Tarek William Saab Halabi és un polític, advocat i poeta veneçolà, nascut el a El Tigre (Anzoátegui). Va ser líder estudiantil, Cap de l'oficina de Drets Humans del consell municipal de Caracas entre 1993 i 1998, Congressista pel Districte Federal entre 1998 i 1999, integrant de l'Assemblea Nacional Constituent de 1999, diputat en l'Assemblea Nacional per l'Estat Anzoátegui entre 2000 i 2004, governador per aquest mateix Estat entre 2004 i 2012, president de la Defensoria del Poble designat per l'Assemblea Nacional en 2014 i en 2017 va ser designat com a fiscal general de la República per l'Assemblea Nacional Constituent.
Durant el cop d'estat de l'abril de 2002 va ser arrestat arbitràriament sense càrrecs i colpejat en públic, mentre les televisions privades que donaven suport al cop d'estat emetien les imatges i les celebraven; sent alliberat poc després, quan el cop va fracassar. Aquestes imatges van obrir els ulls a molts intel·lectuals veneçolans que inicialment van donar suport al cop d'estat i que no podien entendre per què es colpejava a un poeta defensor dels drets humans.
Entre les seves obres literàries destaquen: Los ríos de la Ira (1987), El Hacha de los Santos (1992), Príncipe de Lluvia y Duelo (1992), Al Fatah (México, 1994), Angel Caído Angel (1998), Cielo a Media Asta (2003) o Cuando Pasen las Carretas (2003).
Activitat estudiantil Va néixer al si d'una família de comerciants libanesos. Tarek William Saab va mostrar per vocació ser escriptor, començant a publicar poemes i articles en la premsa local des dels quinze anys en el diari Torxa de la ciutat d'El Tigre. Tarek William Saab, durant la seva joventut, va ser un líder estudiantil i militant de moviments d'extrema esquerra. Ja al cap de 14 anys, Saab s'uneix al excomandant guerriller Douglas Bravo i al seu moviment revolucionari PRV-Ruptura arribant a convertir-se des de finals dels anys 1980 fins a mitjans dels anys 1990 en el seu assistent personal. Va ser elegit president del Centre d'Estudiants de l'Institut Briceño Méndez d'El Tigre entre 1978 i 1980, i president de la Federació d'Estudiants de la zona Sud de l'Estat Anzoátegui entre 1979 i 1980.
Traslladat a Mèrida, entre 1981 i 1982, on va presidir el comitè de batxillers sense matrícula de la Universitat dels Andes va declinar continuar-hi estudiant lletres (on formava part del moviment estudiantil), per optar a estudiar dret a la Universitat Santa María de Caracas.
Té un postgrau en dret penal i estudis en drets humans, ambdós a la Universitat Central de Veneçuela (UCV), també a Caracas.
Carrera política A principis de la dècada dels noranta, va ser nomenat cap de l'oficina de drets humans del Consell Municipal de Caracas i funda la càtedra de Drets Humans de la Policia de Caracas, on va ser professor entre 1994 i 1996. Coneix en la Caserna San Carlos al tinent coronel del cop d'estat de 1992, Hugo Chávez, a qui va defensar amb un grup de juristes, aconseguint intercedir davant del president Rafael Caldera per aconseguir el seu indult en 1994. Aquest mateix any, és postulat per Veneçuela al Premi Internacional de Drets Humans “Reebok Human Rights Award”.
En 1997, es crea el Comitè de Defensa dels Desapareguts Polítics Veneçolans als anys 60, 70, 80 i 90, del qual va ser nomenat coordinador.
Va pertànyer a diversos comitès de defensa dels Drets Humans i a organitzacions no governamentals com la Comissió Justícia i Pau de Petare.
Parlamentari Després de l'alliberament de Chávez, passa a col·laborar en el Moviment Bolivarià Revolucionari-200 (MBR-200), antecessor immediat del Moviment V República (MVR), secundant activament la candidatura de Chávez a la presidència el desembre de 1998, i aconseguint ser elegit per aquesta organització política com a diputat al Congrés Nacional en les eleccions d'aquell any, ocupant el càrrec de president de la comissió de cultura de la cambra de diputats. Al juliol d'aquest any, va ser elegit membre de l'Assemblea Nacional Constituent per a redactar la nova Constitució en 1999, en la qual va presidir la comissió de drets humans. En aquesta, va coordinar-hi la redacció del Títol 3 dels Deures i Drets Humans.
