miniatura|La parella de gegants de la Basílica de Santa Maria del Mar a Barcelona durant el Toc d’Inici de les Festes de la Mercè del 2003 Els gegants són figures d'imatgeria festiva de grans dimensions que representen majoritàriament reis, nobles o personatges amb indumentària tradicional. Al costat dels capgrossos, són un element molt destacat de les festes majors de molts pobles dels Països Catalans, en les quals sovint representen els antics benefactors de la localitat. Les desfilades de gegants i capgrossos se solen organitzar en comparses, formades per colles geganteres. Tot i ser uns elements populars, es pot determinar que l'estructura actual d'aquestes comparses va sorgir del Seguici Popular del Corpus Christi.
Els gegants són molt populars als Països Catalans i al País Basc, on s'anomenen Erraldoiak (al costat dels capgrossos, anomenats en basc Buruhandiak i Kilikiak). També n'hi ha tradició a l'Aragó, a Santander (on van ser introduïts al tombant del i se'ls coneix com a Gigantillas) i a Castella, on són coneguts sobretot com a Gigantones. Hi ha altres països europeus on els gegants tenen també una llarga tradició, especialment Portugal (a la zona de Braga i Viana do Castelo), Itàlia (on són populars a Calàbria i Sicília), el nord de França i Bèlgica (amb més de 2.500 gegants repartits arreu del territori).
Els gegants tenen una alçada desproporcionada, creant un efecte de noblesa, mentre que als capgrossos, de menor alçada, es destaca la proporció del cap, obtenint un efecte més còmic. Al País Basc existeixen també els "cavallets" (Zaldikoak), personatges meitat cavall -el cap, part de la disfressa-, meitat humà -la resta del cos. A Olot podem trobar un entremig, amb els cavallets, que són cavalls que envolten al ballarí guarnit. Els «cavalls cotoners» estan documentats des de 1433.
Origen Durant la Baixa edat mitjana, en les festes cortesanes (entremesos) de diferents països de l'Europa occidental es començà a adoptar el costum d'incorporar ninots antropomorfs fets de fusta i cartró, de grans proporcions, dissenyats per amagar un home al seu interior que, subjectant-los per l'armadura o cavallet de fusta, els feia dansar al so d'una melodia. Al , els entremesos i les seves figures foren incorporats a la processó del Corpus Christi potser per accentuar-ne el relleu.
miniatura|Ball de gegants a la plaça de la catedral de Solsona (1917) Als Països Catalans la tradició apareix documentada ja el 1424, a Barcelona. Apareix al Llibre de les Solemnitats la frase «Lo rey David ab lo Giguant» i una relació dels elements municipals que van concórrer a la processó del Corpus d'aquell any (figures de David, Goliat i Sant Cristòfol), i aviat es difongué a València i a Mallorca. La figura femenina (geganta) aparegué en el . A València, des del , i a Catalunya, des del , s'acompanyà dels capgrossos (cabets, al País Valencià). Al la tradició transcendí la festa del Corpus i es feu present a les festes majors i de carnaval.
En el curs del , els pobles i ciutats descobreixen en els gegants una expressió d'identitat local. Tanmateix, és a partir del primer «Concurs de gegants nanos i monstros típichs», organitzat per l'Ajuntament de Barcelona l'any 1902, quan els redescobreixen amb una força capaç d'actuar de símbol fora dels seus termes territorials. Entrat el , molts dels gegants que havien sobreviscut a la guerra civil van reconvertir la personalitat en la dels reis Catòlics. La represa del Corpus des de l'òptica del nacionalcatolicisme va dur a la creació de nous gegants per a participar en les processons parroquials sota aspecte de reis, fàcilment identificables amb Isabel i Ferran.
