LAssemblea Nacional Catalana (Assemblea o ANC) és una organització que es defineix com a popular, unitària, plural i democràtica que té per objectiu aconseguir la independència de Catalunya mitjançant la constitució d'un estat de dret, democràtic i social.
El gener de 2022 tenia 96.401 membres, dels quals 45.960 eren socis de ple dret (pagant quota) i 50.441 estaven apuntats com a simpatitzants (sense pagar quota). S'estructura en onze regions que tenen representació al secretariat nacional. Des del 25 d'abril de 2026 el seu president és Josep Vila Boix qui agafà el relleu a Lluís Llach. La seva organització juvenil pròpia és l'Assemblea Nacional de Joves Independentistes.
Història La idea de la creació d'aquesta entitat de caràcter polític transversal fou de Pere Pugès i de Miquel Strubell els quals es van trobar a Arenys de Munt, el 13 de setembre del 2009, dia de la primera consulta popular. Allà van decidir un procediment per fer créixer un grup inicial incorporant moltes altres sensibilitats del catalanisme tradicional de la transició. D'ells dos (a qui posteriorment s'hi afegiran en Miquel Sellarès i n'Enric Ainsa) en neix el grup creixent anomenat 'els quatre d'Arenys' que anirà preparant l'embrió de l'organització. Aquest embrió pren cos durant la «Conferència Nacional per l'Estat Propi» que se celebrà el 30 d'abril de 2011 a Barcelona, a la qual assistiren 1.500 persones. En aquesta conferència s'elegí com a "assessors" un grup de gent destacada del panorama català que constituirien el Consell permanent format per Aureli Argemí, Enric I. Canela, Carles Castellanos, Josep Cruanyes, Josep Dalmau, Miquel Esquirol, Patrícia Gabancho, Julià de Jòdar, Joel Joan, Enric Larreula, Lluís Llach, Fèlix Martí, Josep Maria Murià, Ferran Requejo, Francesc Ribera, Pep Riera, Blanca Serra, Eva Serra, Jordi Solé, Josep Maria Terricabras, Quim Torra, Ricard Torrents, entre d'altres; i també s'escollí l'òrgan de govern de l'entitat que és el secretariat provisional compost per Carme Forcadell, Jaume Soler, Miquel Strubell, Pere Pugès, Ricard Gené, Jordi Manyà, Àngels Folch, Xavier Pinell, entre d'altres.
Presidència de Dolors Marin miniatura|Estelada humana a Manresa el 7 de juliol de 2013. L'Assemblea Nacional Catalana va constituir-se legalment com a entitat el 25 de maig de 2011, i foren escollits els seus primers càrrecs orgànics. Com a presidenta fou escollida Dolors Marin, com a vicepresident en Jordi Manyà, secretari Enric Ainsa i tresorer Josep Soldevila.
L'assemblea constituent de l'ANC tingué lloc el 10 de març de 2012 al Palau Sant Jordi de Barcelona, aprovant-se definitivament els estatuts, el reglament intern i el full de ruta cap a la independència.
Presidència de Carme Forcadell L'abril de 2012, Carme Forcadell fou elegida presidenta de l'entitat, mentre que Carles Castellanos fou elegit vicepresident, Llorenç Sotorres tresorer i Jordi Martínez secretari.
miniatura|Estelada penjada entre els carrers Mallorca i València, al passeig de Gràcia, durant la manifestació "Catalunya, nou estat d'Europa" A finals del mes de juny de 2012 s'inicià la campanya "Marxa cap a la Independència" que va començar a la Seu Vella (Lleida) i que finalitzaria el dia 11 de setembre amb una gran marxa a Barcelona, sota el lema "Catalunya, nou estat d'Europa", després d'haver realitzat actes festius, simbòlics i reivindicatius arreu del territori. Fou una jornada històrica, per xifres i pel to marcadament independentista de la marxa, mai vist abans en una mobilització tan multitudinària. L'afluència de participants en la marxa va ser massiva, ja que les estimacions d'assistència fluctuen entre 1,5 milions segons la Guàrdia Urbana i el Departament d'Interior i uns 2 milions segons els organitzadors. Amb tot, més tard, la delegació del govern espanyol a Catalunya rebaixà aquest nombre a 600.000 persones.
