Lepidonotothen nudifrons és una espècie de peix pertanyent a la família dels nototènids.The Taxonomicon

Descripció Pot arribar a fer 19,5 cm de llargària màxima. Cos de color vermell groguinós, blanquinós al dors i als flancs, i blanc argentat per sota. Presenta taques i punts irregulars i negrosos. 4-6 espines i 36-40 radis tous a l'aleta dorsal i 33-36 radis tous a l'anal.FishBase Miller, R.G., 1993. A history and atlas of the fishes of the Antarctic Ocean. Foresta Institute, Nevada.

Alimentació A les illes Shetland del Sud menja amfípodes (el 6,80% de la seua dieta), gastròpodes (el 3,20%), isòpodes (el 2,60%), briozous (el 6,30%), poliquets (el 10,30%) i d'altres invertebrats (el 70,80%).FishBase Linkowski, T.B., P. Presler i C. Zukowski, 1983. Food habits of nototheniid fishes (Nototheniidae) in Admiralty Bay (King George Island, South Shetland Islands). Pol. Polar Res. 4 (1-4):79-95.

Depredadors A les illes Shetland del Sud és depredat pel corb marí imperial (Phalacrocorax atriceps).FishBase Barrera-Oro, E.R. i R.J. Casaux, 1996. Fish as diet of the blue-eyed shag, Phalacrocorax atriceps bransfieldensis at Half-Moon Island, South Shetland Islands. Cybium 20(1):37-45.

Hàbitat És un peix d'aigua marina, demersal i de clima polar (55°S-72°S) que viu entre 3 i 400 m de fondària.Miller, R.G., 1993.

Distribució geogràfica Es troba a l'oceà Antàrtic: la dorsal del Scotia i les illes Geòrgia del Sud,Morris, D.J. i A.W. North, 1984. Oxygen consumption of five species of fish from South Georgia. J. Exp. Mar. Biol. Ecol. 78:75-86.Mc Kenna, J.E. Jr., 1991. Trophic relationships within the Antarctic demersal fish community of South Georgia Island. Fish. Bull. 89:643-654. Shetland del Sud, Òrcades del Sud i Sandwich del Sud.Dewitt, H.H., P.C. Heemstra i O. Gon, 1990. Nototheniidae. P. 279-331. A: O. Gon i P.C. Heemstra (eds.). Fishes of the Southern Ocean. J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica.Hureau, J.-C., 1985. Nototheniidae. P. 323-385. A: W. Fischer i J.C. Hureau (eds.). FAO species identification sheets for fishery purposes. Southern Ocean (Fishing areas 48, 58 and 88). Roma. Vol. 2:233-470.Kellermann, A. (ed.), 1990. Identification key and catalogue of larval Antarctic fishes. Ber. Polarforsch. 67:1-136.

Observacions És inofensiu per als humans.

Referències

Bibliografia Anònim, 2000. Base de dades de la col·lecció de peixos del J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica. J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica. Christiansen, J.S., S.E. Fevolden, O.V. Karamushlo i L.I. Karamushko, 1997. Reproductive traits of marine fish in relation to their mode of oviposition and zoogeographic distribution. ICES CM 1997/CC. 14 p. Clarke, A. i N.M. Johnston, 1999. Scaling of metabolic rate with body mass and temperature in teleost fish. J. Anim. Ecol. 68:893-905. FAO, 1992. FAO Yearbook. Fishery statistics: catches and landings. Vol. 74. FAO Fish. Series 43. 677 p. Museu Suec d'Història Natural. Base de dades de la col·lecció d'ictiologia. Secció d'Ictiologia, Departament de Zoologia de Vertebrats. Estocolm, Suècia, 1999. Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs BioLib

nudifrons