La Fabra i Coats (pronúncia local: [ˈfaβ.ɾə‿i ku.ˈat͡s], i en anglès: [-ˈkowt͡s]), antigament Ca l'Alsina i La Manufacturera, és un antic complex industrial del barri de Sant Andreu del Palomar de Barcelona, catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).
Descripció miniatura|esquerra|Un dels patis de la fàbrica amb una xemeneia miniatura|esquerra|Un altre pati miniatura|esquerra|Bandera d'Escòcia a la colònia de Borgonyà, fundada per Coats
El recinte està format per una sèrie de naus de diferent tipologia i cronologia conformant diversos patis. Destaquen per l'ús de la fàbrica de maó a cara vista i per presentar grans obertures regulars ritmades a les façanes que configuren espais interiors diàfans.
L'edifici que es troba davant del carrer de Sant Adrià i tanca el conjunt per aquesta banda, és un pavelló longitudinal d'una planta i coberta d'una vessant, adossat a la paret de tanca que dona accés al recinte. A la façana principal s'obren un seguit de portes i finestres amb emmarcament de maó en relleu i arc escarser a sardinell. Aquest cos presenta una capçalera poligonal de coberta plana amb obertures d'arc pla i marcs de maó enfonsats que comparteix la mateixa cornisa que travessa tota la façana.
Aquest edifici té al davant, en paral·lel, una altra construcció. Es tracta d'un edifici de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos i coberta a doble vessant amb obertures regulars d'arcs escarsers de maó a sardinell. En un extrem lateral s'adossa una torre quadrada que s'alça per sobre del nivell de la teulada. El revestiment exterior de la façana és arrebossat i pintat amb sòcol. A la capçalera té adossat un altre cos avançat respecte de l'anterior un pis més elevat amb coberta a tres vessants. Aquest cos té la fàbrica de maó a la vista amb les obertures rectangulars més petites al pis superior.
L'anterior edifici dona a un altre cos rectangular de maó vist format per dues naus de planta baixa i pis amb cobertes a dues vessants sobre les quals se superposen sengles cobertes igualment a doble vessant més petites. A la façana principal a la planta baixa es distribueix una filera de grans obertures d'arc de mig punt de maó a sardinell. Una cornisa amb motllures i dentellons separen la planta baixa del primer pis. A la capçalera aquesta cornisa forma un triangle que ressegueix el perfil a doble vessant de la coberta. Les cantoneres es troben ressaltades a manera d'encoixinats. Aquest cos comunica amb l'edifici principal situat al centre del recinte que consta a la vegada de tres cossos rectangulars que formen una L amb diferents tipus de cobertes: a dues aigües, plana i a quatre vessants. Tots tres presenten planta baixa i tres pisos amb les façanes d'obra vista i grans obertures d'arcs escarsers de maó a sardinell regulars. Als extrems s'eleven dues torres de planta quadrada amb decoració d'arqueries cegues al coronament. Entre aquests dos edificis es troba una xemeneia de base octogonal amb el mateix fris motllurat amb els dentellons, secció circular i forma troncocònica ampla amb el fust llis fins a la boca.
Pel cantó oposat, el recinte es tanca al carrer de Parellada amb dos edificis més. Per una banda, hi ha una nau longitudinal de dues plantes d'alçària i coberta a dues vessants amb la fàbrica de maó a cara vista i on s'obren finestrals regulars d'arc escarser a sardinell, alguns dels quals són cecs. Línies d'imposta i una cornisa superior separen els diferents nivells. Per l'altra banda, adossada en aquesta última nau hi ha un altre edifici amb cobertes a quatre aigües sobre les quals es superposen cobertes més petites a dues aigües amb la façana bastida de maó a cara vista també.
A l'extrem est del carrer de Parellada hi ha un petit cos rectangular aïllat de planta baixa i pis amb coberta a dues aigües. La façana està arrebossada i pintada amb sòcol aplacat de pedra i presenta cantoneres de maó. A la façana el portal es troba descentrat, en un extrem, al costat del qual hi ha dues finestres emmarcades amb maó. Aquestes obertures de la planta baixa presenten un arc georgià fet de maó a sardinell sota el qual hi ha decoració de ceràmica en trencadís. Entre la planta baixa i el pis hi ha una faixa decorativa feta de rajoles de color delimitades per una filera de maó, un detall ornamental que també es troba a la cornisa superior. Al centre del pis hi ha tres finestres rectangulars estretes esglaonades sota un capcer rectangular que conté la inscripció de l'any.
