miniatura|esquerra|Vila-roja en el Cadastre napoleònic del 1812 (Arxius Departamentals dels Pirineus Orientals) Vila-roja (Villeroge en francès) és un llogaret de la comuna nord-catalana de Costoja (Vallespir). Està situat a 850 m d'altitud, a l'oest del terme municipal, al vessant nord del coll de Vila-roja que uneix la vall de Sant Llorenç de Cerdans amb la vall empordanesa de la Muga. Fa la festa major per Sant Miquel i la celebra el darrer diumenge de setembre amb una missa, una ballada de sardanes i alguna altra activitat folklòrica.
Geografia
Toponímia 936 : Villa Rubia (mas o granja roig).Jean Sagnes (dir.), Le pays catalan, t. 2, Pau, Société nouvelle d'éditions régionales, 1985, 579-1133 p. ()
El nom oficial francès del poble és Villeroge.
Història Vila roja, Villa rubia o Vila Rubio, és esmentat per primera vegada al 936 en una relació de propietats del senyor de Cabrenç. Posteriorment, consta que el 7 de febrer del 1368 Guillem Galceran de Rocabertí, senyor de Cabrenç, vengué Vila-roja, els seus terrenys i el dret a fer-hi justícia, a Pere Domènech, negociant de Prats de Molló. L'antic municipi independentQue no hauria estat mai gaire habitat: no surt esmentat al fogatge de 1515 (Josep Iglésies, a cura de Gaspar Feliu El fogatge de 1515, article a Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics 9 (1998) ) i tota la comarca devia ser força despoblada, atès que de Costoja només s'hi indica una població de tres "focs", o famílies. va ser incorporat a Costoja entre 1790 i 1794, en els processos de concentració municipal de resultes de la Revolució Francesa.
Demografia Població : f = focs, h = habitantsDades demogràfiques segons Pélissier ( 378 p.) Després de la Revolució Francesa, les dades de Vila-roja ja surten conjuntes amb les del poble que l'havia absorbit, Costoja.
Sant Miquel de Vila-roja miniatura|Sant Miquel de Vila-roja La primitiva església romànica de Sant Miquel, esmentada al , va ser notablement transformada el 1686 quan se li afegí una nau secundària al sud i un porxo a l'entrada. De l'església primitiva en romangué una finestra doble orientada al nord; menys sort va tenir la de l'absis (aquest, semicircular i amb volta de quart d'esfera), que va desaparèixer. El rellotge de sol de la façana veïna de la capella duu la inscripció Pede poena claudo ("el càstig al peu coix"), d'Horaci, que sembla al·ludir a les dites catalanes Déu és gran, paga sens mai dir quan o Déu té un bastó que pega i no fa remor.
Bibliografia
Notes i referències
Enllaços externs
Fitxa Cassini Descripció, història i fotografies Plànols de Sant Miquel
Categoria:Antics municipis del Vallespir Categoria:Geografia de Costoja