Paisatge català (El caçador) és una pintura feta per Joan Miró el 1924 a París, al seu estudi del carrer Blomet. A l'obra predominen els elements fantàstics.Joan Miró. L'escala de l'Evasió. Full de Sala. Fundació Joan Miró. 2011. Comentari número 6

Història Es tracta d'una de les més obres importants de l'artista. És una fita en la transformació del seu estil, en la recerca de formes estilitzades. El procés va començar amb els Terra llaurada, i va continuar amb Pastoral. Pastoral empeny encara més la recerca de la pintura anti-marcada pel moviment Dada. L'obra forma part del període que Jacques Dupin anomena de fons grisos. Terra llaurada, el caçador, i Pastoral formen una mena de trilogia de la investigació en la qual el pintor ha tractat d'una operació fantàstica, on cada element representa un ideograma. William Rubin desxifra cada signe de l'obra com una paraula. Miró va escriure en un dels seus quaderns:

Segons Rosa Maria Malet, en aquesta obra l'artista recupera elements ja mostrats a La masia. També comenta que el garrofer recorda a l'art figuratiu i té trets humansMalet 1992: p.34

Descripció Miró va donar ell mateix una descripció de l'obra:

D'acord amb Jacques Dupin:

Els grans plans de color de l'obra evoquen el cel i la terra. El fons de la tela es divideix en dues parts d'ocre i groc, separades per una línia ondulada. A baix, a l'esquerra hi ha un triangle verd i un triangle negre. A prop del camperol: un con negre darrere del garrofer: sardines al centre. Al cel groc hi ha un sol escarabat. El pintor juga i dubta entre la composició rítmica d'elements geomètrics i el lirisme espontani de la línia viva. Pel que fa a les lletres que hi ha a la cantonada inferior dreta, aquestes fan referència a l'espina de sardina que apareix al fons de l'obra. En aquesta obra Miró ret homenatge al seu Mont-roig del Camp, on deixa veure la importància de la vida i de les tradicions catalanes i del Mediterrani.Erben 2004: p.33

Anàlisi Josep Casamartina, en parlar de l'obra, comenta: «Marca un punt d'inflexió en la producció mironiana. La representació figurativa de les obres immediatament anteriors, com La Masia, es descontextualitza i es transforma en icones, en pictogrames. Aquesta metamorfosi ve afavorida pel contacte amb els poetes. No és casualitat que captivara André Breton, que la va adquirir poc després.»

Referències

Bibliografia

William Rubin, Miró in the collection of the Museum of modern art, New York, Museum of modern art, 1973 () Camilo José Cela i Pere A. Serra, Miró et Mallorca, Barcelone et Paris, Polígrafa et Cercle d'Art, 1984 et 1985 ()

Jacques Dupin, Miró, Paris, Flammarion, 1961 et 1993 () Gaétan Picon et Joan Miró, Carnets catalans, dessins, et entretiens inédits, vol. 2, t. I, Genève, Albert Skira, 1976, 142 p.

Categoria:Quadres de Joan Miró Categoria:Quadres del Museu d'Art Modern de Nova York Categoria:Obres pictòriques de la dècada del 1920