miniatura|Entrada a la vila màrtir miniatura|Orador de Glana ha estat conservada tal qual miniatura|Una de las entrades a Orador miniatura|L'església on foren cremats dones i nens miniatura|Vehicles incendiats miniatura|Interior d'una casa a Orador La massacre d'Orador de Glana designa la destrucció, el 10 de juny de 1944, d'aquesta vila situada al departament de l'Alta Viena, al voltant de vint kilòmetres al nord-oest de Llemotges, i la massacre de la seva població (642 víctimes), per un destacament del 1r batalló del 4t regiment de Panzergrenadier Der Führer pertanyent a la Panzerdivision Das Reich de les Waffen-SS. Fou la massacre de civils més grans comesa a França per les tropes alemanyes, molt similar a les massacres de Marzabotto i Distomo, perpetrades també el 10 de juny de 1944, mentre tenia lloc la batalla de Normandia. A la vegada foren destruïts la major part dels edificis i infraestructures del poble després de saquejar-los i incendiar-los.
Fins a l'any 2019 es coneixia l'assassinat de 642 persones, comptant 190 homes afusellats, 245 dones i 207 nens metrallats i cremats a l'església, gairebé tots els habitants presents a la vila. L'any 2019 es va identificar la víctima 643 gràcies al treball del professor David Ferrer Revull: l'aragonesa Ramona Domínguez Gil (Mianos, 1871), l'espanyola número 19.
El símbol El testimoni de les escasses víctimes supervivents va permetre una reconstrucció dels fets, però la mort o desaparició en combats posteriors de la major part dels soldats i oficials que van participar en la matança, ha alimentat diferents teories sobre les raons per les quals va ser triada aquesta població o de les motivacions dels atacants. En qualsevol cas Orador, irrellevant des del punt de vista militar i sense relació directa amb cap acció prèvia, va ser escenari en el front occidental de les particulars pràctiques de terror i violència aplicades pels nazis en el marc de la política de Guerra Total, experimentades ja en el front de l'est obert des de 1941, amb la finalitat d'intimidar l'oposició de la població civil i l'acció dels partisans i guerrillers, agrupats a França sota la Resistència.
Al final de la guerra, les ruïnes de la població van ser mantingudes en el seu estat per ordre del govern francès de Charles de Gaulle, com a record d'aquest crim i símbol dels sofriments causats per l'ocupació nazi, esdevenint un símbol a l'altura d'altres viles europees objecte de similars atacs com Lidice o Marzabotto, alhora que pretenia crear un lloc de reconciliació i unitat nacional:
No obstant això, l'anomenat Procés d'Orador de Glana, celebrat pel Tribunal Militar de Bordeus el gener de 1953, va generar una profunda divisió en la societat francesa i la seva resolució va esdevenir un assumpte d'Estat. Instruït amb certes deficiències a causa de la seva complexitat, el procés va ser desenvolupat enmig d'una gran controvèrsia, en realitzar-se en absència dels principals oficials responsables de la unitat, com Adolf Diekmann, oficial directe al comandament de l'atac que va morir a Normandia poques setmanes després, i per trobar-se entre els acusats diversos soldats reclutats per les SS d'origen alsacià, pertanyents al col·lectiu conegut com els Malgré-NousEncara que Alsàcia i Mosel·la van ser annexionades de facto al Tercer Reich, en violació de l'Armistici de 1940, els seus habitants van conservar, d'acord amb el dret internacional, la nacionalitat francesa. Nombrosos joves van ser reclutats sota amenaça a les seves famílies per a la seva incorporació a l'exèrcit alemany, en aplicació de la política de germanització i nazificació aplicada pels governadors nazis i que va provocar les protestes dels representants polítics i de la població alsaciana, enfrontada a les reclamacions d'una sentència severa per l'opinió pública del Llemosí i dels comunistes, antics resistents. La voluntat d'unitat de sectors del gaullisme i del socialisme francès, va decidir que finalment s'optés per una condemna i la posterior declaració d'amnistia dels Malgré-Nous, però no es va poder evitar el rebuig dels representants de les víctimes i les difícils relacions posteriors entre les regions de Llemosí i Alsàcia, fins que la reconciliació entre ambdues va ser representada el 1994 durant la visita oficial de l'alcalde d'Estrasburg al lloc d'Oradour.
Un nou procés va ser obert el 1983 per la justícia de la República Democràtica Alemanya contra l'Obersturmführer Heinz Barth, cap d'una de les seccions de la companyia i jutjat en rebel·lia a Bordeus, resultant condemnat a cadena perpètua però posteriorment alliberat per motius de salut, sense que fossin aportades noves dades o es revisessin les ja conegudes. El General Heinz Lammerding, responsable de la Divisió Das Reich i jutjat per l'episodi de Tula, comès la vespra del d'Orador, va morir el 1971 a Alemanya després d'haver portat una reeixida carrera empresarial beneficiant-se del marc jurídic que va impedir la seva extradició sol·licitada infructuosament per la justícia francesa. Altres responsables de la cadena de comandament com Erich Kahn, comandant d'una companyia, o Sylvester Stadler, cap del regiment, també van evitar el seu processament.
