Frank Lloyd Wright (Richland Center, Wisconsin, 8 de juny de 1867 - Phoenix, Arizona, 9 d'abril de 1959) fou un arquitecte estatunidenc considerat un dels principals mestres de l'Arquitectura Moderna. Al llarg de la seva vida va desenvolupar un estil i una sèrie d'obres molt personals que han influït decisivament en el desenvolupament de l'arquitectura, primer als Estats Units d'Amèrica, i posteriorment a Europa i el Japó. És considerat com l'arquitecte més important d'Amèrica.
Biografia Primers anys Frank Lloyd Wright va néixer a la ciutat agrícola de Richland Center, Wisconsin als Estats Units, el 1867. Es deia Frank Lincoln Wright, fins que va canviar el seu nom després del divorci dels pares, i va triar el cognom gal·lès de la família materna, els Lloyd Jones. El seu pare, William Carey Wright (1825 - 1904) fou un orador admirat, professor de música, predicador ocasional i advocat. William Wright havia conegut i es va casar amb la mestra d'escola del comtat, Anna Lloyd Jones (1838/39 - 1923), l'any anterior, quan va ser contractat com superintendent de les escoles del Comtat de Richland. Originari de Massachusetts, William Wright havia estat un pastor baptista, però que més tard va seguir l'unitarisme, la fe de la família de la seva dona. Anna era un membre de la nissaga pròspera i ben coneguda dels Lloyd Jones, una família d'unitarians que havia emigrat de Gal·les a Spring Green a Wisconsin. Els pares de Wright eren persones compromeses amb interessos idiosincràtics que van passar a Frank. Segons el que escriu en la seva autobiografia, quan la seva mare era embarrassada, hauria pressentit que el seu fill construirà bonics edificis i per a fomentar l'ambició del nadó hauria decorat l'habitació del nadó amb gravats de catedrals angleses arrencats d'una revista. La família es va traslladar a Weymouth el 1870 perquè William fos pastor d'una congregació petita.
El 1876, Anna va visitar l'Exposició Universal de Filadelfia (1876) i va veure una exposició dels blocs educatius, creats per Friedrich Fröbel. Els blocs, coneguts com a Regals Froebel, servien al seu concepte innovador de jardí d'infants. Com a bona mestra, Anna va veure el potencial i hi va comprar un joc de blocs pel seu fill. El jove Frank va passar molt temps jugant-hi. Aquests tenien formes geomètriques i es podien muntar en diverses combinacions per formar tres composicions tridimensionals. Wright en la seva autobiografia explica la influència d'aquests exercicis en el seu ulterior enfocament de disseny. Molts dels seus edificis es caracteritzen per una claredat geomètrica. miniatura|Casa de Wright a Oak Park (Illinois)
La família Wright va tenir problemes financers a Weymouth i va tornar a Spring Green (Wisconsin), on el clan dels Lloyd Jones, podria ajudar William a trobar feina. Es van assentar a Madison on William va impartir classes de música i va servir com a secretari de la novament formada Societat Unitària. Encara que William va ser un pare distant, compartia el seu amor per la música, especialment les obres de Johann Sebastian Bach, amb els seus fills.
Poc després que Frank va complir catorze anys el 1881, els seus pares es van separar. Anna havia estat infeliç durant algun temps amb la incapacitat de William per mantenir la seva família i li va demanar que se'n anés de la casa. El divorci es va concretar el 1885 després que William demandés Anna per la falta d'afecte físic. William va deixar Wisconsin després del divorci i Wright va afirmar que ja no va tornar a veure el seu pare. En aquest moment el segon nom de Frank va ser canviat de Lincoln a Lloyd. Com l'home que queda a la família, Frank va assumir la responsabilitat financera per la seva mare i dues germanes.
Wright va assistir a una escola secundària de Madison, però no hi ha proves que s'hagués graduat. Va ser admès a la Universitat de Wisconsin-Madison com a estudiant especial el 1886. S'hi va afiliar a la fraternitat Phi Delta Theta, va prendre classes a temps parcial durant dos semestres, i va treballar amb un professor d'enginyeria civil, Allan D. Conover. El 1887, Wright va deixar l'escola sense tenir un títol, encara que se li va concedir un doctorat honorari en Belles Arts per la Universitat el 1955. Es va traslladar a Chicago, que encara s'estava reconstruint del gran incendi de 1871, i va treballar a l'oficina d'arquitectes de Joseph Lyman Silsbee. Al cap d'un any, va deixar Silsbee i va anar a l'oficina d'arquitectura d'Adler i Sullivan com aprenent de Louis Henri Sullivan.
El 1889, es va casar amb Catherine Lee «Kitty» Tobin (1871-1959), va comprar terres al municipi d'Oak Park a m'estat d'Illinois. Hi va construir la seva primera casa amb un estudi propi. La seva mare, Anna, aviat hi va tornar-se a trobar amb el fill Wright que li va comprar una casa adjacent a la seva. El matrimoni amb Kitty Tobin, la filla d'un ric empresari, va elevar el seu estatus social, i el va fer més conegut.
A partir de 1890, Sullivan li va assignar el departament de disseny residencial. Per a mantenir la seva creixent família, Wright havia dissenyat altres cases per complementar els seus escassos ingressos. Wright es refereix a aquestes cases com el seu disseny «pirata». Són prop de la casa de Frank Lloyd Wright, a Chicago Avenue a Oak Park. El 1893, Louis Sullivan va descobrir que Wright havia acceptat encàrrecs privats. Sullivan es va sentir traït perquè el seu empleat favorit havia acceptat a esquena de dissenyar cases, i va acomiadar Wright. Després de deixar Sullivan, Wright es va fer autònom.
