Montboló (, estàndard , en francès Montbolo) és un municipi català de la comarca del Vallespir, a la Catalunya del Nord.
Etimologia Explica Joan CorominesCoromines 1996. en el seu Onomasticon Cataloniae que el topònim Montboló deriva del nom propi del possessor del castell del lloc, Monte Baldone (Muntanya o castell d'en Baldó). Hauria passat, en època moderna, per la forma Montbauló.
Geografia miniatura|esquerra|Situació de la comuna de Montboló en el Vallespir Localització i característiques generals del terme El terme comunal de Montboló, de 219.800 hectàrees d'extensió, està situatEl terme comunal de Montboló en els ortofotomapes de l'IGN.Montboló a les Cartes de Cassini ofertes per l'IGN. a la zona central de la comarca del Vallespir. És íntegrament a l'esquerra del Tec, en els contraforts sud-orientals del Canigó, al Puig de l'Estela, a les dues valls que s'obren a banda i banda de la carena on es troben el Coll de Formentera i el Coll de la Redubta; per aquesta carena circulava l'antiga via fèrria minera. En aquesta carena es troben les dues elevacions més importants del terme: el Roc Rodon i el Puig de Formentera i el Palet de Rotllan, de 1.338, 1.182 i 1.061 metres d'altitud, respectivament.
A banda i banda d'aquest contrafort del Canigó s'obren les dues valls que formen el terme de Montboló: la de la Ribera de Bonabosc, al sud-oest, i la de la Ribera de Sant Marçal, al nord-est. En el cas de la primera de les dues valls, es tracta sobretot del vessant nord-est de la vall, a l'esquerra de la Ribera de Bonabosc: només la capçalera de la vall és tota dins del terme de Montboló. La meitat inferior és compartida amb Arles. En el cas de la segona vall, es tracta només de part del vessant sud-oest de la vall, atès que el curs de la Ribera de Sant Marçal és el límit del terme de Montboló amb el de Sant Marçal i Tellet. Encara, el darrer tram d'aquesta vall entra en el terme de Reiners.
El poble de Montboló miniatura|esquerra|Montboló en el Cadastre napoleònic del 1812 (Arxius Departamentals dels Pirineus Orientals) miniatura|El poble modern de Montboló El poble de Montboló es trobaMontboló en els ortofotomapes de l'IGN a l'extrem oriental del seu terme, enlairat dalt d'un turó que pertany a un dels contraforts del Canigó, anomenat Serres de Montboló. Està format sobretot a l'oest de l'església parroquial de Sant Andreu de Montboló. Al costat sud-est de l'església hi ha la casa del comú del terme. Per la seva situació, de la qual deriva el paisatge que es mostra des del poble, Montboló rep el nom de Balcó del Vallespir. En el poble queden restes del Castell de Montboló.
El Pla del Bernadó miniatura|esquerra|El Pla del Bernadó A la riba esquerra del Tec es trobaEl Bernadó en els ortofotomapes de l'IDN el segon nucli de població de Montboló. Es tracta d'una urbanització moderna sorgida al Bernadó. Aquesta urbanització, coneguda com a Pla de Bernadó, és compartida amb la comuna d'Arles, de tal manera que només la quarta part nord-est del nucli és dins del terme de Montboló. Des d'Arles és també anomenat Can Truja.
Sanatori del Solà Situat a llevant del pobleEl Sanatori del Solà en els ortofotomapes de l'IGN de Montboló, és un conegut sanatori.
Les Becedes, o la Beceda Es tracta d'un veïnat desaparegut situat al nord-oest del terme, a la vall alta de la Ribera de Bonabosc, dessota i al sud-oest de Mas Pujol. Actualment no en queda res, d'aquest veïnat.
Els dòlmens de Montboló A Montboló hi ha els dòlmens de la Caixa de Rotllan, sencer, i el Dolmen de Formentera, arruïnat.
