El Retaule del Conestable, també conegut com a Retaule de l'Epifania, és un retaule d'estil gòtic català realitzat al tremp per l'artista Jaume Huguet l'any 1464 per a la capella de Santa Àgata de Barcelona. El retaule es conserva al mateix indret per al qual va ser concebut i no ha patit agressions en cap de les revoltes anticlericals que ha viscut, tot i que una manca de condicions durant molts anys el va fer perillar fins que va ser restaurat i protegit a començaments del . Va ser realitzat en la fase de maduresa de Jaume Huguet, un cop aquest havia fet una aproximació al realisme dels primitius flamencs. Està dedicat a l'Epifania o Adoració dels Reis Mags en una taula que ocupa la posició central. En total consta de vuit taules amb una predel·la i dues portes, a banda i banda de l'altar. Va ser un encàrrec de Pere el Conestable de Portugal quan va ser nomenat rei d'Aragó i comte de Barcelona (1464-1466) dins del període de la Guerra Civil catalana.
Dades de context Autor
Tot i que al alguns historiadors apuntaven als Vergós com a possibles autors, existeix documentació dels pagaments a Jaume Huguet durant 1465. Jaume Huguet (Valls, 1412 - Barcelona, 1492) fou un pintor gòtic català amb un estil que va evolucionar del gòtic internacional cap a les innovacions incorporades des de la pintura flamenca. La seva formació es va realitzar entre València, Tarragona i Barcelona, si bé no es descarta que pogués haver visitat Sardenya o Nàpols, ciutat que formaven part de la Corona d'Aragó. Va desenvolupar la seva màxima activitat a Barcelona a partir de 1448, on va crear un taller que pràcticament va monopolitzar la realització de retaules a Catalunya durant la segona meitat del , un cop morts Bernat Martorell i Lluís Dalmau. El seu taller va incorporar els seus deixebles i també membres de la família Vergós, amb qui va mantenir una estreta relació personal. Una part important de la seva obra s'ha perdut a les diverses revoltes que destruïren les esglésies que les contenien; la majoria d'obres conservades són panells de retaules que foren desmuntats.
Tema
L'Epifania és la festa de commemoració cristiana de l'Adoració dels Reis Mags a Jesús. L'Evangeli segons Mateu és l'únic llibre de la Bíblia que esmenta aquest esdeveniment, si bé no especifica quants reis eren, només diu que eren mags (sacerdots zoroastrians, per bé que en algunes traduccions hi diu savis) que venien d'orient. Amb els segles, aquests mags han estat transformats per la tradició en astròlegs i més tard en reis.
Segons la descripció bíblica els reis varen ser guiats per un estel fins al pessebre on havia nascut el Nen Jesús. Aquest fet ha esdevingut un símbol molt representatiu de l'esdeveniment. La iconografia clàssica situa el naixement de Jesús en un pessebre on, posteriorment, té lloc l'adoració dels pastors i l'Epifania.
Estil El moment en el qual es realitza aquest retaule coincideix amb la fase de plenitud de l'autor, que mostra una serena i expressiva naturalitat. Encara conservarà els darrers aires del gòtic internacional amb un moment avançat del flamenquisme més penetrant. El Retaule del Conestable permet a Huguet perfilar el seu cercle més directe de seguidors dins el seu taller i situar-se com una figura essencial de la pintura catalana del . L'artista incorpora algunes novetats tot i que, com a home conservador i enamorat dels costums del seu país, va traçant una visió pròpia que defineix la pintura gòtica catalana. Així, coneixedor de les noves tendències de la pintura flamenca, com ho proven la suavitat dels rostres o la utilització del paisatge, les adapta a les tradicions del país mantenint el vell predomini dels espais daurats en els muntants que emmarquen l'escena. Com més maduresa s'aprecia en el seu estil, més es reflecteixen en les seves figures els tipus habituals dels seus contemporanis i veïns, observats a la vida quotidiana de la ciutat de Barcelona i del camp de Catalunya.
Història El retaule va ser encarregat per Pere el Conestable en una data indeterminada entre el 14 de gener del 1464, data en què va arribar a Barcelona per a prendre possessió com a comte de Barcelona, i el 12 de maig de 1464, data d'un document del rei on s'esmenta el retaule en construcció. Es va decidir ubicar-lo a la capella de Santa Àgata, substituint el retaule de l'altar major obra de Ferrer Bassa que havia estat fet el 1344 i dedicat a la Mare de Déu i Jesús, un retaule avui desaparegut. Tot i no disposar d'un contracte a Jaume Huguet, sí que existeixen els pagaments fets al pintor el 13 de novembre de 1465. El retaule va estar totalment instal·lat a la capella el 22 de desembre de 1465. L'obra es va conservar íntegra a la capella de Santa Àgata fins que s'hi va deixar de fer culte l'any 1835. A la revolució d'aquell any, tots els objectes religiosos varen ser retirats de la capella i aquesta fou convertida en magatzem. El retaule va ser retirat i guardat per l'arxiver de la Corona d'Aragó, el senyor Bofarull. L'any 1854 la Comissió de Monuments va restaurar, sota la direcció de l'arquitecte Elies Rogent, la capella que havia estat taller dels escultors germans Agapit i Venanci Vallmitjana i Barbany. El 15 de març de 1880 es va inaugurar el Museu Provincial d'Antiguitats a la capella. El 24 d'agost de 1868, un cop restaurada completament la capella, el retaule va retornar al seu lloc original.