Per als 2000, a causa dels preceptes de la nova carta magna, es celebren noves eleccions generals i obté l'acta de diputat a la recentment creada Assemblea Nacional, sent president de la Comissió de Política Exterior; com a conseqüència d'aquest càrrec, és la màxima representació parlamentària que s'encarrega d'acompanyar en les seves gires internacionals al president Hugo Chávez. Aquest any va viatjar a deu països membres de l'OPEP formant part de la comitiva oficial del president veneçolà.
Cop d'estat de l'11 d'abril Durant els successos del cop d'estat de l'11 d'abril del 2002, Saab es trobava en una sessió convocada per l'Assemblea Nacional, on hi era president de la Comissió de Política Exterior. En finalitzar la sessió, ell al costat d'altres diputats, van partir cap al Palau de Miraflores a la concentració en suport al president Hugo Chávez. A les 11 de la nit, en haver-se consumat el cop d'estat i després de parlar amb el president, alguns diputats decideixen resguardar-se en diferents llocs.
L'endemà al matí, Saab torna a la seva casa per a acompanyar als seus fills de tres i set anys. Hores després, una multitud va assetjar la residència familiar. Saab va ser detingut per una comissió de la DISIP i reclòs en els soterranis de l'Helicoide juntament amb la dirigent Lina Ron fins al 13 d'abril.
Després de la pressió de personalitats i moviments de drets humans, Saab va ser alliberat durant hores de la tarda. Va denunciar que, durant el seu empresonament, va ser amenaçat de ser presentat davant tribunals militars i haver-hi estat agredit durant el trasllat del seu alliberament. En sortir, es dirigeix a la seu del canal estatal, Veneçolana de Televisió, on dirigeix la retransmissió del senyal televisiu.
Mesos després, Saab al costat del diputat d'Acció Democràtica, Edgar Zambrano, presideixen la comissió de l'Assemblea Nacional que va investigar els fets esdevinguts durant el cop d'estat i que conclou amb l'assenyalament dels militars involucrats.
Governador d'Anzoátegui Període 2004 - 2008 En 2004, Saab va abandonar el seu càrrec de diputat per a aspirar en les eleccions regionals per a governador del seu estat natal: Estat Anzoátegui, pel MVR. En les eleccions del 31 d'octubre, obté 187.209 vots (57% del total), superant a l'opositor Antonio Barreto, rellevant en el càrrec a David De Lima i es converteix en el cinquè governador d'aquest Estat.
El juny de 2007, va enfrontar amb èxit un procés de recol·lecció de signatures per a activar un referèndum revocatori en contra seva, dirigit per l'exministre Luis Alfonso Dávila. Saab ingressa al Partit Socialista Unit de Veneçuela (PSUV) després de la dissolució del MVR.
Entre les obres d'infraestructura més importants inaugurades en aquest període es troben: el tram 8 entre Unare i Píritu de l'autopista Gran Mariscal d'Ayacucho, l'estadi Olímpic José Antonio Anzoátegui, el Complex Poliesportiu Simón Bolívar, el Centre Oftalmològic José Leonardo Chirinos, la Casa Llar de l'Adult Major "Thomas More", la recuperació dels hospitals Razetti de Barcelona i Dr. Luis Felipe Guevara Rojas d'El Tigre, el Centre Diagnòstic Integral "Fabricio Ojeda" i l'Hospital de Nens "Dr. Rafael Tobías Guevara". Al final de la gestió el mandatari va indicar que s'havien lliurat prop de 1.500 obres. Durant el mandat també s'inauguren institucions culturals com l'Escola d'Arts Plàstiques Armando Reverón, la Galeria d'Art Pedro Báez, el Centre Cultural Miguel Otero Silva, el bust a Federico García Lorca i la plaça en homenatge a Bob Dylan.
Període 2008 – 2012 Al juny del 2008, va guanyar les eleccions internes del seu partit per a aspirar a la reelecció de la governació d'Anzoátegui en les següents eleccions regionals. En aquests comicis, realitzats el 23 de novembre i on es va enfrontar als opositors Gustavo Marcano i Benjamín Rausseo, Saab obté 311.344 vots (55% del total), aconseguint ser reelegit.
