Taxus és un gènere de coníferes de la família de les taxàcies, comunament anomenats teixos o tells. Una de les seves espècies, Taxus baccata, viu als Països Catalans. Aquest gènere aplega unes 9 espècies acceptades d'arbres o arbusts que fan d'un a 15 metres d'alt i viuen exclusivament a l'hemisferi nord. Són propis de zones muntanyenques, amb ambients frescs i humits, i prefereixen els terrenys calcaris.
Morfologia Són arbres perennifolis, generalment dioics, sense canals resinífers, de fulles aplanades, lineals i una mica punxegudes, disposades en espiral, color verd intens i sense bandes estomàtiques (tret que els diferencia dels arbres del gènere Abies). Es diferencien de la resta de gèneres de l'ordre de les pinals perquè les llavors no es desenvolupen en un estròbil si no que es desenvolupa de forma individual dins un receptacle carnós anomenat aril, que apareix a l'àpex d'un petit peduncle. Totes les espècies de teix són verinoses, totes les parts de la planta són extremadament metzinoses per l'humà i només l'aril és innocu i de gust dolç tanmateix les llavors també són molt verinoses. La planta produeix un seguit de diterpens tòxics, coneguts com a taxanes, compostos que tenen propietats antitumorals i que actualment s'utilitzen pel tractament de certs tipus de càncers.
Etnobotànica La fusta és rogenca i tradicionalment se'n feien arcs. La mòmia (Ötzi) trobada als Alps el 1991 portava un arc encara sense acabar fet de teix. En la mitologia noruega el déu de l'arc Ullr també tenia el nom de Ydalir (derivat de la paraula teix) La majoria dels arcs del nord d'Europa estaven fets amb fusta de teix importat de la península Ibèrica on les condicions climàtiques eren millors per obtenir fusta sense nusos.
Els celtes, els saxons i els colons anglo-escandinaus que, durant el primer mil·lenni, s'establiren al que avui dia s'anomena Normandia van atribuir un poder sagrat als teixos. Aquestes coníferes, amb una vida que pot arribar superar els mil anys, i el seu fullatge perenne, simbolitzaven la immortalitat. Durant la cristianització a l'alba del segon mil·lenni, l'Església Catòlica va recuperar aquest símbol a les terres on es venerava aquest arbre: "La tradició cristiana va plantar altres arbres prop d'aquests teixos: creus... La fe cristiana proposa empeltar als teixos una esperança fervent: Jesús, que va morir i va ressuscitar".http://catholique-coutances.cef.fr
Cal destacar el teix plantat al segle XVI, situat al centre del claustre de l'abadia normanda de Jumièges. O considereu les dues "capelles dels teixos" (dos oratoris integrats als seus troncs) a La Haye-de-Routot (Eure), a prop del qual es van construir l'església i el cementiri al segle XIII. O també, el teix del cementiri de Le Troncq (Eure), d'entre 500 i 700 anys d'antiguitat, on es va instal·lar una estàtua de pedra de la Mare de Déu al segle XVI.
Al segle XIX el botànic Henri Gadeau de KervilleHenri Gadeau de Kerville, Les Vieux Arbres de la Normandie : étude botanico-historique, 2 volumes, J.B. Baillière, Paris, 1890-1932. va explicar clarament que els teixos i els roures dominaven la campa normanda.Henri Gadeau de Kerville, Les vieux arbres de la Normandie L'associació entre l'església i el teix també prové de la proximitat immediata dels cementiris, molt comuns com a Saint-Pierre-Azif: aquesta conífera fins i tot va rebre el sobrenom de "teix funerari".(cf. Un Arbre millénaire : l'if : ce Normand méconnu, par Aline Renault, Bayeux, Heimdal, 1995, http://www.etab.ac-caen.fr/ifsDuCalvados/accueil.html Els teixos es troben sovint a prop de les esglésies normandes, com si volguessin significar que la mort no té l'última paraula. A més, es creia que el teix, en ser altament tòxic, allunyava el bestiar dels cementiris, així com els animals salvatges que podien desenterrar cadàvers.
Taxonomia Totes les espècies de teix estan estretament relacionades les unes amb les altres i alguns botànics les han considerat com a subespècies o varietats de Taxus baccata, el primer teix descrit científicament. Tanmateix actualment se'n reconeixen un total de 9. miniatura|esquerra|Fullam del teix mexicà, Taxus globosa El més diferenciat és el teix de Sumatra (Taxus sumatrana, origonari de Sumatra i les illes Sulawesi fins al sud de la Xina.
Referències