miniatura|Retrat de família, per Goya. Una família és un conjunt de persones unides per llaços de parentiu. Aquest llaços són principalment de tres tipus: de parella o de matrimoni, podent ser polígam, de filiació entre els pares i mares i els fills, i de relació entre germans.
Una de les principals funcions de la família és per produir i reproduir persones des del vessant biològic i sociològic.Deleuze-Guattari (1972). Part 2, ch. 3, p. 80 Així, l'experiència de la pròpia família es desplaça al llarg del temps. Des de la perspectiva dels nens, la família és una referència en l'orientació: la família serveix per situar socialment als infants i té un paper important en la seva enculturació i la seva socialització. Des del punt de vista dels pares, la família és una organització social i biològica al servei de la procreació; l'objectiu és desenvolupar, culturitzar i socialitzar als nens.George Peter Murdoch. Social Structure, p. 13 No obstant això, criar infants no és l'única funció de la família; en societats amb una divisió sexual del treball, el matrimoni i la relació resultant entre dues persones és necessari per a la formació d'una família econòmicament productiva.
Una família conjugal inclou només el marit, la dona i els fills solters que no són independents. La forma més comuna, la família tipus dins la sociologia es coneix habitualment com una família nuclear.nuclear family - ". Un grup familiar consistent en una dona, marit (un d'ells) i infants en situació de dependència" - Definitions of Anthropological Terms - Anthropological Resources - Court Smith, Department of Anthropology, Oregon State, University
Una família consangínia es compon d'un pare i els seus fills, i altres persones. Una família matrilocalista consta d'una mare i els seus fills. En general, aquests nens són els seus fills biològics, tot i que l'adopció de nens és una pràctica existent en pràcticament totes les societats. En aquest tipus de família és comú que les dones tenen els recursos per educar els seus fills per si mateixes (famílies monoparentals); o també, on els homes són més mòbils que les dones. La família patriarcal o extensa és aquella en què a més de la família nuclear, s'inclouen els avis (moltes vegades considerats els patriarques), oncles, cosins i més parents de primera línia consanguínia. Existeixen també molts altres tipus de família, com les homoparentals, les acollidores o d'acollida, les enllaçades o les poliamoroses, entre d'altres.
Etimologia El terme "família" procedeix del llatí famīlia, "grup de serfs i esclaus patrimoni del cap de la gens ", al seu torn derivat de famŭlus, "servent, esclau". El terme va obrir el seu camp semàntic per incloure també a l'esposa i fills del pater familias, a qui legalment pertanyien, fins que va acabar reemplaçant a gens. En el sentit actual de familiar o parent en llatí s'expressava amb els adjectius propinquus o cognatus.
Característiques de la família És controvertit detallar quines característiques són definitòries d'una família, ja que aquestes varien en funció de la cultura i de l'època. Tenim el parentiu per consanguinitat, el parentiu civil (en els casos d'adopció, per exemple), etc. A més a més, el parentiu va molt lligat als costums de cada zona de manera que una relació concreta es considera de parentiu en uns indrets però no té per què ser-ho en uns altres llocs, sobretot pel que fa a l'anomenada família política o la família de parella (parentiu d'afinitat).
Un altre criteri sol ser la cohabitació, de manera que es considera com a nucli familiar les persones que viuen de manera estable en una mateixa casa. Però és evident que els familiars poden independitzar-se, viure allunyats i que hi ha gent que comparteix pis sense ser família i viceversa. Habitualment, la llar és una unitat de recompte administratiu que se sol tenir en compte en els països occidentals per tal d'efectuar càlculs econòmics i fer previsions socials.
Entre els membres d'una família acostuma a haver-hi una relació d'amor i dependència, però aquests trets són subjectius i no poden emprar-se, per tant, per establir una definició. En cultures orientals, la família és un clan extens amb vincles i avantpassats comuns.
Terminologia de parentiu
miniatura|Una família extensa L'arqueòleg Lewis Henry Morgan (1818-1881) va realitzar la primera enquesta de les diferents terminologies de parentiu que s'usaven en tot el món. Encara que gran part del seu treball actualment s'ha superat amb posteriors estudis, va argumentar que les terminologies de parentiu reflecteixen diferents conjunts de distincions. Per exemple, la majoria de les terminologies de parentiu fan una diferenciació entre els dos sexes –com, per exemple, la diferència entre un germà i una germana–, i entre les diferents generacions –com la que existeix entre entre un fill i un pare–. A més, va argumentar, va aportar dades sobre les terminologies de parentiu que distingeixen familiars per consanguinitat o afinitat, tot i que més recentment alguns antropòlegs han argumentat que moltes societats defineixen el parentiu en termes diferents del de la relació de "sang". Morgan va fer una distinció entre els sistemes de parentiu que fan servir més una terminologia que classifica i els que utilitzen una terminologia més descriptiva.Tooker, Elisabeth. “Another View of Morgan on Kinship.” Current Anthropology 20, no. 1 (March 1979): 131–134. D'acord amb Morgan, en antropologia s'usa una terminologia específica per designar els diferents tipus de parentiu, que se solen representar en un arbre genealògic. Hi hauria sis patrons bàsics: parentiu hawaià: el més classificador, té en compte paràmetres de sexe i generació parentiu sudanès: el més descriptiu, no hi ha dos membres que comparteixin el mateix nom parentiu esquimal: sistema híbrid parentiu iroquès: el que més distingeix entre família política i sanguínia parentiu crow: separa la línia del pare de la de la mare amb noms diferents parentiu dravídic: afegeix tabús d'aparellament basats en membres parells i imparells A més a més, algunes cultures afegeixen a algun d'aquests esquemes l'edat relativa, que permet anomenar amb diferents termes el germà gran i el petit, per exemple.
