miniatura|Estats i posició en el pacte: El Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics (ICCPR) és un tractat multilateral que compromet les nacions a respectar els drets civils i polítics de les persones, inclòs el dret a la vida, la llibertat de religió, la llibertat d'expressió, la llibertat de reunió, els drets electorals i el dret al degut procés i a un judici just.International Covenant on Civil and Political Rights Office of the United Nations High Commissioner of Human Rights Va ser adoptat per la Resolució 2200A (XXI) de l'Assemblea General de les Nacions Unides el 16 de desembre de 1966 i va entrar en vigor el 23 de març de 1976 després de la seva trenta-cinquena ratificació o adhesió. El juny del 2022 el Pacte té 173 parts i sis signants més sense ratificació, sobretot la República Popular de la Xina i Cuba⁣; Corea del Nord és l'únic estat que ha intentat retirar-se.

El PIDCP es considera un document fonamental en la història del dret internacional i dels drets humans, que forma part de la Carta Internacional de Drets Humans, juntament amb el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals (PIDESC) i la Declaració Universal dels Drets Humans (DUDH).

El compliment de l'ICCPR és supervisat pel Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides, que revisa els informes periòdics dels estats part sobre com s'estan implementant els drets. Els estats han d'informar un any després de l'adhesió al Pacte i després sempre que el Comitè ho sol·liciti (normalment cada quatre anys). El Comitè es reuneix normalment a l'⁣Oficina de les Nacions Unides a Ginebra, Suïssa, i normalment celebra tres sessions per any.

Història miniatura|Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics L'ICCPR (Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics) té les seves arrels en el mateix procés que va portar a la Declaració Universal dels Drets Humans. A la Conferència de San Francisco de 1945 s'havia proposat una "Declaració sobre els drets essencials de l'home" que va donar lloc a la fundació de les Nacions Unides, i el Consell Econòmic i Social va rebre l'encàrrec de redactar-la. Al principi del procés, el document es va dividir en una declaració que estableix els principis generals dels drets humans i una convenció o pacte que conté compromisos vinculants. La primera va evolucionar cap a la DUDH i va ser adoptada el 10 de desembre de 1948.

La redacció de la convenció va continuar, però hi va haver diferències significatives entre els membres de l'ONU sobre la importància relativa dels drets civils i drets negatius versus els drets econòmics, socials i culturals positius. Això va fer que finalment la convenció es va dividir en dos pactes separats, "un per englobar els drets civils i polítics i l'altre per contenir els drets econòmics, socials i culturals".United Nations General Assembly Resolution 543, 5 February 1952. Els dos pactes havien de contenir tantes disposicions similars com fos possible i s'havien d'obrir a la signatura simultàniament. Cadascun inclouria també un article sobre el dret de tots els pobles a l'autodeterminació.United Nations General Assembly Resolution 545, 5 February 1952.

El primer document es va convertir en el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics i el segon en el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals. Els esborranys es van presentar a l'Assemblea General de l'ONU per a la seva discussió el 1954 i es van adoptar el 1966.United Nations General Assembly Resolution 2200, 16 December 1966. Com a resultat de les negociacions diplomàtiques, el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals es va adoptar poc abans del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics. En conjunt, la DUDH i els dos Pactes es consideren els textos fonamentals dels drets humans en el sistema internacional contemporani de drets humans.

Estructura El Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics comprèn un Preàmbul i sis parts:Es tracta d'un resum del text del Pacte.

ParesArticlesDescripcióPart IArticle 1Dret a la lliure determinació dels pobles.Part IIArticles2 a 5Equanimitat processal en la llei (Estat de Dret, Drets després de la detenció, el judici, durant l'empresonament, dret a un advocat defensor i a un judici imparcial).Part IIIArticles6 a 27Protecció per motius de sexe, religió, raça o altres formes de discriminació.Part IVArticles28 a 45La llibertat individual de creença, expressió, associació, llibertat de premsa, el dret a fer assemblees.Part VArticles46 a 47Abast jurídic del Pacte amb els altres tractats internacionals.Part VIArticles48 a 53Regula la ratificació, entrada en vigor, i la modificació del Pacte.

Dos protocols facultatius: DescripcióPrimer Protocol Facultatiu del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics: Mecanisme pel que les persones poden iniciar les denúncies contra els Estats membres.Segon Protocol Facultatiu del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics:Abolició de la pena de mort.

