El Congo Belga (en francès Congo belge, en neerlandès Belgisch-Congo) va ser una colònia belga a l'Àfrica central des de 1908 fins a la independència, el 1960, quan es va convertir en la República del Congo (Léopoldville). L'antiga colònia va adoptar el seu nom actual, República Democràtica del Congo (RDC), el 1964.
El domini colonial al Congo va començar a finals del segle XIX. El rei Leopold II dels belgues va intentar persuadir el govern belga perquè recolzés l'expansió colonial al voltant de la conca del Congo, en aquell moment en gran part inexplotada. La seva ambivalència va fer que Leopold establís ell mateix una colònia. Amb el suport de diversos països occidentals va aconseguir el reconeixement internacional de l'Estat Lliure del Congo el 1885. A principis de segle XX la violència utilitzada pels funcionaris de l'Estat Lliure contra els indígenes congolesos i un sistema despietat d'explotació econòmica van portar a una intensa pressió diplomàtica sobre Bèlgica perquè prengués el control oficial del país, cosa que va fer en crear el Congo belga el 1908.
El domini belga al Congo es basava en la "trinitat colonial" (trinité coloniale) dels interessos estatals, missioners i de les empreses privades. El privilegi dels interessos comercials belgues va significar que grans quantitats de capital fluïssin cap al Congo i que regions individuals s'especialitzessin. En moltes ocasions els interessos del govern i les empreses privades anaren plegats i l'estat va ajudar les empreses a trencar vagues i a eliminar altres barreres plantejades per la població indígena. La colònia es va dividir en subdivisions administratives organitzades jeràrquicament i s'executaven de manera uniforme segons una "política nativa" establerta (politique indigène).
Durant les dècades de 1940 i 1950 el Congo Belga va experimentar una àmplia urbanització i l'administració colonial va iniciar diversos programes de desenvolupament destinats a convertir el territori en una "colònia model". Un resultat va ser el desenvolupament d'una nova classe mitjana, els "évolués", africans europeïtzats a les ciutats. Durant la dècada de 1950 el Congo tenia una força de treball assalariada el doble que la de qualsevol altra colònia africana.
El 1960, fruit d'un moviment independentista generalitzat i cada cop més radical, el Congo belga va aconseguir la independència, esdevenint la República del Congo sota el primer ministre Patrice Lumumba i el president Joseph Kasa-Vubu. Les males relacions entre les faccions polítiques dins del Congo, la participació continuada de Bèlgica en els afers congolesos i la intervenció dels principals països (principalment els Estats Units i la Unió Soviètica) durant la Guerra Freda van provocar un període de guerra de cinc anys i inestabilitat política, coneguda com la crisi del Congo, de 1960 a 1965. Això va acabar amb la presa del poder per part de Joseph-Désiré Mobutu el novembre de 1964.
Estat Lliure del Congo
Fins a la darrera part del segle XIX pocs europeus s'havien aventurat a explorar la conca del Congo. La selva tropical, els pantans i la malària junt a d'altres malalties tropicals que l'acompanyen, com la malaltia de la son, van fer que fos un entorn difícil per a l'exploració i l'explotació europea. El 1876 el rei Leopold II de Bèlgica va organitzar l'Associació Africana Internacional amb la cooperació dels principals exploradors africans i el suport de diversos governs europeus per a la promoció de l'exploració i la colonització d'Àfrica. Després que Henry Morton Stanley hagués explorat la regió en un viatge que va acabar el 1878, Leopold va festejar l'explorador i el va contractar per ajudar-lo en els seus interessos a la regió.Hochschild 61–67.
Leopold II desitjava tenir una colònia per a Bèlgica fins i tot abans de pujar al tron el 1865. El govern civil belga mostrava poc interès en els somnis del seu monarca de construir un imperi. Ambiciós i tossut, Leopold va decidir seguir l'assumpte pel seu compte.
La rivalitat europea a l'Àfrica central va provocar tensions diplomàtiques, en particular pel que fa a la conca del Congo, que cap potència europea havia reclamat. El novembre de 1884 Otto von Bismarck va convocar una conferència de 14 nacions, la Conferència de Berlín, per trobar una solució pacífica a la situació del Congo. Tot i que la Conferència de Berlín no va aprovar formalment les reivindicacions territorials de les potències europees a l'Àfrica Central, sí que va acordar un conjunt de regles per garantir una partició de la regió sense conflictes. Les normes reconeixien, entre altres coses, la conca del Congo com a zona de lliure comerç. Però Leopold II va sortir triomfant de la Conferència de BerlínHochschild 84–87. i la seva organització "filantròpica", formada per un sol accionista, va rebre una gran part del territori (2.344.000 km2) per organitzar-se com l'Estat Lliure del Congo.