A l'altre extrem del carrer, tancant l'angle que dona al carrer de Sant Andreu hi ha dues naus adossades de planta longitudinal, la que dona al pati del recinte té cobertes a doble vessant i la posterior de dents de serra.
Història Ca n'Alsina El 1832, el fuster de Berga Josep Alsina i Postius va establir una filatura de cotó a la seva vila natal, que seria cremada pels carlins cinc anys més tard. El 1842 era establert a Manresa com a fabricant de teixits, i el 1850 tenia una filatura de cotó a Barcelona amb 3.960 fusos de mule-jenny. El 1853, Pere Sagristà li va establir en emfiteusi un terreny d'unes 3 mujades (424.000 pams quadrats, equivalents a 16.017 m²) a Sant Andreu de Palomar, on faria construir una fàbrica de planta baixa i dos pisos d'alçada, que seria coneguda com a Ca n'Alsina. Les obres anaren a càrrec del paleta Gabriel Falqués, el llauner i vidrier Pau Ribó, els maquinistes Tous, Ascacíbar i Cia, el manyà Joan Martí i el fuster Marià Plana, i ja eren enllestides el 1856.
Josep Alsina amplià la propietat amb diverses compres als propietaris veïns, i el 5 de maig del 1863 la traspassà al seu fill Joan Alsina i Rosal, que la continuaria engrandint. El 1866 es feren noves obres a la fàbrica, i un any després s'adquiriren nous terrenys, on el 1873 seria novament ampliada, a càrrec del paleta Gabriel Falqués, el mestre d'obres i fuster Antoni Robert i Morera, i el maquinista Nicolau Tous i Mirapeix, director de La Maquinista Terrestre i Marítima. S'hi aixecaren la sala de calderes, la nau de planta baixa situada al nord del recinte i que limita amb el carrer de Sant Adrià, on es va situar la tintoreria i la sala de telers per a panes, i altres construccions (grillatge, aprestos, acabats, assecador atmosfèric), situades a la banda oriental i ja enderrocades.
La fàbrica seria arrendada a la societat Basté i Cia, constituïda el 1858 per Andreu Basté i Ros i altres socis com Marià Puig, dedicada als filats i texits de cotó. El 1862 hi tenia 4.744 pues de filar amb 14 cardes, 100 telers mecànics i 260 obrers. El 1873, Basté i Cia va passar a ser Basté, Puig i Cia, sota la gerència d'Andreu Basté i de Francesca Saladrigas, vídua de Marià Puig, i el 6 de setembre d'aquest any, Joan Alsina hagué d'hipotecar la finca com a garantia d'un préstec de 475.000 pessetes del mateix Andreu Basté i Ros. Alsina no el pogué retornar sencer i li deixà a deure 380.000 pessetes. El 31 de desembre del 1876, tornà a demanar-li un préstec de 95.000 pessetes, que tampoc va poder retornar. Tot i que no es coneixen els detalls, és possible que aquests problemes financers portessin finalment al tancament de la fàbrica, que el 1884 no tenia activitat.
Finalment, els hereus de Basté instaren un litigi per impagament, i la finca fou venuda en subhasta pública el 23 de març del 1887 a Rumeu Germans, que el 13 de gener del 1893 la revengué a la societat escocesa R.F.J. Alexander & Co Ltd per 292.999,35 pessetes: 170.000 pels edificis i terrenys, inclosa l'aigua, i 122.999,35 per la maquinària i instal·lacions.AHPB, notari Joaquim Nicolau, 13-01-1893. El 1898, aquesta societat va ser adquirida per la societat English Sewing Cotton Co, constituïda un any abans per la fusió de catorze companyies britàniques relacionades amb del fil de cosir. El 3 de juliol del 1899 es constituí a Manchester la societat anònima The Barcelona Manufacturing Co Ltd, filial de l'anterior, per a gestionar la fàbrica de Sant Andreu, que seria coneguda com La Manufacturera.
