Les argiles de bola són argiles sedimentàries caolíniques, que sovint consisteixen en 20-80% de caolinita, 10-25% de mica, 6-65% de quars. Localitzada a vetes en el mateix dipòsit té variacions en la composició, incloent-hi la quantitat dels principals minerals, minerals accessoris i materials carbonosos com el lignit. Són de gra fi i de plàstic en la naturalesa.
Les argiles de bola són relativament dipòsits escassos a causa de la combinació dels factors geològics necessaris per a la seva formació i preservació. Ells són a mines d'algunes parts de l'est dels Estats Units i de tres jacimentsLa Conca Bovey al South Devon, la Conca de Petrockstowe al North Devon i la Conca de Wareham al South Dorset. a Devon i Dorset al sud-oest d'Anglaterra. Aquestes són comunament utilitzades en la construcció de molts articles de ceràmica, on la seva funció principal és tant per impartir plasticitat com per contribuir a l'estabilitat reològica durant els processos de formació.
Història El nom «argila de bola» es creu que deriva de l'època en què l'argila s'extreia a mà. Tallada en cubs de 15 a 17 quilos de pes durant el seu transport, les cantonades dels cubs s'arrodoniren deixant la forma de "boles".
L'ús ceràmic de les argiles de bola a la Gran Bretanya es remunta a almenys a l'era de l'Imperi Romà. Un comerç més recent es va iniciar quan una argila era necessària per a la construcció de pipes de tabac en els segles i . En el 1771 Josiah Wedgwood va signar un contracte per 1.400 tones l'any d'argila de bola amb Thomas Hyde de Purbeck, cosa que li va permetre coure parets primes de ceràmica.
Referències
Categoria:Ceràmica Categoria:Geologia