Drets reconeguts En virtut de l'article 2, els Estats que signen el Pacte assumeixen l'obligació, respecte de tota persona al seu territori o sota la seva jurisdicció, de respectar i garantir els drets humans reconeguts. Això implica que han d'abstenir-se de violar aquests drets ("respectar"), però també adoptar mesures positives perquè els drets siguin efectius ("garantir"). D'acord amb l'article 14, han de posar a la disposició de tota persona víctima d'una violació un recurs imparcial i efectiu per a la seva defensa.

El Comitè de Drets Humans

El Comitè és un òrgan convencional format per 18 experts independents escollits per un període de quatre anys. La seva finalitat és controlar el compliment del Pacte pels Estats, a través dels següents mecanismes:

La presentació d'informes periòdics és obligatori per als Estats signataris del Pacte, però l'acceptació dels sistemes de reclamacions interestatals o queixes individuals és voluntària.

La comissió, composta per 18 membres d'alta reputació moral, ha de considerar els informes sotmesos pels Estats signataris i dirigirà observacions generals a aquests Estats així com al Consell econòmic i Social.

Estats membres Hi ha un total de 173 parts al Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics. EstatSignatRatificatEntrada Afganistan— Albània— Algèria Andorra Angola— Antiga i Barbuda— Argentina Armènia— Austràlia Àustria Azerbaidjan— Bahames Bahrain— Bangladesh— Barbados— Belarús Bèlgica Belize— Benín— Bolívia— Bòsnia i Hercegovina— Botswana Brasil— Bulgària Burkina Faso— Burundi— Cambodja Camerún— Canadà— Cap Verd— República Centroafricana— Txad— Xile ColòmbiaRD Congo—R Congo— Costa Rica Costa d'Ivori— Croàcia— Xipre República Txeca— Dinamarca Djibouti— Dominica— República Dominicana— Timor Oriental— Equador Egipte El Salvador Guinea Equatorial— Eritrea— Estònia— Etiòpia— Fiji— Finlàndia França— Gabon—Gàmbia— Geòrgia— Alemanya Ghana Grècia— Grenada— Guatemala— Guinea Guinea-Bissau Guyana Haití— Hondures Hongria Islàndia India— Indonèsia— Iran Iraq Irlanda Israel Itàlia Jamaica Japó Jordània Kazakhstan Kènia—Corea del Nord—Corea del Sud— Kuwait— Kirguizstan— Laos Letònia— Líban— Lesotho— Libèria Líbia— Liechestein— Lituània— Luxemburg Macedònia— Madagascar Malawi— Malvines— Mali— Malta— Illes Marshall— Mauritània— Maurici— Mèxic— Moldàvia— Mònaco Mongòlia Montenegro— Marroc Moçambic— Namíbia—Nepal—Holanda Nova Zelanda Nicaragua— Níger— Nigèria— Noruega Pakistan Palestina— Panamà Papua Nova Guinea— Paraguai— Perú Filipines Polònia Portugal Qatar— Romania Rússia Rwanda— Sant Vicent— Samoa— San Marino— Sao Tomé Senegal Sèrbia— Seychelles— Sierra Leone— Eslovàquia— Eslovènia— Somàlia— Sud-àfrica Espanya Sri Lanka— Sudan— Surinami— Eswatini— Suècia Suïssa— Síria— Tajikistan— Tanzània— Tailàndia— Togo— Trinidad i Tobago— Tuníssia Turquia Turkmenistan— Uganda— Ucraïna Regne Unit Estats Units Uruguai Uzbekistan— Vanuatu Veneçuela Vietnam— Iemen— Zàmbia— Zimbawe—

Estats no membres La majoria dels estats del món són part del PIDCP. Els 25 estats següents no s'hi han sumat, i n'hi ha sis que han signat el Pacte però no l'han ratificat.

Signants que no l'han ratificat EstatSignatura

Estats que no han signat

No són membres de les Nacions Unides

(a través de la Santa Seu)

Referències

Bibliografia

Vegeu també Declaració Universal de Drets Humans Carta Internacional de Drets Humans

Enllaços externs Pacte internacional de Drets Civils i Polítics editat per Relacions institucionals i Participació del Departament d'Interior de la Generalitat de Catalunya Text íntegre a Amnistia Catalunya Pàgina del Comitè de Drets Humans

Drets civils i politics Categoria:Tractats sobre drets humans Categoria:Esdeveniments del 1966