va ser un general alemany de la Segona Guerra Mundial, guardonat amb la Creu de Cavaller de la Creu de Ferro amb Fulles de Roure i Espases. Va ser el primer soldat alemany en rebre les Fulles de Roure, després de la batalla de Narvik.
Biografia Eduard Dietl era fill d'un funcionari de finances bavarès. El 1909, en la seva segona temptativa d'allistar-se al 5è Regiment d'Infanteria Bavaresa, va ser admès com a oficial cadet. Després d'estudiar a la Kriegschule de Múnic, va rebre el rang de Leutnant a l'octubre de 1911. L'octubre de 1915 va ser promogut a Oberleutnant, servint com a comandant de companyia al seu regiment. El març de 1918 va ser promogut a Hauptmann. Durant la I Guerra Mundial va lluitar al Front Occidental, sent ferit en quatre ocasions, rebent la Creu de Ferro de 1a classe. El 1919 s'afilia al DAP i al Freikorps de Franz Ritter von Epp.
Durant la II Guerra Mundial, Dietl comandà la 3a Divisió de Muntanya, participant en la invasió alemanya de Noruega el 9 i 10 d'abril de 1940. La major part de la seva divisió va desembarcar a Narvik des d'una flota de 10 destructors comandada pel Comodor Friedrich Bonte el 9 d'abril de 1940. Les forces navals britàniques, encapçalades pel cuirassat HMS Warspite, destruïren els 10 destructors que havien traslladat les tropes de Dietl i intentaren reconquerir la ciutat, però els muntanyers de Dietl es retiraren als turons i posteriorment reconqueririen la ciutat quan els britànics van abandonar els seus esforços a Noruega a causa de l'èxit alemany al front occidental.
Nazi convençut i un dels generals favorits de Hitler, va ser el primer soldat alemany en rebre, el 19 de juny de 1940, les Fulles de Roure per a la seva Creu de Cavaller de la Creu de Ferro.
Posteriorment, Dietl comandà les tropes alemanyes a Noruega i a la Finlàndia septentrional i a l'Europa Oriental, ascendit fins al rang de Generaloberst, comandant el 20è Exèrcit de Muntanya al Front Nord-Oriental, on els resultats de la campanya àrtica alemanya van ser decebedors. El 23 de juny de 1944, el Ju 52 que traslladava a Dietl, als generals Thomas-Emil von Wickede, Karl Eglseer i Franz Rossi, i a 3 passatgers més va estavellar-se prop de Rettenegg, Estíria (Àustria), sense que hi hagués supervivents.
Dates de promoció Gefreiter: 29 de gener de 1910 Unteroffizier: 11 de març de 1910 Fähnrich: 4 de maig de 1910 Leutnant: 26 d'octubre de 1911 Oberleutnant: 9 de juliol de 1915 Hauptmann: 29 d'agost de 1919 Major: 1 de febrer de 1930 Oberstleutnant: 1 de febrer de 1933 Oberst: 1 de gener de 1935 Generalmajor: 1 d'abril de 1938 Generalleutnant: 1 d'abril de 1940 General der Gebirgstruppe: 19 de juliol de 1940 Generaloberst: 1 de juny de 1942
Condecoracions Creu de Cavaller de la Creu de Ferro amb Fulles de Roure i Espases: Creu de Cavaller: (9/05/1940) com Generalleutnant i comandant de la 3. Gebirgs-DivisionScherzer 2007, p. 272. Fulles de Roure: (19/07/1940) (1r) com Generalleutnant i comandant del Gebirgs-Korps Norwegen Espases: (1/07/1944) (72è) (com Generaloberst i comandant en cap del 20. Gebirgs-Armee (a títol pòstum) Creu de Ferro 1914 de 1a Classe (1916) Creu de Ferro 1914 de 2a Classe (1914) Barra de 1939 a la Creu de Ferro 1914 de 1a Classe (1940) Barra de 1939 a la Creu de Ferro 1914 de 2a Classe (1939) Orde del Mèrit Militar amb Espases de 4a Classe (Baviera) (1918) Insígnia de Ferits 1918 en Negre (1917) i Plata (1918) Creu d'Honor dels Combatents del Front Creu dels 25 anys de Servei Medalla dels 12 anys de Servei Medalla del 13 de març de 1938 Medalla de l'1 d'octubre de 1938 Insígnia de Guerra dels Destructors (1940) Escut de Narvik (1941) Medalla de la Campanya d'Hivern a l'Est 1941/42 (1942) Insígnia combinada de Pilot–Observador en Or i Diamants Insígnia d'Or del NSDAP (1943) Gran Creu de l'Orde de la Rosa Blanca amb estrella de pit i espases (Finlàndia) (1941) Gran Creu amb Espases de l'Orde de la Llibertat (Finlàndia) (1944) Orde de la Llibertat de 1a Classe amb Estrella, Fulles de Roure i Espases (1941) Mencionat al Wehrmachtbericht: 10/6/1940
Referències
Bibliografia Berger, Florian (2000). Mit Eichenlaub und Schwertern. Die höchstdekorierten Soldaten des Zweiten Weltkrieges. Selbstverlag Florian Berger. . Fellgiebel, Walther-Peer (2000). Die Träger des Ritterkreuzes des Eisernen Kreuzes 1939-1945. Friedburg, Germany: Podzun-Pallas. . Schaulen, Fritjof (2003). Eichenlaubträger 1940 - 1945 Zeitgeschichte in Farbe I Abraham - Huppertz. Selent, Germany: Pour le Mérite. . Scherzer, Veit (2007). Die Ritterkreuzträger 1939–1945 Die Inhaber des Ritterkreuzes des Eisernen Kreuzes 1939 von Heer, Luftwaffe, Kriegsmarine, Waffen-SS, Volkssturm sowie mit Deutschland verbündeter Streitkräfte nach den Unterlagen des Bundesarchives. Jena, Germany: Scherzers Miltaer-Verlag. . Helden der Wehrmacht - Unsterbliche deutsche Soldaten. München, Germany: FZ-Verlag GmbH, 2004. .
Categoria:Generals alemanys de la Segona Guerra Mundial Categoria:Guanyadors de la Creu de Cavaller de la Creu de Ferro amb Fulles de Roure i Espases Categoria:Guanyadors de la Creu de Ferro (1939) de 1a classe Categoria:Guanyadors de la Creu de Ferro (1914) de 1a classe Categoria:Militars alemanys de la Primera Guerra Mundial Categoria:Distingits amb la Insígnia d'Or de l'NSDAP Categoria:Membres del Partit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors Categoria:Polítics bavaresos Categoria:Morts a Estíria Categoria:Militars bavaresos Categoria:Nazis alemanys Categoria:Polítics nascuts al segle XIX Categoria:Polítics alemanys morts al segle XX