El virrei de Mallorca fou el màxim representant del rei a les illes Balears entre 1575 i 1715, amb competències polítiques, militars i judicials. Creat arran de la Reial Audiència de Mallorca, el càrrec simbolitzà l'autoritat directa de la monarquia fins als Decrets de Nova Planta, que el substituïren pel capità general.
Origen i funcions del virrei de Mallorca El virrei de Mallorca fou una magistratura unipersonal que representava directament el rei a les Balears durant l'època moderna. El càrrec sorgí arrel de la pragmàtica reial de l'11 de maig de 1571, que creà la Reial Audiència i reorganitzà l'administració reial a Mallorca, que perdurà fins als Decrets de Nova Planta (1715).
El virrei exercia com a alter ego del monarca, amb atribucions judicials, administratives i militars. Presidí la Reial Audiència i era la màxima autoritat judicial, amb apel·lació possible al Consell d'Aragó en causes importants. En matèria de govern mantenia l'ordre públic, reprimia el bandidatge i dictava o confirmava ordinacions i edictes, que havien de ser revisats per la Juraria de Mallorca per garantir el respecte a lleis del regne, en el que s'anomenava trencament de franquesa.
Com a capità general, comandava les forces armades, presidia el Consell de Guerra i la Junta de Fortificació, i controlava les milícies locals i l'armament. També encapçalava la Cúria de Capitania General, amb competències civils i militars sobre els oficials i les causes de cors. En l'àmbit civil, supervisava l'administració reial i municipal, inclosos els governadors de Menorca i d'Eivissa, i a partir del tingué capacitat per autoritzar les resolucions del Gran i General Consell.
Evolució i desaparició del càrrec Entre 1571 i 1576, el regne seguí governat pel lloctinent general, que presidia la nova Reial Audiència creada el 1571. Hi hagué un etapa de transició i posada en marxa de la institució sota la guia del doctor Bernat Joan Poll que acabà el 1576, quan Miquel de Montcada i Bou fou nomenat primer virrei de Mallorca.
El càrrec, generalment triennal i de designació reial directa, estava reservat a naturals de la Corona d'Aragó, exclosos aragonesos i rossellonesos, tot i que aquesta norma no sempre es respectà. Entre 1575 i 1715 exerciren més de trenta virreis, dels quals només sis eren mallorquins.
Amb els Decrets de Nova Planta, el càrrec de virrei fou suprimit i substituït pel de comandant general, aviat conegut com a capità general, que assumí les funcions i la presidència de la Reial Audiència. Amb la implantació del règim constitucional al , la representació política passà al cap polític, després governador civil, mentre que les audiències quedaren limitades a competències estrictament judicials.
Llista de virreis ImatgeMonarca del períodeLloctinent(s) i càrrecs destacats Precedits pels lloctinents generals de Felip II de Castella80pxFelip II de Castellael Prudent(1554–1598) Miquel de Montcada i Bou (1576–1578) Antoni d'Oms de Santapau i Salbà (1578–1582) Miquel de Pacs, interí (1582–1583) Hug de Berard i Palou, interí (1583) Lluís Vic i Manrique de Lara (1583–1594) Pere de Vivot i de Pacs, interí (1594-1595), primera vegada Ferran Sanoguera (1595–1603), absent el 1603 per expedició militar Pere de Vivot i de Pacs, interí (1603), segona vegada Ferran Sanoguera (1603–1606), reincorporació després d'expedició militar80pxFelip III de Castellael Pietós(1598–1621) Segueix l'anterior Pere de Vivot i de Pacs, interí (1606), tercera vegada Miquel de Vivot i de Pacs, interí (1606), germà de l'anterior Alfonso Lasso Sedeño, interí, també bisbe de Mallorca (1606) Joan Sanç de Cardona Vilaragut (1606–1610) Pere Ramon Safortesa, interí (1610–1611), primera vegada Carles Coloma i de Melo (1611–1617) Josep Desmur, interí (1617) Pere Ramon Safortesa, interí (1617–1618), segona vegada Francesc Joan de Torres (1618–1621)80pxFelip IV de Castellael Gran(1621–1665) Pere Ramon Safortesa, interí (1621–1622), tercera vegada Jeroni Agustín (1622–1628) Baltasar de Borja i de Velasco, interí, també bisbe de Mallorca (1628–1629) Pere Ramon Safortesa, interí (1630–1631), quarta vegada José de Monphaon (1628–1630) Francesc Sureda Vivot, interí (1631–1633), primera vegada Alfons de Cardona i Milà d'Aragó (1633–1640) Juan de Santander, interí, també bisbe de Mallorca (1637) Lope de Francia y Gurrea (1640–1644) Francesc Sureda Vivot, interí (1641), segona vegada José Pérez de Pomar i Torres de Mendoza (1644–1645) Francesc Sureda Vivot, interí (1645), tercera vegada Tomàs de Rocamora, interí, també bisbe de Mallorca (1645–1646) Vicente Ram de Montoro (1645–1651) Lorenzo Martínez de Marcilla (1651–1657) Josep de Lanuza Montbuí-Vilarig i de Rocabertí-Pau (1657–1663) Pere de Santacília i Pacs, interí (1663) Roderic de Borja-Llançol de Romaní i Olivera (1663–1667)80pxCarles II de Castellal'Embruixat(1665–1700) Segueix l'anterior Miquel de Salbà i de Vallgornera (1667–1671) Juan Francisco Cebrián (1671–1675) Baltasar Pardo de la Casta-Aguilar i de Puixmarín-Rocafull, primera vegada (1675–1678) Baltasar López de Gurrea Ximénez y Cerdá (1678–1681) Ramon Burgues Safortesa i Pacs Fuster, interí (1681), primera vegada Manuel de Sentmenat-Oms de Santa Pau i de Lanuza (1681–1688) Baltasar Pardo de la Casta-Aguilar i de Puixmarín-Rocafull, segona vegada (1688–1691) Ramon Burgues Safortesa i Pacs Fuster, interí (1691), segona vegada Josep de Castellví i d'Alagó (1691–1698) Josep Galceran de Cartellà (1698–1701)80pxFelip V d'Espanyaprimera vegada (1700–1706) Segueix l'anterior Francisco Miguel de Pueyo (1701–1704) Baltasar Cristóbal Híxar Portugal y Escrivà (1704–1706) 80pxCarles VI del Sacre Imperi Romanogermànic(1706–1715) Joan Antoni de Boixadors Pacs i de Pinós (1706–1709) Jaume Josep de Rossell i Rocamora (1709–1713) Josep Antoni de Rubí i de Boixadors (1713–1715) Seguits pels capitans generals de Felip V d'Espanya
Referències
Bibliografia
Vegeu també Lloctinent del Regne de Mallorca Governador general de Mallorca Lloctinent general del Regne de Mallorca
Categoria:Llistes de governants