Els masos del terme Els masos i altres construccions isolades del terme de Montboló són els següents: el Bernadó, Can Boixeda (a Arles, però amb terres a Montboló), Can Fórnols, o Mas d'en Fórnols, Can Guardiol, Can Noguer, abans Mas Noguer dels Salvatges, Can Pere Andreu, Can Prim, abans Mas d'en Guitard, Can Quirc, Can Vila-seca, abans Mas d'en Vila-seca, el Casot, la Cogullada, o Mas de la Cogullada (també a Arles, amb terres a Montboló), el Cortal de Can París, el Cortal del Camp Llarg, el Cortal, abans Mas, del Pla Castanyer, el Cortal del Puig, abans d'en Baixès, el Cortal, abans Mas, del Verdàs, el Cortal d'en Joan Gros, el Cortal d'en Vila-seca, el Forn de Calç, el Mas Barrabam, el Mas Caners, abans d'en Forgues, el Mas Carbonell, el Mas de la Balma, el Mas de la Devesa, el Mas de la Serra, el Mas de les Potringues, el Mas del Puig, o el Puig, abans Mas Baixès o Mas del Puig Boscà, el Mas de Puig Sec, abans Cortal d'en Crastes, el mas Freixenet, el Mas Joan Sorribes de Baix, el Mas Noguer, el Mas Sever, abans d'en Sever, el Mira, o el Mir, abans Mas del Mir, el Molí d'en Vilar, el Molinot (a Arles, però amb terres a Montboló), Ribamala, o Mas de Ribamala, el Roviró, abans Mas del Roviró, Sant Magí, o Can Magí, abans Mas Magí, el Solà, abans Mas d'en Sorts, i les Vernedes, abans Mas d'en Baixès. Cal esmentar també Super Val-Tec, hàbitat modern i tres oratoris al llarg del terme.
Hi ha alguns masos en ruïnes, com el Camp Gran, Can Marianna, Can Valent, el Cortal de l'Estanyol, el Cortal del Massà, abans Mas Massà, el Cortal d'en Sorribes, el Mas d'en Corona, el Mas de Roca Gelera, el Mas Joan Sorribes de Dalt, el Mas Pujol, abans Mas Colomer, la Noella, abans Casot o Cortal del Frare, la Pallera, la Redubta, el Roquer, o Mas d'en Guitard. D'altres que ja són noms antics, en desús, com el Camplà, o Camp (o Can) Pla, els Casots de la Rectoria, el Cortal d'en Galí (dos amb el mateix nom), el Cortal d'en Grau, el Cortal d'en Rossinyol, el Cortal d'en Sorts, el Mas Bartomeu, el Mas Camboliu, el Mas de la Font de Montargull, el Mas de la Guaretosa, el Mas d'en Gascó, el Mas de Raigxic, el Masot, el Mas Pesset, el Mas Rodonell, o el Rodonell, el Mas Sorts, el Mas Vilar, el Molí Lleonard, els Salvatges i la Teuleria d'en Guitard. Cal esmentar també l'Estació de Formentera, de l'antic ferrocarril miner, ara en ruïnes.
Hidrografia Cursos d'aigua el Tec és el referent hidrogràfic del terme de Montboló. Marca tot el límit meridional de la comuna, i recull les aigües de tota la resta de còrrecs i riberes del terme. Traçant una línia al biaix de nord-oest a sud-est, es poden traçar dues conques principals, en el terme de Montboló. La meitat sud-oest ve marcada per la vall de la Ribera de Bonabosc, i fins a set petites valls més directament afluent del Tec. La Ribera de Bonabosc, que es forma a les carenes on hi ha la Collada dels Frares, el Coll Bufador i el Roc Rodon. La Ribera de Bonabosc recull els còrrecs de Barrabam, de Roc Llong, de la Xalada, o Eixalada, de la Font d'en Jacolí, del Pas de les Eixades, del Verdàs, del Puig de Formentera, del Massà, el dels Tres Castanyers, el d'en Sorribes, el Còrrec Reu, que hi aporta els del Pla del Rec i el de Formentera i el de les Fonolleres. Més a l'est hi ha el Còrrec de la Serra, també anomenat de Puig-sec en el seu tram final i que desguassa en el Tec en terme d'Arles, que recull, dins de Montboló, els còrrecs de la Serva, del Roquer, el qual, alhora, hi aporta els còrrecs del Torell, del Casot, de la Barcilona, de la Devesa, de Can Quirc, de Can Noguer, de la Jaça i de la Font del Roquer. Encara més a llevant hi ha els petits còrrecs de la Cogullada i de Puig de Rossa, més a l'est el de la Coma, amb el de les Batalloles, el de la Teuleria i el d'Arbessa, un xic més a orient el de la Noella i el de la Castanyeda d'en Guitard, després el de les Ferrades i el d'en Sorribes (un altre amb el mateix nom que l'anterior), i una mica més al nord-est, el de la Guaretosa, amb els còrrecs del Mallol Vell, d'en Gascó, de la Font d'en Xarló, de les Guixeres i de les Pedres Blanques, amb el de la Mira.
