El Concert econòmic és un instrument jurídic que regula les relacions tributàries i financeres entre l'Administració General de l'Estat d'Espanya i la Comunitat Autònoma del País Basc i Navarra. Consisteix aquests territoris "s'obliguen a abonar una quantitat alçada per a contribuir al sosteniment de les càrregues de l'Estat" seguint el principi del benefici o equivalència econòmica. La recaptació feta en aquests territoris segueix una jurisdicció a part de l'Hisenda Espanyola i és transferida a l'Estat una aportació per a finançar les càrregues d'aquest.
Història Els territoris bascos i navarresos passaren de territoris exempts al sistema de concert amb la Llei de 25 d'octubre de 1839, que permetia modificar els furs per a coinciliar-los amb "l'interès de la Nació i de la Constitució de la monarquia".
El procés d'adaptació s'inicià efectivament a Navarra amb la Llei paccionada de 16 d'agost de 1841. Les altres tres províncies es van resistir a fer el canvi fins que la Llei de 21 de juliol de 1876 aboleix els furs, establint-hi el sistema de concert.
Cas basc Primera Etapa: 1878-1937 El Concert Econòmic té el seu origen en la necessitat d'arbitrar algun sistema pel qual el País Basc (Àlaba, Guipúscoa i Biscaia) paguessin els impostos a l'Estat després de l'aprovació de la Llei de 21 de juliol de 1876, que obligava els ciutadans d'aquestes províncies a pagar impostos a l'Estat segons les seves possibilitats.
El procés de discussió d'aquesta obligació va ser molt complicat puix que aquestes tres províncies tenien els seus propis furs o estatuts territorials i comptaven amb els seus organismes de representació provincial (les Juntes Generals) que regulaven els seus propis sistemes tributaris interns, derivats dels seus Furs.
Després d'infructuosos contactes entre Antonio Cánovas del Castillo, President del Govern, i les representacions de les Diputacions Forals, els governs provincials, aquest el 5 de maig de 1877 va dissoldre les Juntes Generals i la Diputació Foral de Biscaia. Entre finals de novembre i començaments de desembre de 1877 igual va fer amb les Diputacions Forals d'Àlaba i Guipúscoa.
No obstant això, el problema immediat de com recaptar impostos en unes províncies en les quals la Hisenda de l'Estat tenia escassa intervenció (només d'importància la recaptació de Duanes des de 1841) va provocar que Antonio Cánovas tractés amb les noves Diputacions Provincials (nomenades des del Govern) sobre la forma que aquestes províncies entressin en el "concert econòmic" general de la Nació.
Entre desembre de 1877 i febrer de 1878 les representacions de les Diputacions Provincials i del Govern van tractar d'arribar a un acord, materialitzat en un primer Decret, datat el 28 de febrer de 1878, pel qual les Províncies, durant un període transitori de vuit anys, pagarien els impostos a l'Estat de forma peculiar. Les encarregades de recaptar els impostos concertats (subjectes a l'acord) serien les Diputacions Provincials que abonarien a la Hisenda de l'Estat l'equivalent del que aquesta es pensava que podria recaptar, comptant amb la diferència entre el recaptat i el pagat a la Hisenda de l'Estat per mitjà del contingent per al seu manteniment.
Un aspecte important és que l'Estat es desentenia de la recaptació dels tributs concertats i els deixava a la potestat de les Diputacions cobrar-los o no. Les Diputacions Provincials podrien posar-los al cobrament o continuar amb el seu propi sistema tributari, essencialment basat en els arbitris de consum (recàrrecs sobre els preus dels productes alimentosos, combustibles, begudes alcohòliques, etc.)
Aquest acord, que hagués degut acabar en 1886, com a provisional, va continuar sent renovat fins a l'últim acord de l'any 2007.
