page=8|miniatura|Il·lustració de Jean-Baptiste Bory de Saint-Vincent de l'any 1804 mostrant un exemplar de Gempylus serpens entre altres dues espècies pescades a l'Atlàntic. Gempylus serpens és una espècie de peix pertanyent a la família dels gempílids i l'única del gènere Gempylus.The Taxonomicon

Descripció Pot arribar a fer 100 cm de llargària màxima (normalment, en fa 60). Cos allargat, força comprimit i de color marró fosc. Totes les aletes són de color marró fosc amb les vores més fosques encara. Boca grossa amb dents semblants a ullals. 27-33 espines i 10-14 radis tous a l'aleta dorsal i 3 espines i 10-12 radis tous a l'anal. 48-55 vèrtebres. Té dues línies laterals, les quals tenen llur origen per sota de la primera espina de l'aleta dorsal: la superior segueix el contorn dorsal del cos fins a l'extrem de la base de l'aleta dorsal.FishBase Nakamura, I. i N.V. Parin, 1993. FAO Species Catalogue. Vol. 15. Snake mackerels and cutlassfishes of the world (families Gempylidae and Trichiuridae). An annotated and illustrated catalogue of the snake mackerels, snoeks, escolars, gemfishes, sackfishes, domine, oilfish,. cutlassfishes, scabbardfishes, hairtails, and frostfishes known to date. FAO Fish. Synop. 125(15):136 p.

Reproducció Els mascles assoleixen la maduresa sexual en assolir els 43 cm de longitud i les femelles els 50.Bianchi, G., K.E. Carpenter, J.-P. Roux, F.J. Molloy, D. Boyer i H.J. Boyer, 1999. Field guide to the living marine resources of Namibia. FAO species identification guide for fishery purposes. Roma, FAO. 265 p. Les larves i els ous són pelàgics.Parin, N.V., 1986. Gempylidae. P. 967-973. A: P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.). Fishes of the north-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, París. Vol. 2.

Alimentació Menja peixos, cefalòpodes i crustacis.Nakamura, I., 1995. Gempylidae. Escolares. P. 1106-1113. A: W. Fischer, F. Krupp, W. Schneider, C. Sommer, K.E. Carpenter i V. Niem (eds.). Guia FAO para Identificación de Especies para los Fines de la Pesca. Pacífico Centro-Oriental. 3 Vols. FAO, Roma.

Depredadors És depredat per la llampuga (Coryphaena hippurus),Gibbs, R.H. Jr. i B.B. Collette, 1959. On the identification, distribution, and biology of the dolphins, Coryphaena hippurus and Coryphaena equiselis. Bull. Mar. Sci. Gulf Caribb. 9(2):117-152. Alepisaurus ferox (a les illes Hawaii),Moteki, M., K. Fujita i H. Kohno, 1993. Stomach contents of longnose lancetfish, Alepisaurus ferox, in Hawaiian and central equatorial Pacific waters. J. Tokyo Univ. of Fish. 80(1):121-137. Istiophorus albicans (al Brasil), el marlí blau (Makaira nigricans) (Brasil), Tetrapturus albidus (Brasil), Tetrapturus pfluegeri (Brasil), la tonyina d'aleta groga (Thunnus albacares), la tonyina d'ulls grossos (Thunnus obesus), el nodi comú (Anous stolidus) (als Estats Units), el xatrac fosc (Sterna fuscata) (Estats Units) i el dofí de Fraser (Lagenodelphis hosei) (a les illes Filipines).Dolar, M.L.L., W.A. Walker, G.L. Kooyman i W.F. Perrin, 2003. Comparative feeding ecology of spinner dolphins (Stenella longirostris) and fraser's dolphins (Lagenodelphis hosei) in the Sulu sea. Mar. Mamm. Sci. 19(1):1-19.FishBase Hensley, V.I. i D.A. Hensley, 1995. Fishes eaten by sooty terns and brown noddies in the Dry Tortugas, Florida. Bull. Mar. Sci. 56(3):813-821.Júnior, T.V., C.M. Vooren i R.P. Lessa, 2004. Feeding habits of four species of Istiophoridae (Pisces: Perciformes) from northeastern Brazil. Environ. Biol. Fish. 70:293-304.Kornilova, G.N., 1980. Feeding of yellowfin tuna, Thunnus albacares, and Bigeye tuna, Thunnus obesus, in the Equatorial zone of the Indian ocean. J. Ichthyol. 20(6):111-119.Matthews, F.D., D.M. Damkaer, L.W. Knapp i B.B. Collette, 1977. Food of western north Atlantic tunas (Thunnus) and lancetfishes (Alepisaurus). NOAA Tech. Rep. NMFS SSRF -706, 19 p.Romanov, E.V. i V.V. Zamorov, 2007. Regional feeding patterns of the Longnose Lancetfish (Alepisaurus ferox, Lowe, 1833) of the Western Indian Ocean. Western Indian Ocean J. Mar. Sci. 6(1):37-56.

Hàbitat És un peix marí, pelàgic-oceànic i oceanòdromRiede, K., 2004. Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081. Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemanya. 329 p. que viu entre 0-600 m de fondàriaCervigón, F., 1994. Los peces marinos de Venezuela. Volum 3. Fundación Científica Los Roques, Caracas, Veneçuela. 295 p. i entre les latituds 42°N-40°S i 180°W-180°E.Nakamura, I. i N.V. Parin, 1993. Els adults migren a la superfície durant la nit, mentre que els joves i les larves romanen a prop de la superfície durant el dia.

Distribució geogràfica Es troba als mars i oceans tropicals i subtropicals.

Ús comercial Es comercialitza congelat i assecat. No és consumit en cru.Titcomb, M., 1972. Native use of fish in Hawaii. The University Press of Hawaii, Honolulu, Hawaii.

Observacions És inofensiu per als humans i de costums solitaris.

Referències

Enllaços externs

AQUATAB

Categoria:Gempílids