La majoria de les societats occidentals fan servir la terminologia esquimal de parentiu. Aquesta terminologia de parentiu comunament passa en societats basades en la conjugal (o nuclears), les famílies, on les famílies nuclears tenen un grau de mobilitat relativa. Membres dels termes d'ús nuclear parentiu descriptiu: Mare: un progenitor femení Pare: un progenitor masculí El fill: un fill home del pare (s) La filla: una nena del pare (s) Germà: un fill home del mateix pare (s) Germana: una nena d'aquest pare (s) L'avi: pare d'un pare o mare Àvia: mare d'una mare o un pare Cosins: dues persones que comparteixen el mateix Avi (s)
Aquests sistemes generalment assumeixen que el marit de la mare també ha servit com el pare biològic. En algunes famílies, la dona pot tenir fills amb més d'un home o un home pot tenir fills amb més d'una dona. El sistema es refereix a un nen que només comparteix un dels pares amb un altre nen com un "mig germà" o "mitja germana" (tot i que en llengua catalana es parla de germans, sense sufix, en el cas de germans que comparteixen només un sol progenitor. cf. DIEC).
En els casos de les famílies enllaçades i per als nens que no comparteixen els pares biològics o adoptius en comú, podem utilitzar el terme "germanastre" (o també "germà afí", tenint en compte que es crea una relació fraternal pel parentiu d'afinitat) per referir-se a la seva nova relació amb els fills del pare o mare afí ("padrastre"/"madrastra").
La terminologia esquimal de parentiu s'aplica tant als nens adoptats en una família com als nens nascuts en la família. En general, les societats amb les famílies conjugals també a favor de residència neolocal, de manera que al contraure matrimoni una persona se separa del nucli familiar de la seva infantesa (família d'orientació) i forma una nova família nuclear (família de procreació). No obstant això, en la societat occidental la família monoparental hi és cada vegada més present, essent les famílies monoparentals de mare les més freqüents, i també ho són altres nuclis familiars com les famílies homoparentals, les enllaçades, etc.
Estructures familiars Segons Emmanuel ToddEmmanuel Todd : L'Invention de L'Europe, 1990, Le Seuil hi ha tres criteris que defineixen l'estructura final de la família, independentment de la terminologia per referir-se als seus membres: les normes de matrimoni, si és endogàmic o exogàmic; la simetria entre funcions dels seus membres (rols de gènere, successió, braç privilegiat, llinatge....); i el fet de conviure diverses generacions o no.
La família nuclear absoluta, que correspon al 10% del total mundial i predomina al nord d'Europa, està basada en la llibertat d'acció i convivència per als fills de la parella. El matrimoni és exogàmic i sense gaires regles definides i els lligams poden ser més o menys forts entre generacions. S'oposa a la família nuclear igualitària, una quarta part del total a Europa i predominant al sud del continent, perquè en aquest model els lligams entre generacions són més forts i hi ha més convivència amb els fills.
La família "soca" té relacions d'autoritat basades en l'edat (usualment en un sistema de patriarcat) i predomina al Japó, part d'Europa i les comunitats gitanes o jueves. Sol haver diferències quant al gènere entre els fills i els vincles amb el llinatge són molt forts.
La família comunitària representa el 40% del total mundial i es basa en relacions entre la família extensa i una autoritat parental forta. La igualtat entre els membres de la segona generació es basa en la seva posició d'acord amb el cap de la família. Pot preferir els matrimonis exogàmics (Xina, Cuba, Europa de l'Est) o endogàmics (Afganistan, Turquia). A l'Índia, sobretot els estats del sud, hi ha una variant on l'eix fonamental no és la relació pare-fills sinó entre germà i germana i els matrimonis es pacten amb cosins.
Evolució de l'estructura familiar Origen i concepció Diverses fonts provinents de l'etnografia, la història, el dret i les estadístiques socials, miren d'establir que la família humana és una institució i no un fet biològic basat en la relació natural de la consanguinitat.Lacan 1938–2001, pp.24–25, 56Fugier Pascal, 2007, p.226-8
Els primers especialistes de la història de la família van aplicar la teoria de Darwin vers l'evolució biològica a la seva teoria de l'evolució dels sistemes familiars. L'antropòleg nord-americà Lewis H. Morgan va publicar el 1877 Ancient Society (L'antiga societat), en aquesta Morgan parteix de la base que el progès humà s'estableix en tres etapes principals: s'inicia des del salvatgisme i, a través de la barbàrie, culmina en la civilització.Morgan 1877 El llibre de Morgan va servir de font d'inspiració per al llibre de Friedrich Engels L'origen de la família, la propietat privada i l'Estat, publicat el 1884. Engels amplia la hipòtesi de Morgan tot incloent que els factors econòmics varen provocar la transformació de la comunitat primitiva en una societat dividida en classes. la teoria d'Engels de control dels recursos, i més tard la de Karl Marx, varen ser utilitzades per explicar la causa i l'efecte del canvi en l'estructura familiar i la funció d'aquesta. La popularitat d'aquesta teoria va ser en gran manera acceptades fins a la dècada de 1980, quan altres teories sociològiques, especialment el funcionalisme estructural, varen guanyar l'acceptació.