El 25 de setembre, en una reunió entre el president de la Generalitat, Artur Mas i el president del Govern d'Espanya, Mariano Rajoy s'evidencià una gran desavinença entre ambdós líders. Rajoy reiterà a Mas la negativa a discutir la seva proposta de Pacte fiscal per a Catalunya, trencant les negociacions entre ambdós governs. El trencament entre Mas i Rajoy suposà també trencar els suports parlamentaris que Convergència i Unió havia obtingut del Partit Popular de Catalunya durant la legislatura, deixant el govern en minoria i amb la impossibilitat d'aprovar els pressupostos. Mas convocà eleccions anticipades pel 25 de novembre de 2012 i expressà en el seu discurs de la sessió inaugural del debat de política general el seu convenciment que el parlament que sortiria de les eleccions tindria la missió de permetre l'exercici del dret d'autodeterminació de Catalunya.
El març de 2013 comptava amb més de vint-i-set mil membres (13.600 socis de ple dret i prop de 13.500 com a col·laboradors).
El 8 de juny de 2013 es van celebrar les eleccions de l'Assemblea Nacional Catalana, en les quals Carme Forcadell va ser reelegida presidenta. Jaume Marfany va ser el nou vicepresident, en substitució de Carles Castellanos, Jordi Martínez es va mantenir com a secretari i Oriol Sallas va rellevar Llorenç Sotorres com a tresorer.
miniatura|La Via Catalana de 2013 L'ANC va organitzar una cadena humana d'uns 400 km, coneguda com a Via Catalana, que es va fer l'Onze de Setembre del mateix any i que va seguir el traçat de l'antiga Via Augusta des d'El Pertús fins a Alcanar.
El 17 de maig de 2014 i després de celebrar les corresponents eleccions, Carme Forcadell i Jaume Marfany van revalidar els seus càrrecs. En canvi, Núria Guillaumes va passar a ocupar la tresoreria i Antoni Morral la secretaria, el qual va ser substituït el gener del 2015 pel Josep Colomer.
En la III Assemblea General Ordinària realitzada al Pavelló Barris Nord de Lleida en què es va ratificar el full de ruta, es van explicar els 10 eixos que proposa l'Assemblea per a la República Catalana i el Secretariat va explicar alguns detalls de l'acte de la diada de l'Onze de Setembre. També va tenir com anècdota la xiulada a Àngel Ros, President del PSC, per la postura contrària del seu partit al dret a l'autodeterminació de Catalunya. Durant les eleccions, els socis de l'Assemblea van elegir Jordi Sànchez i Picanyol com a nou president.
La Via Lliure va omplir un tram de 5,2 quilòmetres de l'avinguda de la Meridiana de Barcelona per l'Onze de setembre de 2015 amb l'objectiu de reivindicar la independència de Catalunya. Va ser organitzada per la plataforma Ara és l'hora.
Presidència de Jordi Sànchez En l'Assemblea General celebrada el 16 d'abril del 2016 a Manresa, s'aprova una reforma d'estatuts que modifica la durada del mandat del secretariat nacional passant d'un any a dos, renovable un cop. En les eleccions al secretariat nacional la majoria de dirigents com Carme Forcadell, Jaume Marfany, Pere Pugès i altres, ja no es poden presentar en haver esgotat les dues reeleccions màximes previstes pels Estatuts i la candidata més votada fou Liz Castro, seguida de Rosa Alentorn, Agustí Alcoberro i Jordi Sànchez i Picanyol. El 16 de maig de 2015 Jordi Sànchez rellevà Carme Forcadell a la presidència de l'entitat, en ser el més votat pels membres del secretariat. Rosa Alentorn va ser elegida com a vicepresidenta, Núria Guillaumes com a tresorera i Jordi Vilarasau com a secretari.
