Antonín Leopold Dvořák () (Nelahozeves, 8 de setembre de 1841 - Praga, 1 de maig de 1904) fou un compositor bohemi del Romanticisme.
Antonín Dvořák figura entre els compositors cabdals del segle XIX. El seu mèrit principal prové de la capacitat d'integrar la música popular de la seva Bohèmia natal i de la propera Moràvia (avui part de la República Txeca) dins l'àmbit de la música clàssica, i d'aquesta fusió en sorgí un llenguatge tardoromàntic de gran èxit, marcat per ritmes i inflexions folklòriques plenes de vitalitat. Els seus treballs inclouen música simfònica, cor, música de cambra, concerts i moltes òperes i altres peces orquestrals i vocals-instrumentals.
Biografia Primers anys miniatura|esquerra|Lloc de naixement de Dvořák a Nelahozeves miniatura|esquerra|Acta de naixement d’Antonín Dvořák de 1841 (SOA Praga) Dvořák va néixer a Nelahozeves, prop de Praga, a l'Imperi Austríac. Nelahozeves era un petit nucli situat a tocar del riu Vltava, a uns seixanta quilòmetres de Praga, dins la Bohèmia de l’època, integrada en el vast i heterogeni Imperi austrohongarès. Es tractava d’un estat sostingut gairebé exclusivament per l’autoritat de l’emperador, amb capital a Viena, centre de llengua i cultura alemanyes. Tot i això, l’imperi aplegava una gran diversitat de pobles, cadascun amb la seva pròpia identitat lingüística i cultural, sotmesos al predomini de l'alemany, imposat com a llengua oficial. L’impacte de les guerres napoleòniques va actuar com a detonant d’un sentiment nacional fins aleshores contingut: progressivament, aquestes comunitats començaren a reivindicar la seva llengua i les seves singularitats, un procés que acabaria erosionant la cohesió imperial i conduint, amb el temps, a la seva desintegració.Los Dioses de la Música 93, Tom núm. 4, pàg. 113 a 132. Editorial Planeta
Antonín va ser el fill gran de František Dvořák (1814–1894) i de la seva esposa, Anna Dvořáková, nascuda Zdeňková (1820–1882).; també ofereix arbres genealògics parcials ascendents i descendents František treballava com a hostaler, era intèrpret professional de cítara i carnisser. Anna era filla de Josef Zdeněk, l'algutzir del príncep de Lobkowicz. Anna i František es van casar el 17 de novembre de 1840. Dvořák fou el primer de 14 fills, vuit dels quals van sobreviure a la infantesa. Dvořák fou batejat com a catòlic romà a l’església de Sant Andreu del poble. Els anys de Dvořák a Nelahozeves van nodrir la seva forta fe cristiana i l’amor pel seu patrimoni bohemi, que influí tan profundament la seva música. El 1847, Dvořák va ingressar a l’escola primària i va aprendre a tocar el violí amb el seu mestre Joseph Spitz. Va mostrar ben aviat talent i habilitat, tocant en una banda del poble i a l’església. František es mostrà satisfet amb els dons del seu fill. A l’edat de 13 anys, gràcies a la influència del seu pare, Dvořák fou enviat a Zlonice per viure amb el seu oncle Antonín Zdenĕk amb l’objectiu d’aprendre la llengua alemanya. La seva primera composició, la polca No m'oblidis en do (Polka pomněnka), podria haver estat escrita ja el 1855.
Zlonice, en aquella època, era coneguda per la seva intensa activitat musical; tant el director del cor, Josef Toman, com el mestre de l’escola alemanya, Antonín Liehmann, eren músics de gran qualitat. Aquest últim dirigia també una orquestra i impartia classes particulars de música. Les seves nombroses composicions, que mostren influències tant dels clàssics com de la música popular bohèmia, van tenir segurament un paper destacat en la formació musical del futur compositor.