Amb l'arribada de la democràcia, moltes poblacions retroben en els gegants els elements d'identitat local i festiva. Es recuperen les figures oblidades i el carrer reconquereix la dimensió festiva. Aquest darrer retrobament amb els gegants marca la diferència de la nova època del món geganter: esdevé un fenomen associatiu important, n'apareixen nous constructors, es recuperen figures oblidades i se'n creen en poblacions sense cap tradició anterior. D'una altra banda, les colles es consoliden com a associacions legalment constituïdes que en molts casos actuen de veritables dinamitzadors de la vida associativa i cultural de pobles i ciutats. El 1984 es creà l'Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya, que des de l'any següent designa anualment una Ciutat Gegantera de Catalunya i des de l'any 2000 organitza la Trobada Nacional de Capgrossos de Catalunya.
Entre els constructors de gegants més reconeguts destaca Manel Casserres i Boix, que treballà a cavall del vell i del nou període que ha viscut la festa durant el .
600 anys de gegants a Catalunya (1424-2024) miniatura|278x278px|Gegants de la Ciutat al 1910 L'any 2024 els gegants de la ciutat de Barcelona (els més antics documentats al món) van fer 600 anys. La celebració va començar a principis de les Festes de Santa Eulàlia del 2023 amb la presentació del llibre Barcelona Gegantera, i els vestits modernistes de 1999 dels gegants de la Ciutat, en Jaume I i la Violant d'hongria, que són els que van lluir durant tot l'any.
La celebració va continuar amb diversos actes i exposicions, fins que al gener del 2024 els gegants de la Ciutat van anar a rebre els Reis d'Orient, com es feia antigament, i van recuperar els vestits olimpics del 1992. miniatura|Gegants de la Ciutat de Barcelona, Violant d’Hongria i Jaume I, amb els vestits modernistes del 1999, dissenyats per Iolanda Saura, al Museu Etnològic, durant una expocició. El 28 d'abril l'Agrupació de Colles Geganteres de Catalunya i la colla dels Gegants de la Ciutat de Barcelona van organitzar la Trobada Nacional de Gegants. Van assistir-hi més de 600 gegants, 230 colles vingudes de dins i fora de Catalunya, 6.000 geganters i fins a 20.000 persones.
També es va realitzar l'exposició "Barcelona ciutat gegant. 600 anys de festa i tradició" al Museu Etnològic de Montjuïc, la Trobada Internacional de Gegants dins de les festes de la Mercè, on van participar gegants d'una tretzena de colles geganteres espanyoles, europees i internacionals, la Trobada i Exposició de Gegants Centenaris i Històrics de Catalunya i les Jornades Geganteres al Palau de la Virreina.
L'acte de clausura de l'aniversari es va realitzar el dimarts 19 de novembre al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona amb els gegants de la Ciutat i la Cobla Sant Jordi - Ciutat de Barcelona.
Tipologia gegantera miniatura|Els gegants de Sant Pere de les Puel·les (de la Ciutat Vella de Barcelona) amb la gegantona Isabel de Portugal, de la mateixa colla. Noteu la diferència d'alçada entre els gegants i la gegantona.Fitxa de la gegantona Isabel de Portugal a la web de la Coordinadora de Geganters de Barcelona La terminologia actualment en ús que fa referència al món geganter fou acordada al II Congrés de Cultura Popular i Tradicional Catalana (1995-1996): El gegant tradicional és una "figura vertical de característiques humanes, de mesures considerablement superiors a les d'un individu de dimensions normals, que, conduïda des de l'interior per una persona, participa en les festes i celebracions, amb un caire festiu i alhora de símbol col·lectiu". Antigament representaven reis, nobles o guerrers. El gegantet és un gegant no gaire més alt que un ésser humà adult dissenyat per ser portat pels infants, en relació amb l'alçada dels quals sí que constitueix un autèntic gegant. El gegantó és un gegant més alt que l'ésser humà però manifestament més baix que els gegants tradicionals, per diferenciar-lo dels quals rep el seu nom. Tot i la seva característica, és portat per individus adults. Els gegantons comparteixen un origen comú amb els gegants. De fet, en són una evolució. No se'n sap amb precisió la causa de l'origen. Hi ha qui sosté que van néixer per poder participar en saraus palatins i en més llocs a cobert, on la presència dels gegants hauria estat impossible. Definir amb exactitud què és un gegantó no és pas fàcil. Hi intervenen moltes variables, algunes de molt subjectives. Per això ens remetem a la definició aprovada en el segon congrés de Cultura Popular i Tradicional Catalana, que diu que el gegantó és un gegant de dimensions superiors a la figura humana, però marcadament més reduïdes que les de la mitjana dels gegants. Sigui com sigui, és conduït per persones d'alçada adulta. Malgrat ser un gegant, serà anomenat gegantó només quan es faci en relació amb altres gegants. El gegant de motxilla és un gegant sense armadura o cavallet de fusta al seu interior, que el geganter es carrega sobre el cos com si fos una motxilla. El gegant manotes és un gegant que no té els braços sòlids sinó de roba i separats del cos i amb els quals, quan la figura roda, reparteix mastegots a la gent desprevinguda del voltant.