Des del Decret de 28 de febrer de 1878 es va perllongar la seva vigència en 1886, ja que les Diputacions havien pagat puntualment el seu contingent a la Hisenda de l'Estat sense presentar-se problemes; les Diputacions Provincials van mantenir moltes de les competències de les prèvies Forals, mitjançant els seus propis recursos. El Ministeri d'Hisenda no recaptava els impostos concertats, però les seves inversions al País Basc eren molt limitades, ja que el gruix de la inversió pública la duien a terme les Diputacions. Els impostos inicialment concertats eren els més importants dels quals recaptava la Hisenda de l'Estat, excepte les Duanes: la Contribució territorial, Contribució industrial, Impost de Drets Reals, Contribució del Timbre i Consums. Des d'aquests cinc originals impostos es van ser ampliant, en successives renovacions, el nombre de tributs subjectes a acord i en la seva conseqüència la suma a pagar a l'Estat (el contingent).
+ Tributs concertats. 1878-1937 1878 1887 1893 1894 1900 1906 1913 1920 1925-26 Concert Econòmic Primera Revisió general Revisió parcial 2ª Revisió Gral. Revisió parcial 3a Revisió Gral. Revisió parcial Revisió Parcial 4a Revisió Gral. Immobles, conreu i ramaderia Immobles, conreu i ramaderia Immobles, conreu i ramaderia Immobles, conreu i ramaderia Immobles, conreu i ramaderia Immobles, conreu i ramaderia Immobles, conreu i ramaderia Immobles, conreu i ramaderia L'anomena Territorial Indústria i comerç Indústria i Com. Indústria i Com. Indústria i Com. Indústria i Com. Indústria i Com. Indústria i Com. Indústria i Com. Indústria i Com. Drets Reals i Transmissió de bens Drets R. i Transmissió de b. Drets R. i Transmissió de b. Drets R. i Transmissió de b. Comprende Drets R. sobre concesiones administrativas Drets R. i Transmissió de b. Drets R. i Transmissió de b. Drets R. i Transmissió de b. Drets R. i Transmissió de b. Paper segellat Paper segellat Paper segellat Paper segellat No comprès el Timbre de negociació Especifica els conceptes compresos Paper segellat Timbre sobre productes envasats L'anomena «Timbre» Consum de cereals i sal Consums Consums Consums Consums Consums Consums Consums Consums 1% sobre pagaments 1% sobre pagaments 1% sobre pagaments 1% sobre pagaments 1% sobre pagaments 1% sobre pagaments 1,20% sobre pagaments Patents d'alcohols Patents d'alcohols Patents d'alcohols Desapareix Sous provincials i municipals Sous provincials i municipals Queda comprès en Utilitats Viatgers i mercaderies (Vías terrestre, marítima i flucial) Amplía las línies concertadas i exclou la via marítima i els Fc. minaires Transports per via terrestre i fluvial. Inclou més línies Viatgers i mercaderies Viatgers i mercaderies Viatgers i mercaderies Carruatges de luxe Carruatges de luxe Carruatges de luxe Carruatges de luxe Carruatges de luxe Carruatges de luxe Assignacions de Ferrocarrils per a despeses d'inspecció Assignacions de Fcs. Per a despeses d'insp. Assignacions de Fcs. per a despeses d'insp. Assignacions de Fcs. Per a despeses d'insp. Assignacions de Fcs. per a despeses d'insp. Assignacions de Fcs. per a despeses d'insp. Casinos i cercles de recreu Casinos i cercles de recreu Casinos i cercles de recreu Casinos i cercles de recreu Casinos i cercles de recreu Utilitats, en part dins de C. Industrial Utilitats, en part dins de C. Industrial Utilitats, inclou les Navilieres Utilitats, inclou les Minaires Utilitats Enllumenat Enllumenat Enllumenat Enllumenat 3% sobre el mineral 3% sobre el mineral
Font: DIPUTACIÓN DE VIZCAYA. Régimen del Concierto Económico y sus revisiones. Bilbao, 1927.
Segons s'ampliaven els impostos subjectes a acord, i l'economia de les províncies prosperava, sobretot la de Biscaia a causa del fort impuls de l'explotació minera, la siderometalúrgia i la naval, el contingent va anar augmentant:
+ Cupo concertat líquid. 1878-1937 Any Biscaia Guipúscoa Àlaba Total 1878 857,8 655,8 529,6 2.043,2 1887 1.286,6 983,7 529,6 2.799,9 1894 2.557,0 1.446,1 597,7 4.600,8 1898 3.006,0 1.706,3 693,7 5.406,0 1899 2.617,0 1.486,3 602,7 4.706,0 1900 2.703,7 1.490,6 603,7 4.797,9 1904 2.553,1 1.373,9 548,1 4.475,1 1906 4.984,0 2.066,5 623,2 6.988,1 1913 4.388,4 2.066,5 623,2 7.078,1 1916 4.709,4 2.226,5 642,1 7.578,1 1920 6.999,4 2.411,5 667,1 10.078,1 1926 28.380,0 10.050,0 1.570,0 40.000,0 1932 28.734,0 10.177,0 1.589,0 40.500,0 Milers de pts.