miniatura|esquerra|Dvořák als 26 o 27 anys (1868) Dvořák va rebre lliçons d’orgue, piano i violí del seu professor germanoparlant Antonín Liehmann. Liehmann també va ensenyar teoria musical al jove i el va introduir als compositors del moment; Dvořák sentia una gran consideració per Liehmann malgrat el temperament violent del seu mestre. Liehmann era l’organista de l’església de Zlonice i de vegades deixava Antonín tocar l’orgue durant els oficis. Dvořák va continuar els estudis d’orgue i teoria musical a Česká Kamenice amb Franz Hanke, que va estimular encara més el seu talent musical i es mostrava més comprensiu. A l’edat de 16 anys, a instàncies de Liehmann i Zdenĕk, František va permetre que el seu fill es dediqués a la música, amb la condició que orientés la seva carrera cap a la d’organista. Després de traslladar-se a Praga el setembre de 1857, Dvořák va ingressar a l'Escola d'orgue de Praga, on va estudiar cant amb Josef Zvonař, teoria amb František Blažek i orgue amb Joseph Foerster. Aquest darrer no només era professor al Conservatori de Praga, sinó també compositor per a orgue; el seu fill Josef Bohuslav Foerster esdevindria un compositor més conegut.. Dvořák també va seguir un curs addicional de llengua per millorar el seu alemany i va treballar com a violista «extra» en nombroses bandes i orquestres, inclosa l’orquestra de la Societat de Santa Cecília. Dvořák es va graduar a l’Escola d’Orgue el 1859, obtenint el segon lloc de la seva promoció. Va sol·licitar sense èxit una plaça d’organista a l'Església de Sant Enric de Praga, però no es va desanimar i va continuar perseguint una carrera musical.
El 1858 es va incorporar a l’orquestra de Karel Komzák, amb la qual actuà als restaurants de Praga i en balls. L’alt nivell professional de l’ensemble va atreure l’atenció de Jan Nepomuk Maýr, que va contractar tota l’orquestra per a l’Orquestra del Teatre Provisional de Bohèmia. Dvořák hi va tocar la viola a partir de 1862. Dvořák gairebé no es podia permetre entrades per a concerts, i tocar a l’orquestra li va donar l’oportunitat d’escoltar música, principalment òperes. El juliol de 1863, va participar en un programa dedicat al compositor alemany Richard Wagner, que va dirigir l’orquestra. Dvořák sentia una "admiració sense límits" per Wagner des de 1857. El 1862, Dvořák va començar a compondre el seu Primer Quartet. El 1864, Dvořák va acceptar compartir el lloguer d’un pis situat al districte de Žižkov de Praga amb cinc persones més, entre les quals el violinista Mořic Anger i Karel Čech, que més tard esdevindria cantant. El 1866, Maýr va ser substituït com a director principal per Bedřich Smetana. Dvořák guanyava aproximadament 7,50 dòlars al mes. La necessitat constant de complementar els ingressos el va empènyer a donar classes de piano.
Matrimoni i fills Va ser a través d’aquestes classes de piano que va conèixer la seva futura esposa, Anna. Inicialment, s’havia enamorat de la germana d’Anna, Josefína Čermáková, que era la seva alumna i companya al Teatre Provisional. Sembla que va ser per Josefína que va compondre el cicle de cançons Els xiprers. Tanmateix, ella mai no va correspondre els sentiments de Dvořák i més tard es va casar amb un altre home, el comte Wenzel Robert von Kaunitz (1848-1913).
El 1873 Dvořák es va casar amb la germana menor de Josefína, Anna Čermáková. Van tenir nou fills, dels quals diversos van morir en la infància. Els fills van ser: Otakar (1874–1877), Josefa (1875-1875), Růžena (1876–1877), Otýlie (1878-1905), Anna (1880-1923), Magdalena Dvořáková (1881-1952), Antonín (1883-1956), Otakar Dvořák (1885-1961) i Aloisie (1888-1967).
El 1898 Otýlie, que també era compositora, es va casar amb l’alumne de Dvořák, el compositor Josef Suk, però va morir només set anys després.
