La piràmide de Quèops, també coneguda com la Gran Piràmide, o la piràmide de Khufu, és la més gran de les tres Piràmides de Guiza. Khufu és el nom egipci d'aquest faraó; Quèops (Χέωψ) n'és el nom grec. És la més antiga de les Set Meravelles del Món Antic, i l'única que roman en gran part intacta. Els egiptòlegs creuen que la piràmide va ser construïda com a tomba per al faraó Quèops, de la quarta dinastia egípcia. Heròdot va dir que van trigar vint anys a erigir-la, malgrat que ell va néixer dos mil anys després,No hi ha acord sobre la manera com es va construir, per aquest motiu tampoc no es pot fer un càlcul acurat del temps que es va trigar, Heròdot afirma que van ser 30 anys, 10 per a construir la base i la rampa dels materials i 20 per a la piràmide en si. i que es va acabar al voltant del 2560 aC. Va ser la construcció més alta del món durant més de 3.800 anys.
Originàriament, la gran piràmide era coberta per lloses de pedra calcària que formaven una superfície exterior completament llisa; el que es veu avui dia és l'estructura del nucli subjacent. Algunes de les pedres de la coberta que un cop van revestir l'estructura encara es poden veure al voltant de la base. Hi ha hagut diferents teories científiques i alternatives sobre les tècniques de construcció de la Gran Piràmide. La hipòtesi més acceptada de construcció es basa en la idea que va ser construïda movent pedres enormes des d'una pedrera i arrossegant-les i aixecant-les al seu lloc.
Hi ha tres cambres conegudes dins de la Gran Piràmide. La cambra situada més avall està tallada a la base de roca sobre la qual va ser construïda la piràmide i no fou acabada. L'anomenada Cambra de la Reina i la Cambra del ReiJohn Romer, en la seva obra The Great Pyramid: Ancient Egypt Revisited esmenta que "per si mateixos, per descomptat, cap d'aquests noms moderns defineix la finalitat original de l'arquitectura que descriuen." p. 8 són més amunt en el si de l'estructura piramidal. La Gran Piràmide de Guiza és l'única piràmide d'Egipte que se sàpiga que conté tant passadissos ascendents com descendents. La part principal del complex funerari de Quèops està formada per un conjunt d'edificis que incloïen dos temples funeraris en honor de Khufu (un prop de la piràmide i un a prop del Nil), tres piràmides més petites per a les esposes de Khufu, i una piràmide satèl·lit encara més petita, una calçada elevada que connecta els dos temples, i petites tombes en forma de mastabes que envolten la piràmide que pertanyien a la noblesa.
Tenia originalment una alçària de 146,58 m, però ara només en té 139. Ha perdut el recobriment calcari fet amb pedra originària de Tura; aquesta pedra calcària era de color blanc i això permetia veure la piràmide des de molt lluny. És possible que la punta (el «piramidó») era feta d'una barreja d'or i argent. La base feia 230,40 m de costat (avui ha perdut uns tres metres) i era quadrada.
Història i descripció miniatura|esquerra|La piràmide miniatura|esquerra|Plànol de la zona Es creu que la piràmide va ser construïda com a tomba per al faraó Khufu de la quarta dinastia egípcia i va ser construïda en un període de vint anys. Alguns creuen que el djati de Khufu, Hemon o Hemiunu, en fou l'arquitecte.Shaw (2003) p.89. Originalement, hauria fet 280 colzes egipcis d'alt, (146,5 m) però amb l'erosió i l'absència del piramidó, ara fa només 138,8 m. Cada costat de la base mesurava 440 colzes (230,4 m) de llarg. La massa de la piràmide s'estima en 5,9 milions de tones. El volum, incloent-hi uns dalts interiors, és d'aproximadament d'uns 2,5 milions de metres cúbics. Prenent com a referència aquestes estimacions, la construcció en vint anys implicaria la instal·lació d'aproximadament 800 tones de pedra per dia. De la mateixa manera, ja que consisteix en una estimació de 2,3 milions de blocs, per completar la construcció en vint anys s'haurien de moure una mitjana de més de dotze dels blocs al seu lloc cada hora, dia i nit. L'egiptòleg Flinders Petrie de 1880 a 1882 en va fer les primeres mesures de precisió i les va publicar al llibre The Pyramids and Temples of Gizeh. Gairebé tots els raports es basen en seu treball. Moltes de les pedres de la coberta i dels blocs de la cambra interior de la Gran Piràmide s'encaixen amb una precisió extraordinària. Basant-se en les mesures realitzades a la carcassa de pedres nord-oriental, l'obertura mitjana de les juntes és només de 0,5 mil·límetres d'amplada.
Geometria i proporcions Proporcions de la Gran Piràmide de Khèops: miniatura|Representació de les magnituds i el triangle sagrat a l'interior de la Gran Piràmide.
Base quadrangular: 440 x 440
Semibase: b= 220
Altura: h= 280
Relació apotema a:
Pendent d'apotema a:
Aquest pendent dels blocs de revestiment: , correspon a l'angle teòric: 51,84277... , i s'ajusta al valor mesurat per Flinders Petrie amb error d' 1 minut d'arc.