Aquestes quantitats eren invariables entre acord i acord de manera que les Diputacions podien mantenir el seu propi sistema tributari (dins dels impostos concertats i una genèrica autorització de l'Estat), recaptar o no els impostos subjectes a acord, o fins i tot uns altres diferents que no tenien equivalents en la resta del país (com la Fulla de Germanor a Àlaba, o les taxes sobre Bars a Biscaia), i després de pagar el contingent al Ministeri d'Hisenda, portar endavant la seva pròpia política de despesa sense permís previ del Govern, gaudint, en definitiva, d'un ampli grau d'autonomia administrativa.
El règim va variar en 1937 respecte a Biscaia i Guipúscoa. Després de la caiguda de Bilbao en poder de les tropes "nacionals" el 19 de juny de 1937 i la fi de la Guerra al País Basc la Junta Tècnica de Burgos, per decret de 23 de juny de 1937, va dictar l'abolició del Concert Econòmic amb Biscaia i Guipúscoa, al·legant els "nacionals" que havien pagat amb la traïció al privilegi de comptar amb un Concert que donava tantes i tals facilitats al seu habitants. No obstant això, el règim va continuar a Àlaba, i a Navarra el Conveni Econòmic igualment vigent.
Segona Etapa: 1937-1980. El Concert alabès Entre 1937 i 1980 el règim concertat va continuar reduït a la província d'Àlaba.
Les renovacions del Concert amb Àlaba, igual que en la fase anterior, van obeir a dues causes principals. La primera va ser la finalització del termini de vigència de l'acord (cas de 1952 i 1976) i la segona, la necessitat de modificar-lo per ajustar-lo als canvis de normativa de l'Estat (1940 o 1967).
Per Decret de 9 de maig de 1942 es van incorporar al Concert amb Àlaba les reformes fiscals de desembre de 1940 i d'octubre de 1941. En definitiva, s'incloïen en l'acord la recaptació de l'Impost de consums de luxe, la Contribució sobre usos i consums (un reviscolament dels Arbitris de consum eliminats en 1911) i la Contribució excepcional sobre beneficis extraordinaris. A més, es transferia a la Diputació alabesa la recaptació de l'Impost sobre la renda, encara que amb la mateixa norma que en territori comú.
Al febrer de 1952, una vegada de complir el previ termini de 25 anys, es va tornar a renovar el Concert per altres anys. Igual que en l'acord de 1925 s'establia un augment quinquennal perquè els contingents no quedessin congelats. Aquesta revisió es faria en igual proporció que la variació dels pressupostos d'ingressos de l'Estat de l'any de referència. Des de 1967 es feia una revisió anual.
Per Reial decret de 26 de novembre de 1976 es va aprovar una altra renovació del Concert amb Àlaba, de nou amb una vigència de 25 anys. No obstant això, els nous temps determinats per la mort de Franco i el començament de la Transició democràtica va suposar un evident i radical canvi en el Concert.
Tercera etapa: 1981-2009. El Concert actual Després de la mort del General Franco i començar el procés de Transició democràtica, les demandes d'autonomia, que s'havien plasmat en la Segona República Espanyola en els Estatuts d'Autonomia de Catalunya i, ja en plena guerra, el del País Basc i el de Galícia, no només van fer que es reformulessin aquests sinó que també es va estendre el procés a la resta de l'Estat.
Així, en la Constitució de 1978, en la seva disposició addicional primera, es van reconèixer i van emparar els Drets Històrics dels Territoris Forals, un dels quals era precisament el Concert Econòmic, per la qual cosa en la negociació de l'Estatut d'Autonomia del País Basc l'extensió del Concert a tota la Comunitat es va fer evident.