Compositor i organista miniatura|Sant Adalbert a Praga, on Dvořák va ser organista del 1874 al 1877
Dvořák considerava el seu Quintet de corda en la menor (1861) com el seu opus 1, i el seu Primer Quartet de corda (1862) com el seu opus 2, tot i que el Catàleg Burghauser els numera cronològicament com a B.6 i B.7, mostrant cinc composicions anteriors sense número d’opus. A principis de la dècada de 1860, Dvořák també va fer els seus primers intents simfònics, alguns dels quals va cremar per autocrítica. El manuscrit d’una simfonia en do menor sense número d’opus, B.9, composta el 1865, es va conservar. Aquesta simfonia ha estat considerada com la Primera de Dvořák.
Els seus primers intents de composició no van rebre cap reconeixement crític ni es van interpretar públicament. Fins al 1870, les seves obres, segons el Catàleg Burghauser,, B.1–B.19 no tenien estrenes conegudes o es van estrenar el 1888 o més tard. Per exemple, el Tercer Quartet de corda, B.18, va ser escrit cap al 1869 però es va publicar pòstumament el 1964 i es va estrenar el 1969. El 1870 va compondre la seva primera òpera, Alfred, al llarg de cinc mesos, de maig a octubre. La seva overture es va interpretar públicament només el 1905, i l’òpera completa l’any 1938., B.16a, B.16
El 1871, Dvořák va abandonar l’orquestra del Teatre Provisional per disposar de més temps per compondre. Fins aquell any, només havia assignat números d’opus fins al 5 entre les seves primeres 26 composicions., B.1–B.26, amb l’Op. 1 assignat tant al quintet de corda B.7 com a l’òpera Alfred, B.16; vegeu "Obres" sobre la numeració irregular d’opus
La primera menció a la premsa d’Antonín Dvořák va aparèixer a la revista Hudební listy el juny de 1871, i la seva primera composició interpretada públicament va ser la cançó Vzpomínání ("Reminiscència", octubre de 1871, en les vetllades musicals de Jan Ludevít Procházka).De la col·lecció Cançons amb textos d'Eliška Krásnohorská, B.23 en
L’òpera El rei i el carboner va ser retornada a Dvořák pel Teatre Provisional, considerant-se ininterpretables les seves partitures. La seva obertura es va estrenar el 1872 en un concert de la Filharmònica dirigit per Bedřich Smetana, però l’òpera completa amb la partitura original només es va interpretar una vegada el 1929,, B.21. i no es va tornar a sentir fins a un concert el setembre de 2019 al Festival Internacional de Música de Praga Dvořák. Clapham afirma que Dvořák va adonar-se que havia anat a «extrems en intentar seguir l’exemple de Wagner». Entre 1873 i 1874, va reelaborar completament el llibret de El rei i el carboner, d’una manera totalment nova, sense utilitzar «res de l’anterior versió desafortunada». Aquesta òpera alternativa, anomenada El rei i el carboner II, B.42, es va estrenar a Praga el 1874.
miniatura|esquerra|upright|Dvořák amb la seva esposa Anna a Londres, 1886
En deixar l’Orquestra del Teatre Nacional després del seu matrimoni, Dvořák va aconseguir el càrrec d’organista a l'Església de Sant Adalbert a Praga, sota la direcció de Josef Foerster, el seu antic professor a l’Escola d’orgue. Per la feina només es pagava «una misèria», però representava «un alleujament benvingut per a la jove parella». Malgrat aquestes circumstàncies, Dvořák va continuar component una quantitat considerable de música durant aquest període.
El novembre de 1872, es va interpretar a Praga el Quintet per a piano en la major, op. 5, interpretat per un «equip magnífic de músics» organitzat per Procházka. Va ser la seva primera obra tocada en concert. El març de 1873, la seva cantata patriòtica txeca Els hereus de la Muntanya BlancaAquesta obra, a vegades anomenada Hymnus, és B.27 al catàleg de . Dvořák no li va assignar número d’opus. va ser interpretada per la Societat coral Hlahol, amb 300 cantants, dirigida pel seu amic i protector Karel Bendl, i va rebre una càlida acollida tant del públic com de la crítica, convertint-se en un «èxit total». Les composicions de Dvořák començaven a ser reconegudes a Praga.