La manca de cura de l'obra i de condicions de la capella durant molts anys van produir una important degradació del retaule. Les taules de la predel·la van desaparèixer el i no van ser recuperades fins a l'any 1964.
Just abans de la Guerra Civil espanyola es va començar la seva restauració a les dependències de la Junta de Museus i quan es varen traslladar les obres d'art del Museu d'Art de Catalunya a Olot per a protegir-les de la guerra, el retaule es va continuar restaurant a la casa Solà Morales. Se li va fer una fixació de la capa pictòrica i es varen dissimular les zones estucades utilitzant tintes neutres a base d'aquarel·la. La restauració va ser feta per Manuel Grau i Mas i Domènec Xarrié i Mirambell. Passada la Guerra Civil el retaule es va tornar a instal·lar al seu lloc d'origen a la capella de Santa Àgata.
El 1973 es van restaurar les portes i es van instal·lar al seu lloc junt amb la predel·la recuperada el 1964. El 1993 es va procedir a acabar la restauració de les taules del retaule que s'havien iniciat a Olot.
Descripció En total consta de vuit taules amb escenes de la vida de Jesús i de Maria que representen les escenes dels Set Goigs de Maria a més d'un Calvari o Crucifixió com a coronament central, una ubicació pròpia dels retaules d'Huguet. Les vuit taules s'ordenen en tres carrers més una predel·la i dues portes, a banda i banda de la predel·la. Les dues taules del carrer central són molt més grans, mentre que als carrers laterals, amb menys alçada, hi ha tres taules.
Les escenes del carrer central són l'Epifania a la part baixa, ocupant de fet el centre del retaule, i a sobre un Calvari que sobresurt de les altres taules del pis superior. Llevat del Calvari, la resta de taules representant els Set Goigs de Maria mantenen un fil cronològic que cal llegir per pisos, d'esquerra a dreta i de dalt a baix: l'Anunciació, el Naixement de Jesús, la Resurrecció, l'Epifania, l'Ascensió, la Pentecosta i la Dormició de Maria, com a pas previ a l'Assumpció de Maria.
Taula central miniatura|L'Epifania, taula central que dona nom al retaule La taula central representa l'Epifania, l'Adoració dels Reis Mags al Nen Jesús, tema que dona sobrenom al retaule. L'escena es desenvolupa en un pessebre amb una teulada amb embigat de fusta i teules aràbigues. A dins, a la dreta de l'espectador, hi ha en primer terme la Mare de Déu vestint túnica de vellut gofrat i un mantell blau (color tradicional de la Verge) vorejat amb una franja d'or en relleu. Porta el cap cobert amb un delicat vel transparent i va pentinada amb ratlla al mig; la corona un nimbe daurat en relleu. Sosté amb les dues mans el Nen Jesús assegut damunt els seus genolls, cobert només d'una petita peça de roba blanca, una referència al seu sudari mortuori, que just li cobreix la part baixa del tors i el braç esquerre. El Nen porta un nimbe crucífer i té la mà dreta en actitud de benedicció.
Darrere de la figura de Maria, situat en una posició secundària, es veu la imatge de sant Josep representat com un ancià humil, barbut i calb, portant entorn del coll un caputxó, i amb el nimbe poligonal dels profetes en or en relleu. Sant Josep sosté amb la mà dreta un copó d'or, ofrena del rei més ancià a l'infant Jesús. Aquest rei més ancià, de barba blanca i calb, roman agenollat davant de la verge Maria i el nadó, prenent amb la mà dreta tendrament el peu de Jesús per besar-lo en acte d'humil adoració. Aquest rei, identificat a la cultura popular com Melcior, va vestit amb un ample mantell de vellut brocat, i li penja per les espatlles una caputxa. La seva corona està a terra. Darrere seu, en segon terme, estan dempeus els altres dos reis ricament vestits i sostenint amb la mà esquerra un copó daurat amb les ofrenes. El de l'esquerra, de qui s'ha especulat que sigui un autoretrat d'Huguet, vesteix cota llarga de vellut gofrat cenyida a la cintura, i duu un turbant i corona que està a punt de treure's. És un personatge jove amb els cabells rinxolats. Al seu costat, l'altre rei vesteix un ample mantell de vellut gofrat i també porta turbant i corona. En un tercer pla, sota la porxada, es veuen el bou i de la mula del Naixement. Un permòdol de fusta clavat al mur de l'establia sosté una corda enrotllada. Una mica enrere apareixen tres patges, dos d'ells muntats a cavall, fora de la porxada i un tercer del qual només es veu mig cos guaitant des d'una finestra del pessebre.
De fons es veu un paisatge amb una plana, un camí zigzaguejant al costat d'un llac que va a donar a una ciutat emmurallada amb un castell al cim d'un petit turó; una composició que recorda la de La Nativitat de Robert Campin de 1425 i que constitueix sens dubte un reflex de la influència flamenca, tot i que amb el cel daurat, una característica pròpia de la pintura d'Huguet. Al mig d'aquest cel, en relleu amb un tema de fulles de roure i aglans estilitzades, està representat l'estel d'Orient guiador dels reis dins d'un disc blau des d'on emanen una sèrie de raigs en or que van cap al Nen Jesús.
Taules superiors miniatura|Pis superior amb l'Anunciació, la Crucifixió i la Nativitat