L'Estat Lliure del Congo funcionava com un estat corporatiu, controlat de manera privada per Leopold II a través d'una organització no governamental, l'Associació Africana Internacional. L'estat incloïa tota la superfície de l'actual República Democràtica del Congo, i va existir des del 1885 fins al 1908, quan el govern de Bèlgica es va annexionar de mala manera el territori. Sota l'administració de Leopold II l'Estat Lliure del Congo es va convertir en un desastre humanitari. La manca de registres precisos dificulta quantificar el nombre de morts causats per l'explotació despietada i la manca d'immunitat a les noves malalties introduïdes pel contacte amb colons europeus, com la pandèmia de grip de 1889-1890, que va causar milions de morts a Europa, entre ells el príncep Balduí de Bèlgica, que va morir el 1891.John D. Fage, The Cambridge History of Africa: From the earliest times to c. 500 BC , Cambridge University Press, 1982, p. 748. William Rubinstein va escriure: "Més bàsicament, sembla gairebé segur que les xifres de població donades per Hochschild són inexactes. Per descomptat no hi ha manera d'esbrinar la població del Congo abans del segle XX i les estimacions de 20 milions són purament suposicions. La major part de l'interior del Congo estava literalment inexplorat, si no inaccessible".Rubinstein, W. D. (2004). Genocide: a history . Pearson Education. p. 98–99. La Force Publique de Leopold', un exèrcit privat que terroritzava als nadius perquè treballessin com a mà d'obra forçosa per a l'extracció de recursos, va alterar les societats locals i va matar i abusar dels nadius indiscriminadament. La Force Publique també es va involucrar en la Guerra àrab del Congo contra els esclavistes africans i àrabs com Tippu Tip.
Després de l'Informe Casement de 1904 sobre malifetes i condicions, la premsa europea i estatunidenca va exposar al públic les condicions de l'Estat Lliure del Congo a principis del . El 1904 Leopold II es va veure obligat a permetre l'entrada d'una comissió parlamentària internacional d'investigació. El 1908 la pressió pública i les maniobres diplomàtiques van portar al final del govern personal de Leopold II i a l'annexió del Congo com a colònia de Bèlgica, coneguda com el "Congo Belga".4
Congo Belga El 18 d'octubre de 1908 el Parlament belga va votar a favor de l'annexió del Congo com a colònia belga. La majoria dels socialistes i els radicals es van oposar fermament a aquesta annexió i van obtenir beneficis electorals de la seva campanya anticolonialista, però alguns van creure que el país s'havia d'annexionar el Congo i tenir un paper humanitari en la població congolesa. Finalment, dos diputats catòlics i la meitat dels parlamentaris liberals es van unir als socialistes per rebutjar la Carta Colonial (quaranta-vuit vots en contra) i gairebé tots els catòlics i l'altra meitat dels diputats liberals van aprovar la carta (noranta vots a favor i set abstencions).J. Polasky, The democratic socialism of Emile Vandevelde, op. cit., chapter 3. D'aquesta manera el 15 de novembre de 1908 el Congo Belga es va convertir en una colònia del Regne de Bèlgica. Això va ser després que el rei Leopold II hagués abandonat qualsevol esperança d'excloure una vasta regió del Congo del control del govern, intentant mantenir una part substancial de l'Estat Lliure del Congo com a propietat de la corona separada.
Quan el govern belga es va fer càrrec de l'administració el 1908, la situació al Congo va millorar en certs aspectes. Es va frenar l'explotació brutal i l'ús arbitrari de la violència en què havien destacat algunes de les empreses concessionàries. Es va posar fi al delicte del "cautxú vermell". L'article 3 de la nova Carta Colonial del 18 d'octubre de 1908 deia que: "Ningú no pot ser obligat a treballar en nom i en benefici d'empreses o particulars", però això no es va fer complir i el govern belga va continuar imposant els treballs forçats als indígenes de la zona, encara que per mètodes menys obvis.Citations:
First published as Travail forcé pour l'huile de palme de Lord Leverhulme: L'histoire du Congo 1910-1945, tome 3 by Editions Paula Bellings in 2001.
La transició de l'Estat Lliure del Congo al Congo Belga va ser un punt d'inflexió, però també va estar marcada per una continuïtat considerable. L'últim governador general de l'Estat Lliure del Congo, el baró Wahis, va romandre en el càrrec al Congo belga, i amb ell la major part de l'administració de Leopold II.Stengers, Jean (2005), Congo: Mythes et réalités, Brussels: Editions Racine. Tot i que les condicions van millorar una mica en relació amb el govern sota el rei Leopold, els informes de metges com el doctor Raingeard mostren la poca importància que el govern belga donava a l'assistència sanitària i a l'educació bàsica dels nadius. First published as Travail forcé pour l'huile de palme de Lord Leverhulme: L'histoire du Congo 1910-1945, tome 3 by Editions Paula Bellings in 2001. L'obertura del Congo i les seves riqueses naturals i minerals a l'economia belga va continuar sent el motiu de l'expansió colonial.
Govern La governança del Congo belga va ser descrita a la Carta Colonial de 1908.Senelle, R., and E. Clément (2009), Léopold II et la Charte Coloniale, Brussels: Editions Mols. El poder executiu depenia del ministre belga d'Afers Colonials, assistit per un Consell Colonial (Conseil Colonial). Ambdós vivien a Brussel·les. El Parlament belga exercia l'autoritat legislativa sobre el Congo Belga.