miniatura|David Burns i Carol Channing al repartiment original de Broadway, 1964 miniatura|Carol Channing amb Milo Boulton com Horatio, 1966 Hello, Dolly! és un musical amb lletra i música de Jerry Herman i llibret de Michael Stewart, basat en la farsa de Thornton Wilder, The Merchant of Yonkers (1938), que el mateix Wilder revisà i retitulà com The Matchmaker el 1955.
Hello, Dolly! va ser produïda a Broadway per David Merrick el 1964, guanyant el Premi Tony al millor musical i 9 més. L'enregistrament del show va ser inclòs al Grammy Hall of Fame el 2002. El show ha esdevingut com un dels èxits de la història de Broadway, on s'han realitzat 3 revivals; a més de nombroses produccions internacionals. El 1969 va ser adaptada al cinema, sent nominada a 7 Oscars.
Rerefons L'argument de Hello, Dolly! va ser creat a una obra anglesa de 1835, A Day Well Spent. Wilder l'adaptà per a la seva farsa de 1938, The Merchant of Yonkers, que va ser un fracàs, el qual revisà, expandint el paper de Dolly, retitulant l'obra The Matchmaker com el 1955, protagonitzada per Ruth Gordon."Hello Dolly! - New Wimbledon Theatre" IndieLondon, March 2008 The Matchmaker va ser tot un èxit, passant al cinema el 1958, protagonitzada per Shirley Booth. La història d'una vídua vivaratxa que es dedica a portar l'amor a diverses parelles i a ella mateixa en un restaurant d'una gran ciutat també apareixia al musical A Trip to Chinatown"Article on the show and the ladies who played Dolly" Curtain Up de 1891.
Encara que el paper de Dolly Levi al musical va ser escrit inicialment per a Ethel Merman, finalment es va fer enrere, igual que Mary Martin (encara que aquesta l'interpretaria posteriorment). Llavors, Merrick pensà en Nancy Walker, però finalment es contractà a Carol Channing, qui crearia el seu paper més recordat.Kenrick, John.Musicals101 "Hello, Dolly! article" Musicals101.com El director Gower Champion no era la primera tria del productor, com Hal Prince i d'altres (entre ells Jerome Robbins i Joe Layton), que declinaren dirigir el musical.Gilvey, John Anthony. Before the Parade Passes by: Gower Champion and the Glorious American Musical (2005), St. Martin's Press, , p. 117
Hello, Dolly! va rodar-se en diverses prèvies a Detroit i Washington, D.C. Després de rebre les crítiques, els creadors van realitzar diversos canvis al guió i a la partitura, incloent la cançó "Before the Parade Passes By."Gilvey, p. 149 Inicialment el show es deia Dolly, A Damned Exasperating Woman,Bloom, p. 152 fins que Merrick va escoltar l'enregistrament de Louis Armstrong cantant la cançó Hello, Dolly!, i canvià el nom del show. Aquest esdevingué un dels èxits més notables de la dècada dels 60, representant-se en 2.844 funcions, apareixent breument a la llista de musicals més representats de la història de Broadway. És emblemàtic d'un gran paradigma de Broadway: el musical blockbuster. Durant la dècada dels 60, 10 musicals es representaren en més de 1000 funcions i 3 en més de 2.000; redefinint el terme "d'èxit" entre els musicals de Broadway.Kantor, p. 302
Sinopsi I Acte A finals del , tota la ciutat de Nova York està excitada perquè la vídua Dolly Gallagher Levi està a la ciutat. ("Call On Dolly") Dolly es guanya la vida fent de matrimoniera, a més d'un munt de coses més, incloent classes de ball o de mandolina ("I Put My Hand In"). Actualment està buscant una esposa pel rondinaire Horace Vandergelder, un conegut milionari, però és clar que el que Dolly està intentant és casar-se ella mateixa amb Horace. Ambrose Kemper, vol casar-se amb Ermengarde, neboda d'Horace, però aquest es nega perquè la vocació artística d'Ambrose no és una garantia de vida. Ambrose demana ajut a Dolly, i viatgen a Yokers (Nova York) per visitar a Horace, on és un ciutadà preeminent i té un negoci de pinsos.