Fabra i Coats El 22 d'abril del 1903 es va constituir la Compañía Anónima Hilaturas de Fabra y Coats, fruit de la fusió dels següent grups d'empreses: Successora de Fabra i Portabella, amb fàbriques a Sant Andreu (Vapor del Fil), la Sagrera («La Xarxa») i Manresa («Els Panyos»); Nuevas Hilaturas del Ter, constituïda el 1893 com a filial de J&P Coats Ltd (80%) i el seu competidor Clark & Co (20%), amb fàbrica a Sant Vicenç de Torelló (Colònia Borgonyà), i The Barcelona Manufacturing Co Ltd. El capital inicial era de 30 milions de pessetes: 15 milions en 30.000 accions ordinàries de 500 pessetes cadascuna de valor unitari, i altres 15 milions en accions preferents del mateix import, les quals es van repartir de la següent manera: 60% per a Coats, 33% per a Fabra, i el 7 % restant per a l'English Sewing Company.
La nova empresa, que monopolitzaria el sector en l'àmbit estatal, seria gestionada per quatre directors: Ferran i Romà Fabra i Puig, fills de Camil Fabra (†1902) i nets de Ferran Puig (†1901), Peter Mackenzie Coats i Ernest Symington Coats. Va dur a terme una reordenació de la producció a cadascuna de les factories: a Sant Martí mantingué els filats de lli i cotó i els teixits per a xarxes de pesca, mentre que a Borgonyà es concentraren la filatura i les trenyines de cotó, eliminarien els processos d'acabats, i a la fàbrica de Sant Andreu de Palomar, a més de filats i retorts, portaren a terme els processos de blanqueig, tint i acabats del fil de cosir. El 1915, l'empresa tenia més de 1.500 treballadors i en el seu moment àlgid va arribar a donar feina a 3.000 persones, majoritàriament veïnes de Sant Andreu. A la dècada del 1930 va ser una de les primeres empreses que atorgava als treballadors una setmana de vacances pagades i a poc a poc la seva organització interna va anar millorant, creant-se, fins i tot, un cos de bombers propi.
El 1970 van començar els tancaments d'instal·lacions i l'acomiadament de treballadors, fins que només va quedar activitat a la nau del carrer de Sant Adrià. El 2005 es va tancar definitivament la producció a l'estat, i el recinte fabril va ser venut a una immobiliària, mentre un grup d'ex-treballadors van constituir l'Associació Amics de la Fabra i Coats per salvar la memòria de la fàbrica i el seu patrimoni industrial. El 2009 es va signar un conveni de col·laboració entre els Amics de la Fabra i Coats, el Districte de Sant Andreu i l'Institut de Cultura de Barcelona pel qual els Amics cedien a l'ICUB els objectes que havien recuperat com a testimonis testimoni del passat industrial de la fàbrica. El MUHBA es va fer càrrec dels objectes per a la seva utilització en un futur centre interpretatiu sobre la ciutat i el treball.
miniatura|esquerra
Centre d'art contemporani Una part del recinte ha estat rehabilitada per a convertir-lo en un centre cultural, segons el projecte dels arquitectes Francesc Bacardit i Manuel Ruisánchez: «Volem que Fabra i Coats sigui una fàbrica okupada per la creació. El model okupa guia la nostra proposta: una intervenció que garanteixi la nova funció de l'edifici, però que al mateix temps sigui mínima […] un treball de consolidació, rehabilitació i compartimentació que permeti acollir al màxim de creadors, afavoreixi la seva tasca i fomenti la seva convivència».
El 28 de setembre del 2012 es van inaugurar els primers 600 m² que acollien la mostra Això no és una exposició d'art, tampoc, que reflexiona sobre el concepte d'«exposició» i la manera com els artistes han treballat el relat a través de les seves obres.
Els dies 21 al 24 de gener del 2016 hi va tenir lloc el festival «Som cultura popular», i el juny del 2026 les jornades Feminismes en Revolta: 1976-2026, al llarg de tres dies.
Referències
Vegeu també Cal Metre Can Portabella Ferran Alsina i Parellada Història de la indústria cotonera a Catalunya
Bibliografia
Enllaços externs
Fabra i Coats Categoria:Fàbriques de Sant Andreu Categoria:Patrimoni monumental del districte de Sant Andreu