OdellóOdelló en català, Odeillo o Odelló oficialment en francès, segons el Nomenclàtor toponímic de la Catalunya del Nord o Odelló de CerdanyaOdelló de Cerdanya segons la Gran Enciclopèdia Catalana ( o , oficialment Odeillo o Odelló en francès) és un poble de la comuna cerdana de Font-romeu, Odelló i Vià, de la Catalunya del Nord.
Està situatOdelló en els ortofotomapes de l'IGN a una altitud de 1.590 m., en el vessant del Roc de la Calma (2.204 m.), per dessobre del riu d'Angostrina, el Pla de la Perxa i el Rec de l'Angust.
Etimologia Hom ha suposat que el nom podria derivar d'un antic propietari Hodilo o Odilo, noms de procedència germànica, o dOtacilius, llatí.
Tanmateix, en un llarg articleCoromines, 1996. del seu Onomasticon Cataloniae, Joan Coromines defineix a bastament el topònim Odelló. Descarta, en primer lloc, un origen en el nom propi llatí Otus o Otilius; tot i que podria ser més versemblant, també descarta l'origen en un nom propi germànic, Odilone. Coromines es decanta per un origen preromànic, basc o bascoide, a partir de l'ètim basc ote (argelaga), o els seus derivats, com othalur (landes, terra inculta), o ote-aielo-on (argelaga-argelaga-bo, amb tautologia de dos sinònims, que indica pluralitat, abundor), o ote-ili-on (argelaga-poble-bo: el bon poble de l'argelagar), o fins i tot ote-alu-on (el bon poble de la brolla rica d'aigua).
El poble d'Odelló El poble d'OdellóEl vell Odelló en els ortofotomapes de l'IGN té un nucli vell, força agrupat a l'entorn de l'església parroquial de Sant Martí d'Odelló, situada al nord d'aquest nucli primigeni, al carrer de la República. Era, originalment, un vilatge petit; amb el pas del temps, sobretot a causa del valor turístic a l'entorn dels esports hivernals d'una banda i a l'atractiu de la natura la resta de l'any, el poble d'Odelló ha sofert una ampliacióL'Odelló actual en els ortofotomapes de l'IGN molt gran, de manera que forma ja un conjunt amb Font-romeu, sobretot, i també amb Vià.
Història Odelló és esmentat per primer cop al 839 (en realitat no és anterior al 1010), en l'Acta de consagració de l'església de la Seu d'Urgell. El nom reapareix amb diverses ortografies al llarg dels anys: Hodellone (839), Odelone (993), Odello (1073). El poble, inicialment dels comtes de Cerdanya, el 1035 fou donat per Guifré II a l'abadia de Sant Martí del Canigó, que en conservà la propietat fins a la supressió de l'abadia de resultes de la revolució francesa.
Sembla que la vila no fou mai gaire poblada perquè era un poble essencialment ramader (vaques de llet) i agrícola (tingueren una certa anomenada els seus naps). Al fogatge del 1359 s'indica que Odello del abat de Sent Mertí té deu focs o famílies (una cinquantena de persones), i al del 1515 se li atribueixen 8 focs.
El 1822 va absorbir el vilatge de Vià, però, a partir del 1900 rebé el nom d'Odelló i Vià. A partir d'aleshores, el turisme d'estiu i els esports d'hivern van fer créixer considerablement el nucli constituït dessota del santuari de Santa Maria de Font-romeu, l'Ermitatge, de manera que amb el pas dels temps esdevingué la capital de facto de la comuna; així, la comuna fou oficialment rebatejada el 1957 en la forma actual, reflectint la preponderància definitiva que havia adquirit Font-romeu.
Demografia Demografia antiga La població està expressada en nombre de focs (f) o d'habitants (h)Pélissier, 1986. Evolució demogràfica d'Odelló entre 1365 i 178913651378151517091720176717741788178925 f10 f8 f38 f38 f166 h45 f272 h48 f (Fonts: Pélissier, 1986.)
Nota: 1365: per a Odelló i Èguet.
Demografia contemporània Des de la implantació del Nou règim derivat de la Revolució Francesa fins al 1822, any de la incorporació de Vià a Odelló, Evolució de la població 1793 1800 1806 1821 265 241 279 254
Llocs d'interès miniatura|Forn solar d'Odelló El forn solar El Forn solar d'Odelló és del 1970. Hi destaca l'enorme reflector parabòlic i els seus 63 heliòstats.
Referències
Bibliografia
Categoria:Entitats de població de l'Alta Cerdanya Categoria:Geografia de Font-romeu, Odelló i Vià