Jaume Novellas i de Molins (Barcelona, 27 de desembre de 1865— Barcelona, 1939) fou un escriptor i poeta català.
Fill de Alexandre Novellas i Vidal advocat i Josepa de Molins i Gali naturals de Barcelona. Net de matemàtic Onofre Jaume Novellas i Alabau, fou doctor en filosofia i lletres i es dedicà a l'ensenyament. Tingué una certa actuació política, com un dels fundadors del Centre Escolar Catalanista i, després, com a militant de la Lliga Regionalista. Col·laborà a diverses publicacions periòdiques catalanes, entre d'altres, a La Renaixensa, La Ilustració Catalana i Joventut. Assolí cert renom com a poeta, especialment com a poeta bucòlic, i publicà diverses obres. També participà sovint als Jocs Florals de Barcelona guanyant premis com el de la Flor Natural el 1891 pel poema Lo plany de la fulla.
Era propietari de la masia la Sala de Viladrau, d'on era fill Joan Serrallonga. Hi passava llargues temporades. El Montseny i, sobretot, el paisatge dels voltants de les Sales va ser el centre d'atenció de la seva obra poètica.
Obra Agredolç (1886) Bosqueroles (1888) Ratlles curtes (1892) Montsenyenques
Obres presentades als Jocs Florals de BarcelonaArxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B-Jocs Florals La creu trencada (1890), tercer accèssit a la Viola d'or i d'argent Lo plany de la fulla (1891), premi de la Flor Natural La mort del aucell (1894), accèssit Hivernenca (1904), accèssit Soleys i Obagues (1918), accèssit
Referències
Enllaços externs Jaume Novellas i de Molins a "Endrets. Geografia Literària dels Països Catalans" Poema "Les Dones d'Aigua"
Categoria:Poetes barcelonins contemporanis en català Categoria:Morts a Barcelona Categoria:Poetes catalans del sud del segle XX Categoria:Poetes catalans del sud nascuts al segle XIX Categoria:Escriptors catalans del sud morts al segle XX