Els anys d'aprenentatge a can Sullivan li van procurar una experiència notable en dissenys arquitectònics creatius. El 1901, Wright havia completat una cinquantena de projectes, incloent-hi moltes cases a Oak Park, com la Casa Walter H. Gale (1893), que fou la primera obra després que va haver de deixar l'oficina d'Adler & Sullivan.")."
Prairie style miniatura|Casa Darwin D. Martin, Buffalo (Nova York) Entre 1900 i 1917, va dissenyar cases unifamiliars en el que es va batejar l'estil Prairie, desenvolupat per Wright i seguit per altres arquitectes al Oest Mitjà al voltant de Chicago. L'Escola Prairie preconitza un estil de construcció que reflecteixi i rendeixi homenatge a l'entorn circumdant. El nom prové d'un projecte que Wright va publicar el 1901: «A House in a Prairie Town». Són edificis baixos amb poca profunditat, de sostres inclinats, línies de cel net, voladissos i terrasses amb materials inacabats, fortament integrades al seu entorn. Les cobertes sobresurten considerablement de les façanes i les finestres formen una seqüència contínua horitzontal. El nucli central dels habitatges el constitueix una gran xemeneia, al voltant de la qual es disposen les estances. Les cases tenen el mèrit de ser els primers exemples d'espais oberts.
La manipulació de l'espai interior als edificis residencials i públics són el segell distintiu del seu estil. Un d'ells és el Unity Temple, el temple de la congregació Unitària Universalista a Oak Park. Com a unitarista de sempre i membre de la Unity Temple, Wright va oferir els seus serveis a la congregació després que llur església s'havia cremat el 1904. La comunitat va acordar contractar-lo, i va treballar en la construcció des de 1905 fins a 1908. Creia que la humanitat i el paisatge hauria de ser central en qualsevol disseny. Parla d'«arquitectura orgànica» que considera com una manera de construir per excel·lència de la democràcia, un edifici ha de sorgir de la natura com els abres i la vegatació que l'envolta. Aquest edifici «va a servir de model per a una gran varietat de dissenys moderns, així com per a reconstruccions modernes d'edificis antics».
Wright va crear un nou concepte respecte als espais interiors dels edificis, que va aplicar a les cases d'estil prairie, però també a altres obres. Rebutja el criteri vigent fins llavors dels espais interiors com a estances tancades i aïllades una de les altres, i dissenya espais en els quals cada habitació o sala s'obre a les altres, i amb això obté una gran transparència visual, una profusió de llum i una sensació d'amplitud i obertura. Per diferenciar una zona de l'altra, recorre a divisions de material lleuger o a sostres d'alçària diferent, i evita qualsevol envà sòlid que estructuralment sigui dispensable. Amb tot això, Wright va establir per primera vegada la diferència entre espais definits i espais tancats.
miniatura|Hillside Home School, 1902, Taliesin, Spring Green (Wisconsin) Hi ha molts exemples d'aquest enfocament a Buffalo a l'estat de Nova York, com a resultat de l'amistat entre Wright i Darwin D. Martin, un director de la companyia de sabó Larkin. El 1902, la Companyia Larkin va decidir construir un nou edifici administratiu. A Buffalo va dissenyar els primers esbossos de l'edifici d'administració de Larkin (acabat el 1904, enderrocat el 1950), sinó també les cases de tres dels directors de l'empresa: Casa Darwin D. Martin, Buffalo NY, 1904, Casa William R. Heath, Buffalo NY, 1905, Casa Walter V. Davidson, Buffalo NY, 1908, i també la Casa George F. Barton, Buffalo NY, 1903, per al cunyat de Martin, part de la Casa Martin Complex, i més tard, les cases de Graycliff, Derby NY, 1926, residència d'estiu dels Martin.
La Casa Westcott va ser construïda a Springfield a l'estat d'Ohio, en algun moment entre 1907 i 1908. No només incorpora el disseny de l'innovador estil Prairie, sinó que també reflecteix la seva passió per l'art japonès i la cultura en els trets característics del disseny tradicional japonès. És l'unica casa prairie construïda a Ohio, i representa una important evolució del concepte Prairie de Wright. La casa té una àmplia pèrgola, coberta amb una intricada gelosia de fusta, que connecta un garatge separat amb la casa principal característica de només alguns dissenys de Wright posteriors al període Prairie.
No se sap exactament quan Wright va dissenyar la casa Westcott, pot ser alguns mesos abans o més d'un any després que Wright tornés del seu primer viatge al Japó el 1905. Wright va crear dos dissenys diferents per a la Casa Westcott, tots dos s'inclouen als Estudis i edificis construïts per Frank Lloyd Wright, publicat pel distingit Ernst Wasmuth (Alemanya, 1910-1911). Aquesta obra en dos volums conté més de 100 litografies dels dissenys de Wright i és comunament conegut com el Portfolio Wasmuth.
Altres cases de Wright considerades obres mestres de l'últim període Prairie (1907-1909) són la casa Robie a Chicago i l'Avery i la Casa Queene Coonley a Riverside a l'estat d'Illinois. La Casa Robie, amb la seva alça, el ràfec de la teulada, que recolza sobre una estructura d'acer de 34 metres de llarg, és el més espectacular. Les àrees d'estar i menjador, hi formen un espai pràcticament ininterromput. Aquest edifici va tenir una profunda influència en uns joves arquitectes d'Europa després de la Primera Guerra Mundial i és a vegades anomenada la «pedra angular de la modernitat». No obstant això, el treball de Wright no va ser gaire conegut a Europa fins a la publicació del llibre Portfolio Wasmuth per l'American Institute of Architects (AIA).
Europa i els problemes personals miniatura|Foto aèria de Taliesin, Spring Green, Wisconsin