Vrancke van der Stockt (Brussel·les, abans de 1420 - 14 de juliol de 1495) fou un dibuixant i pintor flamenc seguidor de Rogier van der Weyden, amb qui probablement va treballar. Les poques obres seves que s'han conservat es poden considerar que són de l'escola dels primitius flamencs.
Van der Stockt va tenir el contacte amb la pintura gràcies a seu pare, el també pintor Jan van der Stockt, de qui va heretar el taller i tot el material necessari per exercir l'ofici el 1445, any en què esdevingué membre del gremi de Sant Lluc. Va ser un seguidor de l'estil de Rogier van der Weyden, de qui molt probablement va ser col·laborador. Quan Rogier va morir el 1464 va passar a ser pintor de la ciutat de Brussel·les, tot i que inicialment s'havia decidit no nomenar cap altre pintor oficial.
Fou magistrat de la ciutat de Brussel·les els anys 1465, 1472 i 1475, i provisor de la Germandat de Sant Eligius entre 1471 i 1473. El 1476 representà a la guilda en un conflicte entre els gremis de pintors i tapissers sobre les competències de cada gremi. Es va casar amb Catharina der Moeyo i va tenir cinc fills.
El seu taller va participar el 1468 en l'excepcional esdeveniment que va suposar per a Bruges el casament de Carles el Temerari i Margarida de York. La retribució de l'artista i els seus tres assistents es trobaven entre les més altes junt amb les del pintor de Tournai Jacques Daret. L'any 1489, Vrancke va fundar amb la seva dona un servei anual "de la mateixa manera que la fundació a favor del comerç de l'esposa del mestre Rogier".
El seu estil és deutor del de Roger van der Weyden, encara que en general els motius perden a la seva pintura la solemnitat i la grandiositat del mestre. Les seves figures són de vegades amanerades en comparació amb l'elegància i la força de Van der Weyden, denotant certs trets estilístics i iconogràfics que revelen una personalitat artística independent. Va realitzar molts dibuixos, alguns d'ells per a fer servir com a cartons per a tapissos, molts dels quals es troben al Museu del Louvre. Va deixar una forta empremta en el panorama artístic de Brussel·les de les darreres dècades del fruit de la intensa activitat del seu taller, on varen treballar els seus fills Bernard (c. 1469 - 1538) i Michel (c. 1469 - ?) i on es varen formar Jennin Bughier, Hanin Hollande i Henry Genois.
Obra Al Museu del Louvre es conserven una vintena dels seus dibuixos; alguns d'ells són simplement esbossos de futures pintures.
Obra atribuïda miniatura|500px|Retaule de la Passió del mestre d'Ambierle L'església de Sant Martin a Ambierle (departament del Loira) compta amb un políptic mixt de talles policromades i taules a l'oli conegut com el Retaule de la Passió. El seu autor, desconegut, ha estat anomenat el mestre d'Ambierle i, posteriorment, ha estat atribuït indistintament al seu mestre, Roger van der Weyden i a Van der Stockt.M. R. de Vrij: Vrancken van der Stockt en van het retaule Ambient. A Jaarboek van het Koninklijk Museu voor Schone Kunsten Antwerpen, 1998, pàg. 209-231 (en neerlandès) L'obra va ser encarregada a la dècada de 1460 per Michel de Chaugy, un poderós membre de la cort dels ducs de Borgonya. Durant el mandat de Felip el Bo va ser agutzil a Mâcon, senyor de Chissey, cavaller, conseller, camarlenc i majordom primer del duc de Borgonya. Es va mantenir en aquests càrrecs i honors amb Carles el Temerari, i, quan a la mort d'aquest, el rei Lluís XI de França es va annexionar el ducat de Borgonya, ell es va mantenir com el seu assessor, camarlenc i segon cavaller assistent dels seus parlaments i al Consell de Borgonya.
És un retaule amb talles de fusta policromada i panells pintats a l'oli amb un total de 51 personatges. Al centre es representa el Calvari. A l'esquerra, el davallament de la Creu, l'enterrament de Jesús i la resurrecció. A la dreta, el bes de Judes, la coronació d'espines i la flagel·lació. Als extrems hi ha quatre ales a la part baixa i dues més petites a dalt. A les inferiors retraten a Michel de Chaugy i la seva dona Laurette Jaucourt; a Jehan de Chaugy, pare del donant, a Guillemette de Montagu i la seva esposa, acompanyats pels seus sants protectors. Les ales petites de la part alta mostren dos àngels que sostenen els escuts d'armes dels donants.
El políptic està pintat en ambdós costats. Quan està tancat, a la part baixa es veuen les imatges en grisalla de santa Catalina, santa Anna, santa Marta i sant Martí i, a la part alta, l'Anunciació.
Referències
Vegeu també
Primitius flamencs Rogier van der Weyden
Enllaços externs Inventari d'obres d'artistes flamencs del segle XV
Categoria:Articles de qualitat d'art Categoria:Primitius flamencs Categoria:Morts a Brussel·les Categoria:Pintors brussel·lesos Categoria:Pintors morts al segle XV Categoria:Pintors nascuts al segle XV