nord qualificada 4B (graduació russa).
A partir de Misses Kosh, la carena es guanya primer creuant la cresta occidental de Misses-Tau i continuant fins al bivac rus situat a una glacera penjada que baixa de la cresta nord del Dikhtau, a 4 hores de Misses-Kosh. Una vegada que es guanya una osca entre Misses-Tau i Dikhtau, la cresta nord es continua fins al cim. A 2 dies del bivac rus, hi ha diversos bivacs ben situats a la cresta nord. Detalls i mapa
Cartografia Es poden trobar a Internet mapes d'origen militar soviètic. Són en ciríl·lic. Dos mapes cobreixen la zona.
Referències
Bibliografia Douglas William Freshfield: The exploration of the Caucasus. Volum I. Amb il·lustracions de Vittorio Sella. Publicador: Edward Arnold. Londres i Nova York (1896). The exploration of the Caucasus. Volum II. Amb il·lustracions de Vittorio Sella. Publicador: Edward Arnold. Londres i Nova York (1896) - a Internet Archive - online per a llegir
Categoria:Muntanyes de Rússia Categoria:Caucas Categoria:Cincmils Categoria:Kabardino-Balkària