Entre les obres d'infraestructura més rellevants inaugurades en aquest període es troben: els distribuïdors Fabricio Ojeda, Américo Silva i Noel Rodríguez; l'estació d'aigua El Viñedo, el Centre Diagnòstic Integral (CDI) "Chema Saher", els liceus de Caripa i Luisa Càceres d'Arismendi, deu sales d'operacions i la sala d'hospitalització de dones de l'hospital Luis Razetti, el mirador turístic d'El Tigre, el mercat pesquer dels Boqueticos, l'estadi de futbol "Pancho Alegría", el pont Américo Silva i els boulevares Enees Perdomo en platja Lido, Silvio Rodríguez en platja Cangrego i Mercedes Sosa en platja Los Canales.
En l'àmbit esportiu, mentre va durar la seva gestió, va aconseguir que l'estadi José Antonio Anzoátegui es convertís en la casa on la Selecció Veneçolana de Futbol va jugar la majoria de les seves trobades com a local. En 2011, l'estat va albergar l'edició 18 dels Jocs Esportius Nacionals de Veneçuela. Gairebé en finalitzar el seu mandat, Saab va indicar que durant la seva administració es van construir 94 instal·lacions esportives.
Durant aquest període, al Parc Andrés Eloy Blanco, a part dels tributs a Lorca i Dylan, s'agreguen busts de Rita Valdivia, Roque Dalton, Ernesto Sifontes, Bruce Springsteen, Victor "Chino" Valera Mora, Andrés Eloy Blanco, Ernesto "Che" Guevara, Neil Young, Fabricio Ojeda, Arthur Rimbaud i José Gervasio Artigas com "homenatge a cantants i autors universals en pro de l'alliberament espiritual de la gent". També es van desenvolupar tretze festivals gratuïts de músics nacionals.
Addicionalment es van obrir vuit cases d'alimentació en Cantaura, Lechería, El Tigrito, Pariaguán, Anaco, Puerto La Cruz i El Tigre.
Defensor del poble Saab exercia com a integrant de la Comissió per la Justícia i la Veritat, juramentada el 27 de febrer de 2014, amb la funció d'investigar els homicidis, tortures, desaparicions i violacions dels Drets Humans durant el període entre 1958 i 1998 quan, el 22 de desembre de 2014, és designat per l'Assemblea Nacional com a Defensor del Poble.
La seva gestió va fer èmfasi en el desenvolupament acadèmic dels funcionaris de la Defensoria. Segons Saab, de 40.000 casos que es van resoldre durant el 2015 i que es trobaven oberts des del 2010, es va passar a processar 30.418 denúncies en aquest any.
En aquest càrrec, Saab va servir d'enllaç davant del Poder Judicial, a través de la Sala Penal del Tribunal Suprem de Justícia (TSJ), per a la sol·licitud de llibertats amb mesures humanitàries a ciutadans privats de llibertat que es trobaven malalts. Igualment, va gestionar l'alliberament dels polítics Yon Goicoechea i Wilmer Azuaje, catorze policies del municipi Chacao, així com el canvi a arrest domiciliari del dirigent opositor Leopoldo López.
També va rebutjar la participació de menors encaputxats en les manifestacions opositores. Es va mostrar a favor de sancionar als Guàrdies Nacionals que presumptament assassinar al jove Fabián Urbina i rebuig els atacs de simpatitzants chavistes a diputats opositors en l'Assemblea Nacional.
En 2017, acudeix en visita oficial al Líban i es reuneix amb el president d'aquest país, Michel Aoun, i el president del parlament, Nabih Berri.
Consell Moral Republicà A finals del 2016, Tarek William Saab és nomenat president del Consell Moral Republicà, òrgan rector integrat per la Defensoria del Poble, la Fiscalia General de la República i la Contraloria General de la República. En 2017, és ratificat al mateix càrrec.
Fiscal general El 5 d'agost de 2017, el Tribunal Suprem de Justícia, va separar del càrrec de Fiscal General a Luisa Ortega Díaz, a més inhabilitant-la per a exercir càrrecs públics, congelar els seus béns i prohibint-li sortir del país.