L'altra meitat del terme, separada de l'anterior per la carena on hi ha el poble de Montboló, hi ha tot de cursos d'aigua que neixen en terme de Montboló, però després davallen cap als termes dels Banys d'Arles i Palaldà o de Reiners, o bé cap a la Ribera de Sant Marçal. Entre els primers, els còrrecs de la Coma, de la Calcina i de Montargull, que aflueixen en el Tec en territori de Palaldà; més al nord, el Còrrec de Clocamina, amb el del Bac de Font Vidre, i el de les Carboneres, amb els còrrecs dels Grèvols, dels Caners, de la Font del Manyil i de la Font de l'Espinàs, que entren en el terme de Reiners per tal d'abocar-se en la Ribera Ampla, afluent del Tec. La zona nord-est del terme de Montboló està definida pels afluents per la dreta de la Ribera de Sant Marçal. De nord-oest a sud-est, s'hi troben el Còrrec de Molinàs i la seva continuïtat, el de Riu-sec, que marquen el límit entre Montboló i Teulís, amb els còrrecs de Barbasta, de les Vernedes i de la Font de les Vernedes, més al sud-est el Còrrec d'en Martí, amb els de la Font de les Calmelles, de la Font de les Praderes, de Can Magí i de les Campanyes, i més a llevant el Còrrec d'en Sever i el de Raigxic. Just a l'extrem nord-est del terme la Ribera de Sant Marçal s'uneix a la Ribera Ampla.
A Montboló hi havia hagut dos recs, el del Molí d'en Vilar, el del Molí Lleonard, noms ja en desús per la caiguda de l'ús dels molins.
Fonts Són abundants, les fonts en el terme de Montboló. Les més destacades són: la Font, la Font de Puig Remí, la Font de la Solana de Can Joan Gros, la Font Captada, la Font de Montboló, la de Can Cerdà, la de Can Guardiol, la de Can Noguer, la de Can Quirc, la de Can Vila-seca, la de Clocaminer (nom ja en desús), la de la Balma, la de la Devesa, la del Clot de Queraus, la de les Calmelles, la de l'Espinàs, la de les Praderes, la de les Vernedes, la del Mas Caners, la del Mas Freixenet, la del Mas Sever, la del Roquer, la d'en Manyil, la d'en Xarló, la de Raigxic, o simplement, el Raig Xic, i la de Sant Magí.
Orografia Molts dels topònims del terme indiquen formes de relleu, com obagues: Bac de Font Vidre; balmes: la Balma, la Balma o Cova de Montboló; boscs: Bosc del Roquer, Bosc d'en Martí, Bosc Estatal del Baix Vallespir; canals: Canals de Barbasta; clots: Clot de Queraus, Clot de Rigall; colls: Collada Baixa dels Terrers Baixos, Collada dels Frares, Coll de Formentera, Coll de la Redubta i Coll d'en Gros; comes: la Coma (dos llocs amb el mateix nom); plans: Pla de Bernadó, Pla de l'Arca, Pla del Castanyer, Pla del Rec; muntanyes: Montargull, el Puig, el Puig de Formentera i el Puig de les Àligues; serres i serrats: la Serra, el Serrat del Pla de Dofiagues, el Serrat d'en Trafica, el Serrat de Puig Sec, les Serres de Montboló, i solanes: el Solà, la Solana (dues de diferents).
El terme comunal