Al llarg de la història hi ha hagut tres matxs oficials d'escacs que han enfrontat Rússia (URSS) contra la Resta del Món. Tots els matxs han estat seguits i jugats amb molt d'interès per grans escaquistes. Els dos primers matxs es disputaren entre un equip soviètic i un altre de jugadors de qualsevol altre país. El tercer matx, entre Rússia i la resta del món, fou el primer a disputar-se després de la dissolució de la Unió Soviètica, cosa que implica que alguns dels països que havien format part de l'URSS, van passar a estar alineats amb l'equip de la Resta del Món.

L'URSS va guanyar els dos primers matxs, i Rússia va perdre el tercer.

Origen Quan el entrà en el seu terç final, ja era evident per als historiadors i entusiastes dels escacs, que l'URSS havia assolit un nivell en l'àmbit escaquístic al qual les altres nacions només podien aspirar. Llevat de la breu intervenció de Max Euwe, els soviètics havien produït una línia ininterrompuda de campions del món d'escacs des de 1927 fins a 1970. De manera semblant, des de la primera participació, havien dominat completament els esdeveniments d'escacs per equips com les Olimpíades d'escacs i el Campionat d'Europa per equips d'escacs. Era tan pronunciat l'abisme entre el bàndol soviètic i els seus competidors més propers, que es va necessitar un sever repte per calibrar la mesura de la seva supremacia. Aquest repte es va presentar el 1970, quan Max Euwe (en aquells dies, president de la FIDE) va anunciar un matx per mesurar la força de l'URSS contra el col·lectiu de la resta del Món.

Si els soviètics ho van veure com una oportunitat per coronar la seva glòria, la Resta del Món va estar igualment determinat a demostrar que l'emergència de Bobby Fischer com a futur campió del món era simptomàtica d'un canvi més ampli en la qualitat de la seva base escaquística.

Com que la Guerra Freda dictava les tendències polítiques de l'època, hom va escriure molt sobre l'esdeveniment.

Primer matx, Belgrad 1970 miniatura|Borís Spasski, primer tauler soviètic al matx de 1970 El primer matx es va celebrar a Belgrad del 29 de març fins al 5 d'abril de 1970 i va ser titulat oficialment "El Matx del Segle - URSS vs la Resta del Món".

Deu jugadors per equip jugaven quatre partides contra un mateix oponent. Excepcionalment, es podien utilitzar dos suplents per canviar un jugador en qualsevol tauler, a criteri del capità de l'equip.

Max Euwe era el capità de la "Resta del món" i ell fou qui anuncià l'ordre dels jugadors de l'equip. Per primera vegada, es va fer servir el sistema de classificació d'Árpád Élő per determinar l'ordre de força dels jugadors, excepte en el cas de Bent Larsen i Bobby Fischer. Larsen no podia acceptar que la classificació de Fischer com a número u mundial en el rànquing de la FIDE el fes el primer tauler de la Resta del Món, a causa del seu recent període d'inactivitat, que contrastava amb els recents èxits de Larsen en torneigs. Tot just quan el desacord semblava llençar per la borda la trobada, Fischer sorprenentment va estar d'acord a baixar un tauler i cedir el seu lloc a Larsen.

Durant el matx, molta gent a Belgrad especulava que l'ordre dels jugadors de l'URSS semblava dissenyat per tal que cadascun jugués amb un jugador contra el que ja tingués un historial de victòries. Per exemple, l'excampió del món Mikhaïl Botvínnik estava per sota de Iefim Hèl·ler i de Mark Taimànov. Es va emparellar Taimànov contra Wolfgang Uhlmann, a qui "acostumava a guanyar com volia" i Botvínnik contra Milan Matulović, qui admetia que tenia un "complex Botvínnik", i no jugava bé contra ell. Hom també qüestionava que Paul Keres fos al desè tauler, recalcant que el fet que el seu oponent fos Borislav Ivkov probablement hi tingués quelcom a veure. Aquestes sospites varen aparèixer en diaris de Belgrad, i els soviètics varen replicar amb les seves raons: el Campió del Món Borís Spasski havia de ser el primer tauler, i el seu antecessor, Tigran Petrossian, el segon. A continuació venia Víktor Kortxnoi, perquè havia jugat la final del matx de candidats. A continuació, quatre jugadors (Lev Polugaievski, Hèl·ler, Vassili Smislov, i Taimànov) que s'havien guanyat el dret de jugar al proper Interzonal a causa de la seva posició final al Campionat de l'URSS. Els darrers tres llocs de l'equip es reservaven a jugadors amb mèrits especials - Botvínnik, Mikhaïl Tal, i Keres. El primer suplent era Leonid Stein, que havia estat sisè al Campionat soviètic, just un lloc per sota de les places de classificació per a l'Interzonal. El segon suplent fou David Bronstein, un altre excandidat al títol mundial.