El juliol de 2016, l'Assemblea amb una consulta interna als socis, va proposar introduir el referèndum vinculant al Full de Ruta en un moment de divisió dels partits. A punt, A punt 2016 o Endavant República, fou una manifestació duta a terme als municipis de Barcelona, Berga, Lleida, Salt i Tarragona per l'Onze de setembre de 2016 amb l'objectiu de reivindicar la independència de Catalunya. Organitzada per l'Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural. La concentració també va servir per a reivindicar els eixos bàsics d'una futura República Catalana, emfatitzant-los en les diferents localitats: la solidaritat i la diversitat a Salt; la cultura a Berga; el progrés a Tarragona; l'equilibri territorial a Lleida; les llibertats a Barcelona.
miniatura|El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, davant la cinquena assemblea general ordinària de l'ANC, a l'abril de 2017 a Granollers. miniatura|Nou Logotip de l'Assemblea Nacional Catalana Durant el 2017 l'Assemblea va intensificar la seva activitat per a difondre i garantir la celebració del Referèndum per la independència de Catalunya. Les principals campanyes que organitzà foren Fem Futur i la Campanya del Sí, amb un acte central unitari al Tarraco Arena el 14 de setembre del 2017, en el qual es presenta l'espot de campanya.
El 20 de setembre, en el marc de l'operació Anubis, la guàrdia civil escorcolla les conselleries d'Economia, Governació, Afers i Relacions Institucionals i Exteriors, i Treball, Afers Socials i Famílies i es detenen 15 alts càrrecs i treballadors públics. L'Assemblea fa una crida a la mobilització pacífica davant els edificis on es feien els escorcolls. La concentració davant la seu d'Economia va anar creixent en quantitat fins a esdevenir massiva –més de 40.000 persones segons la Guàrdia Urbana de Barcelona– a primera hora de la tarda. La concentració a Economia es va allargar fins ben entrada la matinada, quan Mossos i Guàrdia Civil van abandonar l'edifici. L'Assemblea va buidar la seva central a Barcelona entre rumors d'un possible assalt policial, i el 25 de setembre la Guàrdia Civil va intervenir la seva web sense donar cap notificació.
El 16 d'octubre de 2017, el president de l'Assemblea Jordi Sànchez, després de declarar davant la jutgessa Carmen Lamela de l'Audiència Nacional juntament amb Jordi Cuixart d'Òmnium Cultural, foren empresonats de manera preventiva i sense fiança acusats d'un suposat delicte de sedició. Aquestes detencions, considerades polítiques per gran part de la societat catalana, desencadenaren un conjunt de reaccions de polítics i personatges de la societat civil, que culminaren amb la convocatòria de mobilitzacions massives la tarda del 17 d'octubre de 2017, amb centenars de milers de persones arreu del país.
El 16 de novembre de 2017, uns mesos abans de finalitzar el seu mandat, des de la presó, Jordi Sànchez renúncia al càrrec de president de l'Assemblea, per poder-se presentar a les eleccions al Parlament de Catalunya, com a número 2 de la llista de Junts per Catalunya. Assumeix les funcions de president de l'Assemblea, el vicepresident, Agustí Alcoberro, que havia estat elegit pel Secretariat el 14 d'octubre de 2017, en substitució de Natàlia Esteve.
Amb el vicepresident Agustí Alcoberro exercint les funcions de presidència, l'entitat va avançar l'assemblea general al 25 de febrer. S'hi va definir el nou full de ruta a seguir i es van convocar eleccions al secretariat nacional.
Presidència d'Elisenda Paluzie En les eleccions al secretariat nacional del 17 de març del 2018, Elisenda Paluzie i Hernández va ser la persona més votada pels socis i el 24 de març de 2018 va ser elegida presidenta per una àmplia majoria del Secretariat, reunit a Sant Cugat. L'advocat Pep Cruanyes és elegit vicepresident, Montserrat Rossell, secretària i Joaquim Arnau, tresorer.