Horace explica als seus dos dependents, Cornelius Hackl i Barnaby Tucker, que està a punt de casar-se perquè cal una dona ("It Takes a Woman"). Planeja viatjar amb Dolly cap a Nova York per participar en la Desfilada del Carrer 14 i proposar matrimoni en la vídua Irene Molloy, qui té una botiga de barrets. Dolly arriba a Yonkerts i "accidentalment" diu que el primer marit d'Irene potser no va morir per causes naturals, a més de dir-li que coneix a una hereva, Ernestina Money, qui potser podria estar interessada en Horace. Horace marxa cap a Nova York i ordena a Cornelius i Barnaby que tinguin cura de la botiga.
Cornelius decideix que tant ell com Barnaby necessiten sortir de Yonkers. Aniran a Nova York, tindran un bon tiberi, es gastaran tots els diners, veuran la balena dissecada del Museu Barnum, gairebé seran detinguts i cadascun besarà una noia! Fan explotar unes llaunes de tomàquet per crear un mal olor temible per tancar la botiga. Dolly comenta que coneix dues noies a Nova York a les que podrien visitar: Irene Molloy i la seva ajudant de la botiga, Minnie Fay. Dolly diu a Ermengarde i a Ambrose que els presentarà a la competició de polka al Restaurant Harmonia Gardens de Nova York, i així Ambrose podrà mostrar la seva capacitat de ser un guanyador davant d'Horace. Cornelius, Barnaby, Ambrose, Ermengarde i Dolly es posen les seves millors gales ("Put on [their] Sunday Clothes") i agafen el tren cap a Nova York.
Irene i Minnie obren la seva botiga de barrets a la tarda. Irene vol un marit, però no estima a Horace Vandergelder, afirmant que es posaria un barret ben elaborat per impressionar un cavaller ("Ribbons Down My Back"). Cornelius i Barnaby arriben a la botiga i fen veure que són rics. Horace i Dolly arriben a la botiga, i Cornelius i Barnaby s'amaguen. Irene menciona sense adonar-se que coneix a Cornelius Hackl, i Dolly explica a tots que Cornelius és el dependent d'Horace durant el dia, però de nit és tot un playboy a Nova York, sent un de els Hackls. Minnie crida quan es troba a Cornelius amagat a l'armari. Horace està a punt d'obrir l'armari, però Dolly el distreu amb sentiments patriòtics ("Motherhood March"). Cornelius esternuda, i Horace marxa d'allà, descobrint que realment hi havia homes amagats a la botiga, encara que sense saber que són els seus empleats.
Dolly fa que Cornelius i Barnaby, que encara fan veure que són rics, portin les dames a sopar a l'Harmonia Gardens per arreglar la seva humiliació. Els ensenya a ballar ("Dancing"), i de cop i volta tots surten ballant pels carrers. Van tots junts a veure la Desfilada del Carrer 14. Tota sola, Dolly decideix posar a un costat al seu marit mort Ephram i seguir amb la vida abans que li hagi fugit ("Before the Parade Passes By"). Demana a Ephram que li deixi casar-se amb Horace, demanant-li que li faci un senyal. Dolly es reuneix amb Vandergelder, i el convenç perquè li doni una nova oportunitat. Li diu que Ernestina Money serà perfecte per a ell i li demana que es trobi amb ella aquell mateix vespre a l'Harmonia Gardens.
II Acte Cornelius està decidit a aconseguir un petó abans no s'acabi la nit, però Barnaby no n'està segur. Com que no tenen diners per a un carruatge, els expliquen a les noies que anar caminant al restaurant mostra que són elegants ("Elegance"). Al Harmonia Gardens Restaurant, Rudolph, el cap dels cambrers, fa que el servei dels seus cambrers sigui el doble d'eficient del que és habitual, davant el retorn promès de Dolly ("The Waiters' Gallop"). Horace arriba amb la seva cita, però ella ni és tant rica o elegant com Dolly havia dit; i avorrida d'Horace, marxa aviat, tal com Dolly havia planejat.
