miniatura|Monument a Manuel Iradier a Vitòria. Manuel Iradier y Bulfy (Vitòria, 6 de juliol de 1854 - Valsaín, 9 de juliol de 1911) va ser un africanista i explorador espanyol, nascut a Vitòria, Àlaba. Va cursar estudis de filosofia i lletres, però les seves inquietuds personals i la possible influència de Henry Stanley el van impulsar cap a l'exploració científica.
Va realitzar dos viatges d'exploració a l'Àfrica Equatorial, dels quals va aconseguir realitzar una important compilació geogràfica, biològica, etnològica i lingüística; a més, de sentar les bases de la gestació política de la nació actualment coneguda com a Guinea Equatorial. Des del retorn del seu segon viatge, i després dels homenatges i les exposicions dels coneixements adquirits, Manuel Iradier es va dedicar a posar en pràctica la seva inventiva, creant un model de comptador automàtic d'aigua, un fototaquímetre, un nou procediment tipogràfic que escurçava les labors d'impremta, etc. A partir de 1901 va residir a Madrid, i el 1911 va morir a Valsaín, un poble de Segòvia on havia viscut els seus últims dies.
Primer viatge a Àfrica En 1868 va idear ja un viatge d'exploració a l'interior d'Àfrica. Això el va portar a la fundació d'una societat en el convenciment que era necessària la col·laboració d'altres persones que tinguessin les mateixes inquietuds. Aquesta societat la va denominar La exploradora, i fins a 1874 va realitzar grans treballs preparatoris per a l'esmentada expedició.
En 1874 va emprendre un viatge preparatori d'estudis des del golf de Guinea, des d'on partiria cap a l'interior. Durant el temps que va durar l'expedició, vuit-cents trenta dies, Iradier, acompanyat entre altres persones per la seva dona i la seva cunyada, va recórrer gairebé 1.900 quilòmetres, des d'Aye fins al riu Muni. Després de remuntar aquest va arribar fins a un altre riu, l'Utamboni, per intentar aconseguir la regió dels Grans Llacs, i des d'allí arribar a la desembocadura del Muni.
En l'exploració va visitar les illes de Corisco i Elobey Grande, així com Inguinna i el cap San Juan, l'esmentada Aye, els rius Muni, Utongo, Utamboni, i Bañe, així com dues cadenes muntanyenques, la serralada Paluviole i la serralada de Cristal. Des d'aquesta última va haver de retornar a causa de l'abandó de la majoria de l'escorta indígena. Va prendre contacte amb diversos pobles, com els benga, itemu, balenga, vico, bija, bapuku, bandemu i pamu. Mentre realitza aquest viatge, mor la seva filla Isabel, nascuda en el seu transcurs.
Segon viatge a Àfrica El segon viatge d'exploració es va iniciar poc temps després de finalitzat el primer, a la fi de 1877. A partir de les dades obtingudes va poder traçar els mapes de les zones visitades, que serien publicats per la Societat d'Africanistes i Colonistes de Madrid al seu retorn a Espanya; després d'aquest viatge la seva nau va haver de ser arreglada per Coello. D'aquest segon viatge també va obtenir vocabularis i gramàtiques de les llengües de les tribus que va visitar, així com nombroses anotacions sobre observacions astronòmiques, etnogràfiques, climatològiques i comercials.
Treballs África. Viajes y trabajos de la Asociación Eúskara La Exploradora, Vitoria 1887 - Biblioteca Bascongada, A. P. Cardenal, Bilbao 1901
Bibliografia Ricardo Majó Framis: Las generosas y primitivas empresas de Manuel Iradier Bulfy en la Guinea Española; el hombre y sus hechos, Instituto de Estudios Africanos, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Madrid 1954 Álvaro Llosa Sanz: Los viajes y trabajos de Manuel Iradier en África: género e hibridismo textual en el relato de viajes en el siglo XIX, Revista de Literatura 134, 2005 Notes
Enllaços externs
Associació Africanista Manuel Iradier Sociedad Excursionista Manuel Iradier Biografia Web sobre Manuel Iradier, amb fotos Un explorador de quimeras a El País, 14 de setembre de 2003
Categoria:Vitorians Categoria:Exploradors espanyols Categoria:Morts a Castella i Lleó Categoria:Persones de la província de Bèrgam Categoria:Exploradors italians