Locell de tempesta negre (Hydrobates melania) és un ocell marí de la família dels hidrobàtids (Hydrobatidae), d'hàbits pelàgics, que cria dins de caus, sota roques i a esquerdes d'illes properes a Califòrnia i Baixa Califòrnia. Es dispersa pel Pacífic fins a l'altura del Perú. miniatura|Petrell negre volant davant del Perú

Descripció L'ocell de tempesta negre és un ocell de tempesta gros, fosc i angular amb la cua profundament escotada, de coll llarg i bec gros. La banda superior de les ales de color marró pàl·lid sol ser força tènue i no arriba a la vora davantera de l'ala. L'estil de vol típic és suau i potent amb batecs d'ales profunds. Poc comú des del centre de Califòrnia fins al Perú, sovint en estols mixtos amb altres espècies d'ocells de tempesta. En comparació amb l'ocell de tempesta de Leach (H. leucorhous) de gropa fosca i l'ocell de tempesta cendrós (H. homochroa), l'estil de vol, la forma en general i el bec gros els diferencien. També és molt similar a l'ocell de tempesta fumat (H. markhami) , que se superposa a la costa de l'Amèrica Central i del Sud. L'ocell de tempesta negre és més voluminós i de bec més gros, amb una banda superior de les ales més apagada, i normalment es troba més a prop de la costa que el fumat.

Ecologia L'espècie es reprodueix en colònies a les illes davant la costa sud de Califòrnia dels Estats Units i davant la península de Baixa Califòrnia i el golf de Califòrnia de Mèxic. Els llocs de nidificació solen ser en esquerdes rocoses, ocasionalment en petits caus a la terra tova. També utilitza caus no usats dels àlcids. Les colònies són ateses per la nit per evitar ocells depredadors com ara gavines, rapinyaires i mussols. Com la majoria d'ocells de tempesta, la capacitat de caminar es limita a un curt desplaçament fins al cau. La femella pon un sol ou blanc per temporada de cria; si l'ou es perd, rarament es reemplaça. Tots dos pares comparteixen les tasques d'incubació, que dura uns cinquanta dies. El pollet és covat durant uns dies després de l'eclosió fins que és capaç de termoregular-se per si mateix, després de la qual cosa tots dos pares busquen menjar. Els pollets surten del niu deu setmanes després de l'eclosió.

Passa la resta de l'any al mar, però es troba més a prop de la costa que la majoria dels altres ocells de tempesta. Per això, de vegades es pot veure des del continent. Migra lluny de les aigües que envolten les colònies de cria i, inusualment, té dues zones d'hivernada, una al corrent de Califòrnia davant de la Califòrnia central i una altra més al sud davant de la costa de l'Amèrica Central, tant al sud com Colòmbia i Equador. Es creu que migra d'aquesta manera per evitar els huracans a les zones de cria.

S'alimenta principalment de crustacis planctònics, amb preferència per les larves de llagosta. També menja peixos petits i despulles. S'alimenta utilitzant diverses tècniques, com ara la immersió fins a 1 m sota la superfície de l'aigua, mentre vola en rasant per la superfície i mentre s'enlaira. Al mar normalment busca aliment sol.

És una espècie comuna, amb diversos milions de parelles, i no es considera amenaçada. Ha patit pèrdues en algunes de les illes de cria, especialment a causa de gats i rates ferals. Els projectes de restauració d'illes han eliminat aquests depredadors de diverses de les illes de nidificació.

Taxonomia L'ocell de tempesta negre va ser descrit per primer cop l'any 1854 per l'ornitòleg francès Charles Lucien Bonaparte amb el nom binomial Procellaria melania i la localitat tipus "costa de Califòrnia".

Anteriorment es definia en el gènere Oceanodroma abans que aquest gènere fos sinonimitzat amb Hydrobates.

Referències

Categoria:Hidrobatins Categoria:Ocells d'Amèrica