Cornelius, Barnaby, Irene i Minnie arriben al restaurant, sense saber que Horace també hi és. Irene i Minnie estan excitades per l'elegància de lloc i decideixen demanar el més car del menú. Temerosos de ser descoberts, Cornelius i Barnaby estan cada cop més nerviosos i s'adonen que els queda poc més que un dòlar. Dolly fa la seva entrada triomfant a l'Harmonia Gardens, sent rebuda per tots els empleats del restaurant ("Hello, Dolly!"). Seu al seient buit que hi ha a la taula d'Horace i comença a fer un llarg i car sopar, dient a un exasperat Horace que no importa el que ell digui, però que ella no es casarà amb ell. Barnaby i Horace criden cambrers al mateix temps, i en la confusió que segueix a tots dos els cau la cartera i sense adonar-se'n agafen la de l'altre. Barnaby està encantat perquè ara podran pagar la factura del restaurant, mentre que Horace descobreix que només té unes poques monedes. Barnaby ii Cornelius s'adonen que la cartera ha de ser d'Horace. Cornelius, Irene, Barnaby i Minnie intenten marxar del restaurant durant el concurs de ball ("The Polka Contest"), però Horace els reconeix i també veu que estan Ermengarde i Ambrose. El vativull que segueix culmina amb tots a comissaria.
Cornelius i Barnaby confessen que no tenen diners i que mai no havien estat abans a Nova York. Cornelius declara que encara que hagués de cavar fossats tota la resta de la seva vida com a càstig, seria algú que una vegada havia gaudit d'un dia meravellós car havia conegut a Irene. Cornelius, Barnaby i Ambrose professen el seu amor per la seva companya ("It Only Takes A Moment"), i Dolly convenç al jutge que de l'única cosa que són culpables és d'haver-se enamorat. Tots són declarats innocents i queden lliures, però Horace és declarat culpable i ha de pagar els danys. Dolly torna a fer menció al matrimoni, i Horace li replica que no es casaria amb ella encara que fos la darrera dona al món. Dolly li diu adéu-siau ("So Long, Dearie"), dient-li que mentre que ell està trist i sol, ella viurà una gran vida.
L'endemà al matí, de tornada al magatzem de Yonkers, Cornelius i Irene, Barnaby i Minnie, i Ambrose i Ermengarde demanen a Horace el que és seu. Horace finalment admet que necessita a Dolly a la seva vida, però Dolly no està segura de casar-se fins que el seu marit li doni un senyal, i llavors Horace repeteix espontàniament una frase d'Ephram: els diners són com els fems. Només serveixen si s'escampen, fent créixer les coses. Finalment, Dolly li promet que no tornarà a marxar. ("Hello, Dolly" (reprise)).
Cançons
I Acte Prologue (amb la tonada de Hello Dolly!) (Call On Dolly) I Put My Hand In - Dolly i Conjunt It Takes A Woman - Horace, Cornelius, Barnaby i Conjunt Put On Your Sunday Clothes - Cornelius, Barnaby, Dolly, Ambrose, Ermengarde i Conjunt Ribbons Down My Back - Irene Motherhood March - Dolly, Irene, Minnie, Horace, Cornelius i Barnaby Dancing - Dolly, Cornelius, Barnaby, Irene, Minnie i Dancers Before the Parade Passes By - Dolly, Horace i la Companyia
II Acte **Elegance - Cornelius, Barnaby, Irene, Minnie The Waiters' Gallop - Rudolph i els Cambreres Hello, Dolly! - Dolly, Rudolph, Cambrers i Cuiners The Polka Contest (substituïda per "Come and Be My Butterfly") - instrumental It Only Takes a Moment - Cornelius i Irene, Presoners i Policia So Long, Dearie - Dolly Hello, Dolly! (reprise) - Dolly i Horace Finale - La Companyia
(*) Nota: Les cançons "World, Take me Back" i "Love, Look in My Window", ambdues cantades per Dolly, van ser tallades abans de l'estrena, però hi tornaren a l'espectacle quan Ethel Merman interpretà a Dolly al final de la primera estada. "World Take Me Back" anava darrere de "It Takes A Woman", i va ser afegida després de "Dancing".
(**) Nota: La cançó "Elegance", encara que es consideri de Herman, va ser escrita per Bob Merril per a New Girl in Town (1957), però va ser retirada de la producció original.Suskin, Show Tunes, p. 263
Produccions Producció original de Broadway