Sobre el paper, el matx semblava descoratjador per a l'equip de la resta del Món, ja que lluitava contra cinc campions del món i diversos jugadors que havien aconseguit bons resultats en Torneigs de Candidats. Malgrat tot, els quatre primers taulers de la resta del Món s'ho van prendre com un desafiament, i la seva gran actuació va permetre gairebé anivellar la balança de manera que, al final, va ser només la força de fons dels soviètics la que els va permetre obtenir la victòria final, tot i que pel marge més estret.

Lajos Portisch va contribuir amb una puntuació favorable, però va provocar la còlera de Fischer quan va concedir unes taules contra Víktor Kortxnoi en una posició guanyadora. La partida va ser considerada per molts com crucial en la determinació del resultat final del matx, atès que el matx s'hauria empatat si en Portisch hagués guanyat la partida (vegeu Regla de les tres repeticions#Kortxnoi versus Portisch, 1970). L'equip de la Resta del Món també es va veure afectat pel fet que Reshevsky no va poder disputar la ronda final contra Smislov perquè coincidia amb el Sàbat. El seu substitut, Fridrik Olafsson, fou derrotat.

El matx va ser arbitrat per Bozidar Kazic i cada participant va rebre 400 $. En Fischer va guanyar un cotxe per haver aconseguit el millor resultat individual amb el seu equip.Matx de 1970 a Olimpbase

Dos suplents addicionals, David Bronstein (URSS) i l'alemany occidental Klaus Darga (Resta del món), no van arribar a jugar cap partida.

El veredicte de Mikhal Tal a 64 (Núm. 17) fou: - "Hem guanyat, però hi ha algunes raons per preocupar-se: per què els jugadors estrangers estan progressant més ràpidament - si més no en aparença? Per què és l'edat mitjana dels oponents més baixa que la del nostre equip nacional? Per què hi ha hagut un sol torneig d'escacs realment fort a la Unió Soviètica durant els últims anys?

Resultats individuals, per taulers + USSR vs Resta del món 1970 Taul Jug. URSS República Elo rd1 rd2 rd3 rd4 Tot. Jug. Món País Elo rd1 rd2 rd3 rd4 Tot. 1 Spasski RSFS de Rússia 2670 ½ 1 0 1½/3 Larsen 2650 ½ 0 1 1 2½/4 Stein RSS d'Ucraïna 2620 0 0/1 2 Petrossian RSS d'Armènia 2650 0 0 ½ ½ 1/4 Fischer 2720 1 1 ½ ½ 3/4 3 Kortxnoi RSFS de Rússia 2670 ½ ½ 0 ½ 1½/4 Portisch 2630 ½ ½ 1 ½ 2½/4 4 Polugaevski RSS de Belarús 2640 0 ½ ½ ½ 1½/4 Hort 2610 1 ½ ½ ½ 2½/4 5 Hèl·ler RSS d'Ucraïna 2660 1 ½ ½ ½ 2½/4 Gligorić 2580 0 ½ ½ ½ 1½/4 6 Smislov RSFS de Rússia 2620 ½ 1 0 1 2½/4 Reshevsky 2590 ½ 0 1 1½/3 Ólafsson 2560 0 0/1 7 Taimànov RSS d'Ucraïna 2600 1 1 ½ 0 2½/4 Uhlmann 2570 0 0 ½ 1 1½/4 8 Botvínnik RSFS de Rússia 2640 1 ½ ½ ½ 2½/4 Matulović 2560 0 ½ ½ ½ 1½/4 9 Tal RSS de Letònia 2590 ½ 0 1 ½ 2/4 Najdorf 2570 ½ 1 0 ½ 2/4 10 Keres RSS d'Estònia 2600 ½ 1 ½ 1 3/4 Ivkov 2570 ½ 0 ½ 0 1/4 Totals 5½ 6 4 5 20½ Totals 4½ 4 6 5 19½

Resultat final: URSS 20½ - 19½ Resta del Món

Segon matx, Londres 1984 El segon matx va transcórrer a Londres, del 24 de juny al 29 de juny de 1984 i es va publicitar amb el mateix títol que el primer, "El Matx del Segle".

Jugat a l'Illa dels Gossos, el matx només va poder tenir lloc gràcies a un paquet de mesures d'emergència, quan els patrocinadors es van retractar de les seus prèviament pactades de Belgrad i després Roma. L'alternativa de Londres va ser possible gràcies als esforços de Ray Keene, la London Docklands Corporation, la Federació Britànica d'Escacs i un ric co-patrocini de l'home de negocis indonesi Mr HM Hassan, que volia ser nomenat capità de l'equip de la resta del Món.

