Els oms o olms (Ulmus) són un gènere de plantes angiospermes de la família de les ulmàcies. Són arbres caducifolis o semicaducifolis natius d'Euràsia, nord d'Àfrica i Amèrica del nord i Amèrica central.
Els oms van aparèixer al període Miocè, fa uns 40 milions d'anys. Es van originar a l'actual Àsia central i després es van escampar per tot l'hemisferi nord i van travessar l'equador a Indonèsia. Durant els segles XIX i XX, moltes espècies d'oms es van plantar com a arbres ornamentals a Europa, a l'Amèrica del Nord i en algunes parts de l'hemisferi sud, especialment a Austràlia.
Descripció Les fulles dels oms són alternes i serrades als marges, de manera simple o, més normalment, doble. Les fulles solen ser asimètriques a la base i acuminades a l'àpex. Aquest gènere és hermafrodita, amb flors apètales que són pol·linitzades pel vent, encara que les abelles les poden visitar. El fruit és una sàmara rodona que surt abans que les fulles i que fa la fotosíntesi.Heybroek, H. M., Goudzwaard, L, Kaljee, H. (2009). Iep of olm, karakterboom van de Lage Landen (:Elm, a tree with character of the Low Countries). KNNV, Uitgeverij. Totes les espècies són tolerants a un ampli ventall de sòls i de pH, i, amb excepcions, demanen un bon drenatge.
Taxonomia Aquest gènere va ser publicat per primer cop l'any 1753 a l'obra Species Plantarum de Carl von Linné (1707-1778).
Sinònims Els següents noms són sinònims dUlmus:
Chaetoptelea Microptelea
Espècies Dins d'aquest gènere es reconeixen les 37 espècies següents:
Ulmus alata Ulmus americana Ulmus bergmanniana Ulmus boissieri Ulmus castaneifolia Ulmus changii Ulmus changii Ulmus chenmoui Ulmus chumlia Ulmus crassifolia Ulmus davidiana Ulmus elliptica Ulmus elongata Ulmus gaussenii Ulmus glabra Ulmus glaucescens Ulmus glaucescens Ulmus harbinensis Ulmus ismaelis Ulmus kunmingensis Ulmus laciniata Ulmus laevis Ulmus lamellosa Ulmus macrocarpa Ulmus lanceifolia Ulmus macrocarpa Ulmus mexicana Ulmus microcarpa Ulmus minor Ulmus parvifolia Ulmus prunifolia Ulmus pseudopropinqua Ulmus pumila Ulmus rubra Ulmus serotina Ulmus szechuanica Ulmus thomasii Ulmus uyematsui Ulmus villosa Ulmus wallichiana
Híbrids S'han descrit els següents híbrids:
Ulmus × androssowii Ulmus × brandisiana Ulmus × hollandica Ulmus × intermedia Ulmus × mesocarpa
Usos de la fusta La fusta d'om és dura i densa, amb bones propietats de resistència mecànica. Antigament preuada en construcció naval, de molins i de peus drets per a suportar edificis. En funció de la disponibilitat és molt adequada en ebenisteria i escultura. Una variant molt estimada en decoració són les llúpies.
Exemples En estructures i peces resistents de carros.
Malures La grafiosi és una malura fúngica propagada per un escarabat que afecta els oms de l'espècie Ulmus minor, l'om comú, que ha destruït bona part dels exemplars a Europa i Amèrica. Les illes Britàniques foren una de les primeres zones afectades, durant els anys 70 del segle passat es van perdre massivaments els oms anglesos, que llavors hom considerava de l'espècie Ulmus procera. Estudis recents han confirmat que es tractava d'un clon d'om comú (Ulmus minor) introduït pels romans i propagat massivament per les dues illes gràcies a que és molt fàcil la seva reproducció per via vegetativa. La manca de diversitat genètica a causa de la reproducció asexual va ser clau per tal que la malura afectés de manera tant massiva els arbres.
Cap a la dècada de 1990 ja es van desenvolupar cultivars d'om resistents a aquesta malaltia, però aquestes cultivars no tenien un bon creixement.Hiemstra et al., (2005). Belang en toekomst van de iep in Nederland. Praktijkonderzoek Plant & Omgeving, Wageningen UR
L'any 1997 es va iniciar un projecte de la Unió Europea per conservar els recursos genètics dels oms i també per lluitar contra la malaltia.Solla, A., Bohnens, J., Collin, E., Diamandis, S., Franke, A., Gil, L., Burón, M., Santini, A., Mittempergher, L., Pinon, J., and Vanden Broeck, A. (2005). Screening European Elms for Resistance to Ophiostoma novo-ulmi. Forest Science 51(2) 2005. Society of American Foresters, Bethesda, Maryland, USA.Pinon J., Husson C., Collin E. (2005). Susceptibility of native French elm clones to Ophiostoma novo-ulmi. Annals of Forest Science 62: 1-8Collin, E. (2001). Elm. In Teissier du Cros (Ed.) (2001) Forest Genetic Resources Management and Conservation. France as a case study. Min. Agriculture, Bureau des Ressources Genetiques CRGF, INRA-DIC, Paris: 38-39.
Referències
Categoria:Ulmàcies