Fondi és una ciutat d'Itàlia al Laci, província de Latina, amb més de 35.000 habitants.
Història Fundi fou una ciutat dels volscs entre Tarracina i Formiae, a uns 8 km de la costa i propera a la llacuna de Lacus Fundanus, avui Lago di Fondi. Passava per la ciutat la via Àpia. El 340 aC durant la gran guerra llatina romangué neutral entre llatins i campanis i al final de la guerra fou aliada de Roma i per la seva fidelitat va rebre la ciutadania romana sense dret a sufragi juntament a Formiae (338 aC), però després es va revoltar amb Privernum sota la direcció de Vitruvius Vaccus, que era nadiu de la ciutat; derrotada la revolta els magistrats locals van poder explicacions satisfactòries al senat romà i la ciutat no fou castigada. El 190 aC es va votar una llei que la va donar la ciutadania plena amb dret de sufragi, i els ciutadans foren inclosos a la tribu emiliana.
Avançat el , sota August, va rebre una colònia de veterans, però durant tot l'Imperi fou municipi. Fou inclosa administrativament al Laci, a la part coneguda per Latium Novum. La seva prosperitat derivà de què hi passava la via Àpia que es desviava lleugerament per entrar a la ciutat. Horaci esmenta la petulància del magistrat local i orador Aufidius Luscus. Ciceró i Suetoni també l'esmenten i aquest darrer indica que la família de Lívia Drusil·la, dona d'August, fou originària d'aquesta ciutat i alguns autors inclòs hi fan néixer a Tiberi. Silius Italicus inclou Fundi i Caiëta a Campània però no cap dubte de què era al Latium.
Es conserven algunes restes de l'època romana: les muralles, alguna porta, inscripcions i altres objectes menors, i sobretot un carrer de la ciutat que és part de l'antiga via Àpia. La ciutat era famosa per l'excel·lència dels seus vis: el més rellevant el Caecubus (que es feia a l'anomenat Caecubus Ager), però tot seguit el de la mateixa ciutat (Fundanum vinum, fet al Fundanus Ager) només superat pel Caecubus i el vi de Falèrnia.
Possessió romana d'Orient des del fins al , fou un comtat dels normands dins el ducat de Gaeta. Formà part del Regne de Nàpols i van ser comtes la família Dell'Aquila i el 1299 va passar als Caetani que per dos segles la van fer centre dels seus feus i seu d'iniciatives artístiques. El 1378 Onorato I Caetani va permetre la celebració d'un conclau que va elegir a l'antipapa Climent VII d'Avinyó en oposició al papa Urbà VI.
Va passar després a domini català-aragonès i fou donada en feu a Prospero Colonna al final del . El fill de Pròsper, Vespasià Colonna, es va casar el 1527 amb Júlia Gonzaga, una adolescent filla de Lluís Gonzaga de Màntua. Durant l'estança de la comtessa Júlia Gonzaga a la ciutat (1526-1534), Fondi va arribar a la seva màxima esplendor. El 1534 fou devastada pel pirata otomà Khair ed-Din Barba-rossa i va començar la decadència. Dels Colonna va passar als Sangro. El 1861 va passar a Itàlia però fins al 1870 els napolitans refugiats als Estats Pontificis van fer atacats a la zona.
Categoria:Municipis de Latina