Context Orador: un poble corrent del Llemosí La comuna d'Orador de Glana, situada als marges del riu Glana, és sovint descrita com una localitat corrent del medi rural del Llemosí.<ref name=ref_duplicada_3>[http://www.oradour.org Web oficial del centre de la mémoire, Oradour-sur-Glane, village martyr]</ref> i formava part del districte de Rechoard, trobant-se a uns 25 km al sud-oest del nucli a través de la carretera que enllaçava amb la veïna Sent Junian. Una altra carretera local la connectava amb la nacional N141 que comunicava amb la capital Llemotges, uns 25 km al sud-est i d'aquí, l'N20 connectava 100 km al sud amb Tula. A l'Oest limitava amb Nuèlh. El seu topònim Orador prové del llatí oratorium, i era compartit amb la localitat d'Orador de Vairas, situada al Sud de Rechoard. http://www.oradour.info/appendix/hautvien.htm Mapa de situació d'Orador a l'Alta Viena i d'altres localitats protagonistes, oradour.info]
Abans de la destrucció conservava el seu caràcter tradicional acollidor i afable, gaudint d'un paisatge agradable que havia estat fins i tot font d'inspiració per a diversos artistes des del , com el pintor paisatgista Camille Corot. En el nucli urbà, que agrupava edificacions realitzades amb cert gust i nombrosos comerços, destacava l'església, monument catalogat per la llavors Administració de Belles arts del Llemosí i testimoni del passat religiós de la comuna, la nau i la capella lateral dataven del , així com la seva torre-campanar fortificada del . El nucli disposava de dos hotels els restaurants dels quals eren molt freqüentats pels veïns, i que solien albergar als visitants aficionats a la pesca del riu Glana.
Segons el cens de 1936, tenia 1.574 habitants, dels quals 330 vivien al nucli urbà. La Segona Guerra Mundial i les operacions de la batalla de França en la primavera de 1940 van augmentar aquesta població en acollir a refugiats, igual que la resta de la regió de Llemosí, provinents de les regions del nord i est, properes als fronts de combat. Després de l'armistici de 1940, va quedar adscrita a la zona sota control del Govern de Vichy.
El 1944 Orador acollia especialment a un nodrit grup de pensionistes i refugiats de les classes acomodades, juntament amb nens d'originaris del Migdia-Pirineus i de la Provença, així com diverses famílies d'espanyols refugiats del règim de Franco, alsacians, lorenesos i jueus. Malgrat l'increment demogràfic, la seva economia, centrada en un sector agrícola excedentari i en la ramaderia, va evitar a la població els problemes de proveïment, servint fins i tot de centre d'aprovisionament a les comunes veïnes i de la capital Llemotges, a uns 25 km al sud, que disposaven del servei de tramvia per als seus desplaçaments. En línies generals, els autors destaquen que s'havia establert entre els veïns i refugiats una impressió de vida en seguretat i tranquil·litat, reforçada per l'absència d'activitat guerrillera per part del maquis.
El matí del dissabte 10 de juny, hi havia a Oradour de Glana una particular afluència de veïns propis i refugiats, convocats per la celebració d'una visita mèdica per als nens i per una distribució de tabac, així com de forasters en descans de cap de setmana. A l'hora de l'esmorzar, els restaurants dels hotels eren a vessar, principalment de pensionistes, mentre que els professors dels dos grups escolars d'Orador, que comptaven amb 191 inscrits, es preparaven per a la tornada a les classes de la tarda.
Les Waffen-SS i la divisió Das Reich miniatura|upright=0.5|Insígnia de la 2a Divisió SS Panzer Das Reich miniatura|Recorregut de la 2a panzerdivision SS Das Reich maig i juny de 1944 miniatura|Oficina de correus d'Orador Les Waffen-SS conformaven juntament amb l'Allgemeine-SS, que incloïa també la Gestapo, l'organització de les SS, organització paramilitar del partit nazi dirigida des de 1929 per Heinrich Himmler i un dels pilars de l'Estat nacionalsocialista alemany. A partir de març de 1940, van ser integrades en les forces armades, operacionalment enquadrades en la Wehrmacht o exèrcit regular. Proveïdes dels mitjans militars necessaris per al seu ús com a cos d'elit, les Waffen-SS arribaren a constituir 39 divisions de combat, els quadres de comandament i oficials de la qual, a diferència dels de l'exèrcit regular, eren membres seleccionats del partit nazi específicament adoctrinats en les teories de superioritat racial i l'obediència al Führer en escoles exclusives. Encara que gran part les tropes de les Waffen-SS estaven constituïdes per voluntaris alemanys, l'atac a la Unió Soviètica el 1941 i el posterior esdevenir de la guerra van generalitzar la integració de voluntaris de nacionalitats estrangeres i finalment, de forçats. Les Waffen-SS van participar en les principals batalles i accions de guerra de tots els fronts, i foren també el braç executor de les polítiques característiques de violència i repressió criminal establertes pel Tercer Reich i així, responsables de la custòdia dels camps de concentració, de l'aplicació de la Solució Final, de l'assassinat massiu d'opositors polítics, partisans, presoners de guerra i en general, dels actes d'abusos contra de la població civil dels territoris ocupats. El 1946, les Waffen-SS van ser jutjades i declarades organització criminal durant els Judicis de Nuremberg. miniatura|El forn de pa