El format era el mateix que el del matx previ de 1970. Aquesta vegada els equips semblaven tenir una igualtat més gran quant a força, amb una mitjana d'Elo gairebé idèntica. Kortxnoi en aquest moment havia canviat de bàndol, després de la seva deserció cap a l'oest i aquesta era una raó per la qual Moscou (la seu més lògica per al nou matx, seguint el principi de 'casa-fora') no va ser proposada com a seu pel matx (hi havia llavors un enorme antagonisme entre Kortxnoi i les autoritats soviètiques).

Mr Hassan prudentment va lliurar les tasques de capitania executiva a Lubomir Kavalek mentre que els soviètics van emprar a Gran Mestre i psicòleg Nikolai Kroguius en el mateix paper. L'àrbitre cap va ser Robert Wade.

En el bàndol de la resta del Món, Lajos Portisch es va considerar insultat per l'oferiment del tauler 7 i va renunciar a jugar. Borís Spasski acabava de deixar l'URSS per traslladar-se a França i creia que seria massa dolorós alinear-se com a contrincant dels seus antics companys. Vlastimil Hort simplement tenia altres coses a fer. Bent Larsen i Kortxnoi eren els altres veterans presents al bàndol mundial.

Mentrestant, els nouvinguts a l'URSS Anatoli Kàrpov i Garri Kaspàrov reforçaren la meitat superior del bàndol de l'URSS, una zona de debilitat en l'anterior matx. Sorprenentment, els veterans Mikhaïl Tal, Vassili Smislov i Lev Polugaievski van participar una vegada més i altre cop van tenir uns resultats respectables. Tigran Petrossian va estar absent per malaltia, però el sòlid Iuri Razuvàiev representà l'URSS admirablement. Per part de l'equip de la resta del Món, Tony Miles i Eugenio Torre restauraren una mica d'orgull en els taulers baixos, però el dany real es va fer en el tauler 6, on el desenfrenat excampió del món juvenil Aleksandr Beliavski no podia ser contingut pels esforços combinats de Yasser Seirawan i Bent Larsen. Alguns espectadors creien que Seirawan havia estat elegit estúpidament en el lloc de Walter Browne que tenia un rànquing més alt, perquè tenia una imatge més glamurosa.

Resultats individuals, per taulers + URSS vs Resta del Món 1984 Taul. Jug. URSS República Elo rd1 rd2 rd3 rd4 Tot. Jug. Món País Elo rd1 rd2 rd3 rd4 Tot. 1 Kàrpov RSFS de Rússia 2700 1 ½ ½ ½ 2½/4 Andersson 2630 0 ½ ½ ½ 1½/4 2 Kaspàrov RSS de l'Azerbaidjan 2710 ½ ½ ½ 1 2½/4 Timman 2610 ½ ½ ½ 0 1½/4 3 Polugaevsky RSS de Belarús 2615 ½ 0 ½ 1/3 Kortxnoi 2635 ½ 1 ½ ½ 2½/4 Tukmakov RSS d'Ucraïna 2550 ½ ½/1 4 Smislov RSFS de Rússia 2600 0 ½ ½/2 Ljubojević 2635 1 0 ½ ½ 2/4 Tukmakov RSS d'Ucraïna 2550 1 ½ 1½/2 5 Vaganian RSS d'Armènia 2630 ½ ½ ½ 0 1½/4 Ribli 2610 ½ ½ ½ 1 2½/4 6 Beliavsky RSS d'Ucraïna 2565 1 1 ½ 1 3½/4 Seirawan 2525 0 0 0/2 Larsen 2565 ½ 0 ½/2 7 Tal RSS de Letònia 2620 ½ 1 ½ 2/3 Nunn 2600 ½ ½ 0 1/3 Romanishin RSS d'Ucraïna 2580 ½ ½/1 Chandler 2515 ½ ½/1 8 Razuvayev RSFS de Rússia 2500 ½ ½ ½ ½ 2/4 Hübner 2620 ½ ½ ½ ½ 2/4 9 Yusupov RSFS de Rússia 2570 ½ ½ ½ 1½/3 Miles 2615 ½ ½ ½ 1 2½/4 Romanishin RSS d'Ucraïna 2580 0 0/1 10 Sokolov RSFS de Rússia 2495 0 1 0 1/3 Torre 2565 1 0 1 2/3 Romanishin RSS d'Ucraïna 2580 ½ ½/1 Chandler 2515 ½ ½/1 Totals 5 6 5½ 4½ 21 Totals 5 4 4½ 5½ 19

Resultat final: URSS 21 - 19 Resta del Món

Tercer matx, Moscou 2002 El tercer matx va transcórrer a Moscou del 8 de setembre a l'11 de setembre de 2002 i aquesta vegada va ser anomenat "El Matx del Nou Segle" o "El Matx del Segle XXI ".