Aspectes físics Les magnituds a considerar són les dimensions i el pes. Fa uns vint any un gegant pesava entre 70 o 80 kg. Actualment pesen entre 30 i 50 kg.
Tècnica dels geganters El pes d'un gegant reposa sobre les espatlles del geganter o gegantera. Els suports del cavallet van encoixinats. La visió es practica per una reixeta situada a la "faldilla" del gegant.
Materials El cavallet (estructura) acostumava a ser de fusta. Ara hi ha cavallets d'alumini. Cares i mans de cartró-pedra. Alguns dels materials i tècniques constructives coincideixen amb els de les falles.
Gegants als Països Catalans A Catalunya Alguns gegants de localitats de Catalunya: Arbúcies - La colla gegantera d'Arbúcies va iniciar la seva activitat l'1 de juny de 1972 durant les Enramades d'Arbúcies. Els dos gegants són un pagès i una pagesa, batejats com a Quirze i Julita en honor dels sants patrons del poble. Deu anys després, els Gegants van tenir una "filla" anomenada Carboneta. L'entitat promou i divulga la tradició gegantera, i participa en les diferents festes de la vila així com en nombroses trobades a altres poblacions. Arenys de Mar - La relació de la gaia vil·la amb els gegants es remunta a l'any 1850 quan s'estrenà un gegant que representava un procònsol romà amb birret i una geganta a la qual se li canviava el vestit cada any. Amb el cap i les mans fetes de fang, al llarg dels anys caigueren en desús i es van fer malbé. A partir d'aleshores es llogaven gegants per acompanyar les processons i no fou fins a l'any 1955 quan s'encarregà al mestre Domènec Umbert la creació d'una parella de gegants. En Tallaferro i la Flor d'Alba representen dos reis catalans, els seus noms van ser extrets del poema de Jacint Verdaguer "Canigó" (tot i que es va canviar el nom de Flor de Neu per Flor d'Alba, perquè en aquesta població costanera rarament s'hi ha vist neu). A mitjans dels anys 80 es construí la segona parella de gegants (Roc i Maria) que representen els nuvis de la Dansa d'Arenys. Durant els anys 90 és quan es constitueix com a entitat la Colla Gegantera d'Arenys de Mar i creix l'activitat sobretot viatjant fora de les terres catalanes (Maó, Brussel·les, Budapest…). També es crea la tercera parella de gegants, donació de la Confraria de Sant Elm i l'Esplai de la Gent Gran: l'Elm i la Carmeta, que representen un pescador i una peixatera, dos oficis molt lligats a la vila. La Colla també disposa de tres gegantets per a la mainada (Xavier, Laia i Zenón), 8 capgrossos i un drac (l'Arenyot) tot i que històricament n'ha tingut dos més que es van perdre a la guerra. El 2011 es va organitzar la FlashMob XXL on s'ajuntaren un centenar de gegants sota una mateixa coreografia.