Segons la interpretació del s. XIX basada en l'historiador grec Heròdot (Històries II, 124-127), la Piràmide de Kheops fou planificada de manera que l'àrea de cadascuna de les seves cares triangulars fos equivalent al quadrat de la seva alçada. Aquesta relació geomètrica estableix que l'alçada h actua com a mitjana proporcional entre la semibase b i l'apotema a, segons la fórmula:
Aquesta proporció geomètrica es materialitzava a la pràctica mitjançant l'ús del seked, la unitat egípcia per mesurar el pendent. Per a la Gran Piràmide, els constructors van triar un seked de 5,5 pams (és a dir, 5 pams i 2 dits de desplaçament horitzontal per cada colze d'alçada).
Aquesta tria tècnica és la que genera, de manera inherent, la proporció descrita: la ràtio entre l'alçada: 7 pams (1 colze), i el desplaçament (5,5 pams) dóna un valor: , que permet aproximar la igualtat: , amb la precisió constructiva observada.
Detallem 2 propietats d'aquest pendent: , que el fan especial com el pendent corresponent al Triangle sagrat (terna pitagòrica: 3, 4, 5) de la Piràmide de Khefren:
1. El valor assignat pels egipcis de: (error: 1 mil·lèsima), els permetia quadrar el cercle de radi h:
2. El triangle rectangle que manté la proporció entre els costats és un triangle àuri, amb proporció àuria: ; és a dir, la proporció entre l'apotema a i b aproxima el nombre d'or: (error: 0,5 mil·lèsima)
Observació: La proporció descrita entre els costats del triangle rectangle la podem sintetitzar:
miniatura|Gran Piràmide de Guiza en una foto feta amb un estereopticó.
La piràmide va romandre com a l'estructura més alta feta per l'home al món durant més de 3.800 anysCollins (2001) p.234. sense que cap altra la depassés, fins que la torre de 160 metres d'altura de la Catedral de Lincoln es va completar pels volts del 1300. La precisió de la mà d'obra de la piràmide és tal que els quatre costats de la base tenen un error mitjà de només 58 mil·límetres de longitud.Cole Survey (1925) basat en les longituds dels costats, 230.252m, 230.454m, 230.391m, 230.357m La base és horitzontal i plana amb una precisió de ± 15 mm.Lehner (1997) The Complete Pyramids. pp108 Els costats de la base quadrada estan estretament alineats amb els quatre punts cardinals (a menys de 4 minuts d'arc)Petrie (1883) pp38. El 2600 abans de Crist, bisecant la ruta semicircular de l'estrella 10i Draconis al voltant del Pol Nord Celest durant la foscor de mig dia d'una nit de mitjans d'hivern es proporcionaria fàcilment el nord geogràfic precís. Vegeu Nature 412:699 (2001); altres fonts disponibles i el debat a través de DIO. sobre la base del nord geogràfic, no del nord magnètic,Petrie (1883) pp125 i la base acabada es van enfrontar a un error d'angle mitjà de només 12 segons d'arc. Les dimensions del disseny acabat, segons les investigacions de Petrie i estudis posteriors, s'estima que van ser originalment de 280 colzes d'alt per 440 colzes de llarg en cadascun dels quatre costats de la base.
La relació entre la longitud i l'alçada de 1760/280 colzes equival a (corresponent a l'aproximació coneguda de ). A més, el pendent de la cara s'aproxima al triangle àuri: nombre d'or . Alguns egiptòlegs consideren que és el resultat d'una proporció de disseny deliberada. Verner va escriure: "Podem concloure que, tot i que els antics egipcis no van poder definir amb precisió el valor de π, en la pràctica el van usar".Verner (2003) p.70. Petrie, autor de Pyramids and Temples of Gizeh conclogué: "Però aquestes relacions de les àrees i de la relació circular són tan sistemàtiques que hem de concedir que estaven en el disseny del constructor".Petrie Wisdom of the Egyptians 1940: 30 D'altres argumenten que els antics egipcis no coneixien el nombre pi i que no el podien haver inclòs en els seus càlculs constructius. Creuen que el pendent de la piràmide pot estar basat simplement en la tria del pendent seked,Mesura egipcia emprada per a medir el pendent d'una superfície inclinada que es basa en la relació entre l'alçada i la llargada, mesurades en colzes. sense tenir en compte la mida total i les proporcions de la construcció acabada.Rossi, Corina Architecture and Mathematics in Ancient Egypt Cambridge University Press. 2007
Materials La gran piràmide es compon d'un total estimat de 2,3 milions de blocs de pedra calcària, que la majoria creu que van ser transportats des de pedreres properes. La pedra calcària de Tura utilitzada per al recobriment es transportava a través del riu. Les pedres més grans de granit de la piràmide, que es troben a la Cambra del Rei, pesen de 25 a 80 tones, i van ser transportades des d'Assuan, a més de 800 quilòmetres de distància. Tradicionalment, els antics egipcis tallaven els blocs de pedra ficant a cop de martell falques de fusta a la pedra, que després es xopaven amb aigua. En absorbir l'aigua, les falques s'expandeixen i fan que la roca es trenqui. Un cop tallades, es duen en vaixell, ja sigui riu Nil amunt o riu avall, vers la piràmide.Lehner (1997) S'estima que es van utilitzar 5,5 milions de tones de pedra calcària, 8.000 tones de granit (importats d'Aswan), i 500.000 tones de morter en la construcció de la Gran Piràmide.Romer, John (2007). The Great Pyramid: Ancient Egypt Revisited. Cambridge University Press, Cambridge. . PP 157
Pedres de recobriment miniatura|Pedra de recobriment